Advocat, diplomàtic, escriptor i periodista: tot això i més és Plinio Apuleyo Mendoza, l'amic més íntim de Gabriel García Márquez. Per si mateix és d'aquells personatges per als quals el món és petit. La novel·la Entre dos aguas li va costar l'enemistat de l'exèrcit del seu país, Colòmbia, i dels sectors violents de la teologia de l'alliberament. El 1999 va patir un atemptat fallit de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional.

Als anys 50, quan Gabo era un bohemi sense nord, a París o a Amèrica Llatina, qui l'acollia i li donava feina era Mendoza. Ha estat el seu padrí durant dècades i junts les han vist de tots colors: a Veneçuela van patir un bombardeig quan eren corresponsals. Van viatjar junts per l'Europa de l'Est i per Amèrica Llatina. Després, a l'Havana, tots dos empleats de l'agència de notícies cubana Prensa Libre van renunciar al càrrec per la creixent pressió dogmàtica del partit comunista.

Ediciones B acaba de publicar Gabo. Cartas y recuerdos , un llibre de correspondència entre Mendoza i García Márquez. S'hi expliquen part de les experiències comunes, però hi ha més documents sobre la seva relació. Conservo com un petit tresor l'edició que va fer l'Editorial Bruguera el 1982 d' El olor de la guayaba -reeditat per Mondadori el 1994-, una llarga conversa entre tots dos on apareixen detalls sucosos, com els estius fallits a l'Empordà de Gabo per culpa de les seves supersticions o les crítiques que feia Mendoza als manuscrits de les seves novel·les. El secret és la primera entrevista que va fer Mendoza a García Márquez, publicada el 1972 a Libre , la revista que ell dirigia. Només per la descripció que fa de la vida de Gabo a Barcelona val la pena: "Acostuma a dinar en grup en un restaurant de les Rambles on burgesos catalans, pulcres i rasurats com si acabessin de sortir de la perruqueria, passen una llarga estona estudiant el menú"; "Viu en un apartament del barri de Sarrià. Treballa en una habitació petita, amb una finestra de planta baixa des d'on es veu un tros de gespa i un carrer tranquil, d'aspecte provincial". Aquest carrer, ja ho havia escrit, és el carrer Caponata.