BarcelonaDe la mà de dos personatges a punt d'embarcar cap a Cuba –en Miquel, jove de Cadaqués que hi va a fer de capatàs, i la Montserrat, filla de la burgesia barcelonina–, Pilar Rahola planteja a 'El carrer de l'Embut' una passejada literària per un entramat de relacions que passa per sindicalistes, polítics, artistes i pescadors.

Rahola recrea des dels anys de la dictadura de Primo de Rivera i el pistolerisme pels carrers de Barcelona, fins a la proclamació de l'Estat Català per Lluís Companys a la plaça de Sant Jaume, de la bomba del liceu a l'esclat de la Guerra Civil i els Fets de maig del 1937; i també la Cuba efervescent de les plantacions de sucre, el teatre, la Macorina i l'esclavatge. I, com un món dins el món, tancat i tanmateix reflex de l'exterior, Cadaqués: un gresol on es fonen el paisatge tel·lúric i la cultura refinada, les bruixes, la vida dels pescadors i els burgesos estiuejants, la Ben Plantada, Dalí, el pedagog Lluís Tasis, Duchamp... Un gresol, malgrat tot, que amb la Guerra Civil no podrà escapar d'esberlar-se i que el trastornin els vaivens del món i de la història.

Valent-se de la tècnica del collage i alternant els punts de vista per retratar una realitat calidoscòpica, Pilar Rahola evoca un univers que viatja cap a l'esfondrament, i, alhora, ret també un homenatge als ideals de la República i als mestres que en van ser l'estendard.