Publicitat
Publicitat

Novel·les amb història

'L'home que volia arribar lluny' de Hans Fallada (Edicions de 1984)

Des que arriba a Berlín amb només setze anys, l'orfe Karl Siebrecht té la pretensió de prosperar econòmicament en una societat en plena transformació. El seu irreductible afany de sortir-se'n el portarà a fer de manobre, a traginar maletes entre una estació de tren i una altra i fins i tot a transportar armes clandestinament. De passada, el jove Siebrecht es convertirà en testimoni d'algun dels episodis històrics més interessants dels primers anys del segle XX. Edicions de 1984 continua la tasca de recuperar algunes de les obres més importants de Hans Fallada (1893-1947). A partir de la publicació de I ara què, homenet? , l'editorial barcelonina ha portat a les llibreries Sol a Berlín i, només fa uns mesos, l'ambiciosa Llop entre llops , que supera les 1.200 pàgines.

'El que mou el món' de Kirmen Uribe (Ed. 62 / Seix Barral)

El que mou el món parteix de dues històries reals entrellaçades. La primera arrenca just després del bombardeig sobre la ciutat de Gernika l'any 1937, que provoca la fugida massiva de nens bascos en vaixell. Karmentxu i Ramon Cundin arriben a Gant després del periple a bord de l' Habana . La nena passarà el temps que visqui a la ciutat belga a casa dels Mussche. El segon i més important fil narratiu de la novel·la comença amb la relació d'amistat entre la nena i el jove de la casa, el Robert, humanista impenitent que ha de deixar els estudis abans d'hora i que acaba convertit en víctima col·lateral del nazisme.

'Carrer de l'embut' de Pilar Rahola (RBA La Magrana)

Pilar Rahola recrea des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera i el pistolerisme pels carrers de Barcelona fins a la proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys a la plaça de Sant Jaume, de la bomba del Liceu a l'esclat de la Guerra Civil i els Fets de Maig del 1937, i també la Cuba efervescent de les plantacions de sucre, el teatre, la Macorina i l'esclavatge. I, com un món dins el món, tancat i tanmateix reflex de l'exterior, Cadaqués: un gresol on es fonen el paisatge tel·lúric i la cultura refinada, les bruixes, la vida dels pescadors i els burgesos estiuejants, la Ben Plantada, Dalí, el pedagog Lluís Tasis i Duchamp.

'Els desorientats' d'Amin Maalouf (Alianza)

Una trucada inesperada fa que l'Adam, un professor àrab d'història, torni a la seva terra natal després de vint anys d'exili. Aquell paradís perdut de la muntanya blanca va associat als noms dels seus amics de joventut, el Cercle dels Bizantins, que pretenien canviar el món i van ser ells els que van acabar canviant per una guerra que els va separar i que va portar cadascun d'ells per diferents camins. Però qui és ell per jutjar els altres, quan va viure un exili daurat mentre ells es van veure abocats a una situació sense elecció possible? Sempre incòmode i perspicaç, Amin Maalouf torna a estar d'actualitat.

'Lliures o morts' de David de Montserrat i Jaume Clotet (Columna)

L'esclat eufòric de l'Onze de Setembre va donar una empenta als llibres que s'acosten des de tots els vessants al 1714. Aquesta novel·la és sobre un dels herois oblidats de la contesa, el coronel de fusellers de muntanya Ermengol Amill. Aquest militar atípic, independent i aventurer, que va lluitar a la batalla de Talamanca, no va acabar esquarterat, mort o a l'exili, "va continuar plantant cara a Felip V fins al 1732, i això és el que el fa atractiu", afirmava Jaume Clotet, coautor del llibre amb David de Montserrat. Lliures o morts va ser un dels èxits de la Setmana del Llibre en Català i ha venut més de 10.000 exemplars.

Més continguts de