Tot el geni poètic de Sòfocles va ser abocat "en un sol gènere: la tragèdia i el drama satíric". Carles Riba s'encarregaria de traduir i comentar els set "drames tràgics" que han arribat fins als nostres dies: Les dones de Traquis , Antígona , Àiax , Èdip rei , Electra , Filoctetes i Èdip a Colonos . "Quan commogué el públic atenès amb l' Antígona -recorda Riba-, Sòfocles tenia 55 anys; entre les peces no datades, únicament l'Àiax per a molts, o Les dones de Traqui s, per a alguns, sembla ésser anterior".

À iax explica la història d'una venjança i d'una maledicció. Enfurismat perquè l'armadura de l'heroi Aquil·les s'ha lliurat a Odisseu i no a ell -com creia que li pertocava-, Àiax es decideix a liquidar els cabdills grecs que l'han humiliat, però serà ell qui acabi pagant amb la seva vida després del vaticini del vident Calcas. En el cas d'Èdip rei , també són les prediccions de Tirèsias les que acaben fent-se realitat. Les seves paraules -temibles i inexorables- són recordades per tothom que tingui una mica d'amor per les lletres: "L'home que cerques fa estones amb totes aquestes amenaces [...] és aquí. Hi veia i serà orb [...] i es revelarà germà i pare alhora dels fills amb qui vivia, i fill i marit ensems de la dona de qui va néixer, rival de sembra i assassí del seu propi pare".