Novetat editorial

Pepe Carvalho, el detectiu més 'gourmet' de la literatura, torna a les llibreries

'Las recetas de Carvalho' és el tercer volum d'una col·lecció que publica Planeta aquest any i el pròxim i que agrupa per temàtiques les 25 obres protagonitzades per l'investigador creat per Manuel Vázquez Montalbán

El detectiu més "gourmet" de la literatura, Pepe Carvalho, torna a les llibreries amb un recull de receptes acompanyades per fragments dels relats en els que s'han esmentat, quan es compleixen 40 anys que Manuel Vázquez Montalbán el posés en acció amb 'Yo maté a Kennedy'.

'Las recetas de Carvalho', publicat per primera vegada el 1989, és el tercer volum d'una col·lecció de vuit que publica Planeta aquest any i el pròxim i que agrupa per temàtiques les 25 obres protagonitzades per aquest investigador privat, antic agent de la CIA , cínic, lúdic i descregut. Prologat pel periodista Pau Arenós, que va compartir taula i estovalles i intercanviar carmanyoles amb paella i patates a la riojana amb Montalbán (Barcelona, 1939–Bangkok, 2003), defensa la vigència d'aquesta obra per ser un receptari i perquè el seu autor "sempre va estar molt al corrent de l'evolució de la cuina".

L'escriptor es va perdre la revolució de la cuina "tecnoemocional", de manera que "ens queda la intriga de què hagués passat si Carvalho hagués anat a elBulli". Arenós fantasieja amb un dinar de l'investigador i el seu ajudant Biscuter al Celler de Can Roca, després de la seva separació a 'Milenio' (2004), del qual haguessin gaudit, però també assaonat amb alguna "burla fonamentada".

Per això, Arenós defensa que aquest prolífic escriptor va convertir la saga de Carvalho "no només en una guia social dels canvis del país, a manera de gran reportatge, sinó també en una guia gastronòmica d'Espanya, dels seus restaurants i de la seva evolució ".

I és que Vázquez Montalbán, apassionat cuiner i comensal, va bolcar molt de si mateix en la seva detectivesca criatura. Per això no va dubtar a dotar de bon paladar i habilitats als fogons a un membre del Partit Comunista, el que va ser "una mica contracultural, una provocació" ja que aquestes "vel·leïtats" es consideraven "frívoles i burgeses" entre l'esquerra.

A més de cremar llibres, cuinar i disfrutar amb el menjar és "el vici públic" de Carvalho, que "no tindria tant interès sense la cuina, ja que no té vicis ocults", assegura Arenós.

Una gamma de plats molt variada
Així, "Las recetas de Carvalho" discorren entre "les minúcies de la quotidianitat" com les albergínies a la crema de gambes o la ropavieja, "la soledat dels plats de fons" com l'escudella i carn d'olla o la fideuà, la "cuina dels pecats venials" on caben el sashimi i el bacallà al pil-pil, i la dels "pecats mortals" com els peus de porc a la catalana o l'ossobuco. Pel dolç final, sota l'epígraf de "menjar és innocent", discorren des del tradicional mel i mató a uns sofisticats profiteroles i terrina de taronja al Marnier.