Novetat editorial
Llegim 20/02/2012

Pius Alibek presenta 'El dol del quetzal', la seva primera novel·la

"Aquesta novel·la és una invitació a reflexionar, m'agrada escriure entretenint el pensament i no la curiositat", diu Alibek. L'escriptor ha avançat que té en ment escriure sobre el fet català: "Seria la meva retribució a una terra que m'ha acollit i un desfogament de tot el que he viscut i retingut"

Ara / Acn
2 min
Pius Alibek, aquest matí, a Barcelona

BarcelonaDesprés de desgranar els seus orígens iraquians a 'Arrels nòmades', Pius Alibek (Ankawa, Iraq, 1955) ha presentat la seva primera novel·la, 'El dol del quetzal' (Columna). En aquest debut novel·lístic l'autor narra la trobada a l'estat mexicà de Chiapas entre Sargon, un iraquià fugit de la guerra que s'enyora de casa, i Citlali, una jove mexicana que fa un viatge en busca de respostes vitals. "Aquesta novel·la és una invitació a reflexionar, m'agrada escriure entretenint el pensament i no la curiositat" ha explicat Alibek. L'escriptor ha avançat que té en ment escriure sobre el fet català: "Seria la meva retribució a una terra que m'ha acollit i un desfogament de tot el que he viscut i retingut". Pius Alibek escriu sempre des de la taula deu del seu restaurant Mesopotàmia, en ple cor del barri barceloní de Gràcia. Allà hi va gestar la seva autobiografia, 'Arrels nòmades', i allà hi ha escrit 'El dol del quetzal' (Columna), el seu debut novel·lístic. Un cop més, l'autor torna a les arrels, a la pertinença religiosa, a la identitat no triada, a l'existència de fronteres.

"Què vol dir 'pertinença'?", es pregunta Pius Alibek. "Som només històries que la vida escriu. Podem escriure'n algun tros, podem escriure'n el final o fins i tot el final d'una altra persona, però mai ningú no ha escrit l'inici de la seva història i és precisament aquest inici el que més ens condiciona", ha assegurat l'autor.

Narració i reflexivitat

Combinant la narració amb alguns moments de profunda intensitat reflexiva i poètica, el lingüista i escriptor iraquià assentat a Barcelona narra la trobada a l'estat mexicà de Chiapas entre Sargon, un iraquià fugit de la guerra i establert a Madrid, i Citlali, una jove mexicana que fa un viatge en busca de respostes vitals.

El que diferencia els dos personatges, segons l'autor, és la llargada del temps de la submissió de les seves cultures i l'opressió permanent que han viscut, "és totalment diferent com la viuen els nadius d'Amèrica i els mesopotàmics", ha advertit Alibek. "La diferència no és en la seva edat, sinó en l'experiència heretada". "En la novel·la hi ha una atenció al monoteisme i en com és de cruel i elitista", ha afegit.

Preguntat sobre la història que uneix Sargon i Citlali, Alibek es pregunta: "L'amor és com la felicitat, què vol dir?". "Per mi és la història d'una relació que traspassa les formalitats i arriba a un certa intimitat. Hi ha la reflexió de Sargon sobre la passió retinguda, el desig... El desig és intel·lectual, emocional, natural? M'agrada jugar amb aquestes reflexions, però d'una manera subtil", ha dit l'autor.

El 'problema català'

Pius Alibek ha situat el personatge masculí de la història a Madrid perquè "volia que fos aliè al problema català", ha assegurat. "Porto aquí 30 anys però encara no em considero amb dret de dir com ha de ser Catalunya. No vull que el llibre engegui una discussió sobre el fet català, vull que cadascú reflexioni sobre la seva pertinença, però no com a català, sinó com a persona".

Així mateix, l'escriptor ha avançat que té en ment escriure un llibre en primera persona sobre "el fet català". "No hauria de ser una continuació d''Arrels nòmades', sinó que seria la meva retribució a una terra que m'ha acollit i també un desfogament de tot el que he viscut i retingut", ha explicat l'autor.

stats