Com era en la intimitat Henri Beyle, nom real de Stendhal, l'autor de La cartoixa de Parma i El roig i el negre ? Prosper Mérimée, en el retrat pòstum que li va dedicar, el pintava així: "Presumia de liberalisme i en el fons de la seva ànima era un perfecte aristòcrata. No podia suportar els tontos; sentia un odi terrible cap a la gent que l'avorria, i mai va saber distingir clarament entre un malvat i un pesat". Quan algú el contradeia, acostumava a tallar-lo en sec: "Vostè és un gat, jo un ratolí". Fi de la discussió.

De la mà de l'estudiós Simon Leys i l'editorial Acantilado, ens arriba ara aquest retrat, traduït al castellà per José Ramón Monreal, en un llibre que també ens situa Mérimée, ens ofereix un breu escrit de George Sand sobre Bayle i es clou amb un estrany i personalíssim text del mateix Stendhal, redactat el 1840 a Roma, dos anys abans de morir, que consisteix en una llista de fantasiosos desitjos.

De fet, Mérimée tenia clar que Stendhal, tot i que insistís que sempre actuava guiat per la " lo-gique " (ho deia així, fent una pausa entre les dues síl·labes), va viure "dominat per la imaginació". Entusiasta i impulsiu, anava per lliure: "Era una persona molt alegre en societat, a vegades tocat de l'ala, massa negligent amb les conveniències socials i la susceptibilitat aliena". Anticlerical i antimonàrquic, materialista acèrrim, era donat a les boutades i les paradoxes: "Negava l'existència de Déu i, no obstant, estava ressentit amb ell com amb un amo", "predicava l'amor-plaer" però "era molt capaç de l'amor-passió". No en va, l'estudi de les passions era per a ell una "constant preocupació".

Stendhal, que parlava molt bé l'italià i es defensava en anglès, es deia cosmopolita i "es burlava despiatadament del que després ha estat batejat com a chauvinisme "; sentia, a més, una mena d'amor-odi cap a Napoleó. Mérimée, vint anys més i ell també amb aires cosmopolites, confessa que va creure, durant un temps, que "la seva originalitat era quelcom estudiat, però vaig acabar per creure'l perfectament sincer. Avui, en evocar els meus records, estic convençut que les seves extravagàncies eren d'allò més naturals".

En paral·lel a l'obra de Leys, trobem ara a les llibreries El somni de Stendhal (ed. Mediterrània), una curiosa biografia novel·lada obra d'Helena Barba, bona coneixedora de l'escriptor.