Hi ha pocs escriptors de novel·la psicològica que m'hagin provocat tantes sacsejades existencials com l'austríac Peter Handke. És possible que el recordin pel bullir mediàtic que va causar la seva defensa del règim serbi de Milosevic. Penso que una persona tan turmentada com ell és inevitable que d'alguna manera acabi pixant fora de test. El turment de Handke va esclatar el 1971 quan es va suïcidar la seva mare mentre ell residia a París, on encara viu. De Handke em va impactar especialment E l momento de la sensación verdadera (a Alfaguara), publicat quatre anys després de la mort de la mare.

E l momento de la sensación verdadera és un recull de les seves grans pors, experiències viscudes per Handke i que transmet al protagonista de l'obra, Gregor Keuschnig, un escriptor que treballa a l'ambaixada austríaca de París, que l'abandona la dona, que s'ha de fer càrrec de la filla i que té impulsos assassins. La part final de la novel·la és una passejada de diumenge amb la filla per París mentre medita sobre la seva existència. Les descripcions del que sent dins seu mentre contempla París transmeten una excepcional combinació de bellesa rutinària i esgarrifança. A la vida real Handke feia aquestes passejades, però prenent notes en una llibreta.

E l momento de la sensación verdadera té una continuació, El año que pasé en la bahía de nadie , publicat en castellà per Alianza: Gregor Keuschnig ara viu als afores de París -a la mateixa vil·la on viu l'escriptor Handke- i té una nova dona, una catalana amb el nom d'Ana, que emocionalment li fa la vida impossible. És l' alter ego de la seva segona dona, l'actriu i model Sophie Semin, que també l'acabarà deixant.