EL LLIBRE DE LA SETMANA
Llegim 02/06/2012

Miquel Barceló: vida d'artista

Pere Antoni Pons
3 min
Miquel Barceló:  vida d'artista

No cal insistir-hi: Perquè la vida no basta. Trobades amb Miquel Barceló , de Michael Damiano (Nova York, 1986), mereix ocupar un lloc molt destacat dins la ja nombrosa bibliografia que ha generat el pintor de Felanitx. Damiano, a més, ha comptat amb l'ajut inestimable del mateix artista, que li ha obert les portes del seu taller i de casa, l'ha convidat a viatjar amb ell per tots els territoris que l'han marcat i l'ha posat en contacte amb moltes de les persones amb qui ha tingut relació al llarg de la vida, des de la mare i l'esposa fins a tota mena d'amics, col·laboradors, marxants, antigues amants i enemics. En total, l'autor ha parlat amb dos centenars de testimonis. Moltíssims. Tants que, per bé que el resultat final sigui notable, el lector no pot sinó preguntar-se per què el llibre només té 342 pàgines.

Apassionat per la figura i l'obra de Barceló, Damiano va començar a preparar-ne un estudi mentre encara era a la universitat. Un dia que entrevistava Javier Mariscal, el pare del Cobi es va estranyar que aquell jovenet nord-americà tan entusiasta no conegués personalment l'objecte del seu estudi i el va posar en contacte amb Barceló, que a partir d'aleshores va acollir-lo quasi paternalment. Si hi ha un mèrit que no es pot regatejar a Damiano és el d'haver-se resistit a les temptacions de la mitomania i haver estat capaç de transmetre la fascinació que sent per Barceló i la seva obra i, alhora, mostrar-ne les arestes -l'egoisme, la amoralitat vampírica amb què devora tot el que la vida li ofereix- i explorar-ne els fracassos. En aquest sentit, queden ben explicades les raons per les quals Barceló no és gens reconegut dins el món anglosaxó, potser l'únic forat negre en una galàxia plena de triomfs rutilants.

La columna vertebral del llibre són les trobades que Damiano va mantenir amb Barceló al llarg del 2008 i el 2009: a Ginebra, durant la inauguració de la cúpula de les Nacions Unides; a Mallorca, per a l'exposició sobre el Barceló primerenc; a Barcelona, per a la representació de Paso doble ; a París, quotidianament; a Venècia, per a la Biennal; a Mali, pera la filmació de la pel·lícula d'Isaki Lacuesta... Aquests capítols permeten veure l'artista de molt a prop, descobrir com inventa els mètodes i les tècniques de treball que li permetran superar els reptes inèdits a què s'enfronta, entendre com col·labora amb els seus ajudants, i aprofundir en el seu caràcter apassionat i seductor, i en la creativitat furiosa que l'impulsa. En aquests capítols, Damiano hi analitza l'obra barceloniana. Entre altres qüestions, en destaca la importància del procés físic durant l'acte de creació, parla de "transcendència atea" per definir l'envergadura sublim amb què l'artista tracta i expressa creativament la vida en els aspectes més matèrics i orgànics, i també assenyala que el figurativisme de Barceló és la concreció d'una força i espontaneïtat pròpiament abstractes. Tot plegat, molt interessant. I perspicaç.

Partint d'aquestes trobades, Damiano fa incursions en el passat per reconstruir la trajectòria de Barceló, des de l'anonimat rebel en la Mallorca dels 70 fins a la fama de l'actualitat. Ordenats cronològicament i plens d'informacions i anècdotes substancioses, aquests capítols mostren un periple evolutiu -transformacions i coherències, nomadisme i experimentació i obsessions- francament formidable. Si hagués d'esmentar alguns temes especialment rellevants d'aquesta part, triaria la complicada relació de Barceló amb el seu pare, que fins al final no va gosar creure en l'èxit del fill, la fe i la naturalitat amb què Barceló sempre ha fet el que volia fer (com quan, a principis dels 80, pintava com un boig quan tothom donava la pintura per morta), i l'habilitat amb què sempre ha estat enormement ambiciós sense trair-se ni fer concessions creatives.

Cal dir que el llibre conté algunes imprecisions o omissions, com quan Damiano parla de la moguda contracultural de la Mallorca dels 70 i defineix el Taller Llunàtic com un grup de comunistes i anarquistes, obviant el seu compromís lingüístic i cultural amb la identitat nacional de Mallorca. Sigui com sigui, Perquè la vida no basta és una lectura ineludible per a tots els lectors interessats en l'obra i la vida -portentoses, inexhauribles- de Miquel Barceló.

stats