BarcelonaL'escriptor israelià Nir Baram torna a l'Europa de la Segona Guerra Mundial "sense jutjar" als personatges en la seva novel·la 'Les bones persones' (Alfaguara/Empúries), publicada al seu país el 2010. L'autor ha explicat que el germen d'aquesta novel·la es troba en el seu interès en aquella burgesia molt capaç però sense ideologia que va cooperar amb els règims de meitat de segle XX, i que en realitat "va permetre el genocidi" sense pensar en les seves implicacions.

La gent comuna són els veritables protagonistes de la novel·la, ambientada a l'Europa de 1938, quan Thomas Heiselberg es veu forçat a abandonar una prometedora carrera a una empresa nord-americana i decideix treballar per a la maquinària nazi a Polònia, mentre que, a Leningrad, la filla d'un intel·lectual jueu, Aleksandra Weissberg, ha d'elegir entre trair als seus pares –als qui creu condemnats sense remei– o posar en joc la seva pròpia vida i la dels seus germans petits, i accedeix a implicar-se amb el Comissionat del Poble per a Assumptes Interns d'Stalin.

L'autor reivindica que aquesta és una de les primeres novel·les històriques a Israel que no tracten sobre la història d'Israel, un tema que ha esgotat la literatura contemporània hebrea: "La literatura d'Israel està summament obsessionada amb la història del país", ha dit.

L'escriptor de la zona gris

Cansat de la literatura sobre la nació d'Israel, Baram viatja a la Segona Guerra Mundial de la mà d'una novel·la de personatges, en què tot depèn de la seva pròpia ètica, que ell defuig jutjar, i que només intenta exposar al món: "No podem parlar de víctimes, tot es mou en una zona gris en la qual hi ha preguntes sense resposta".

Així, mentre Thomas lluita per la seva ambició i canvia de màscara fàcilment, Aleksandra intenta convèncer al lector que tot ho fa per la seva família ocultant les seves verdaderes ambicions, tot això sota el paraigües d'un títol irònic, que intenta significar com els personatges es perceben a ells mateixos com a bones persones.

Respecte a la situació política actual, Baram és un ferm partidari del final de l'ocupació i de la igualtat de drets per als palestins: "El problema ara és el racisme cap a tot el que no és jueu i cal respondre amb una societat inclusiva que no divideixi".

Nascut a Jerusalem al 1976 en una família de ministres laboristes, Baram va publicar la seva primera novel·la, 'Purple Love Story', amb 22 anys, fins a aconseguir amb el seu tercer llibre, 'The reamker of dreams', el Sapir Prize, abans d'aconseguir el Prime Minister Award de literatura hebrea gràcies a 'Les bones persones'.

L'autor acaba de publicar a Israel la seva última novel·la, 'World shadow', i ara es prendrà un descans que considera necessari per poder pensar en nous projectes.