Llegim 21/09/2011

Mathias Malzieu: "No sóc Peter Pan, però penso com un nen"

Josep Lambies
3 min
"No sóc Peter Pan,  però penso com un nen"

Per a Mathias Malzieu, cada acció quotidiana és una aventura meravellosa. Tant hi fa si canta una cançó sobre monstres i bèsties amb el seu grup de rock, Dyonisos; si mira per l'objectiu d'una càmera Super-8, o si agafa un quadern i un bolígraf per escriure l'esquelet del seu proper llibre. "Jo no sóc Peter Pan, però de vegades penso com un nen", diu Malzieu, després de saltar una estona sobre un dels sofàs de l'Hotel Hesperia Presidente de la Diagonal. Encara que es defensa perfectament en el camp de la música i que ja ha fet els seus primers tempteigs en el món del cinema, el negoci de la literatura rutlla fi com la seda. Després de les exitoses L'ombra allargada de l'amor i La mecànica del cor , que ja compten amb més de 350.000 lectors a França, Mondadori publica la seva tercera novel·la, Metamorfosi al cel , la història de Tom Hematoma Cloudman, un home de més de 30 anys que no somia en altra cosa que transformar-se en ocell.

En els últims temps, aquest pèl-roig de Montpeller que sense voler-ho s'apropa sigil·losament a la quarantena s'ha convertit en un referent de la literatura juvenil francesa. I no és que faci gaires concessions a les exigències del màrqueting, ni que lluiti amb dents i ungles per vendre un succedani de Harry Potter i cobrar xecs astronòmics. "Jo el que vull és que el lector faci una ganyota de sorpresa cada cop que giri una pàgina -diu l'autor-. A Metamorfosi al cel he introduït un invent que m'encanta, el dreamoscop , una càmera que filma els somnis i els fantasmes que viuen al cap de les persones. M'agradaria que tothom es mirés el llibre amb la mateixa il·lusió amb què esperaria el revelat del cel·luloide".

Mathias Malzieu dóna a conèixer una faceta que ja li havíem vist a Michel Gondry, director de vídeos musicals i de pel·lícules com La ciència del somni i Rebobini, sisplau! . També sembla que consti al cens de l'estranya dimensió on paren cineastes com Tim Burton i Henry Selick. "Quan escric, no puc evitar imaginar els meus personatges en una pantalla -confessa amb cara de nano que mai no ha trencat un plat-. Sempre penso que m'agradaria coneixe'ls, dur-los a berenar i fer-los una pila de preguntes". Enguany, el seu somni s'està fent realitat. Ell i Luc Besson, que darrerament s'ha prodigat molt en el món de l'animació amb Arthur i els Minimoys , estan treballant en una adaptació cinematogràfica de La mecànica del cor en stop motion . "Els resultats em fan creure en la bruixeria", etziba, mirant a dreta i esquerra.

És difícil conèixer Malzieu i no sentir la temptació de convertir-te en el seu còmplice de jocs. Parla amb fascinació de la cabana de Roald Dahl i de la màquina d'escriure de Bukowski, i encara que no explica quines són les seves peculiaritats, assegura que en du unes quantes a la saca. "Tinc l'armari ple de roba i un repertori de pentinats especials per quan canto amb els Dyonisos -afirma amb una timidesa insòlita-. A l'hora d'escriure, també tinc les meves punyetes". Si ens poséssim a imaginar què fa quan suca la ploma al tinter no acabaríem mai. És evident que cal posar-se en situació per narrar amb tanta fe la història d'un home crescudet que comença a minvar i treu plomall fins que pot estendre dues ales d'au.

stats