BarcelonaEl desaparegut escriptor barceloní Terenci Moix satiritza sobre l'educació del franquisme en la seva novel·la Sadístico, esperpéntico e incluso metafísico, una obra fins ara inèdita en castellà, que ara ha recuperat l'editorial Berenice.

Guanyadora del premi Joan Estelrich i publicada originalment en català per Dopesa el 1976 amb "una edició plena d'errates", subratlla l'editor de Berenice, Manuel Pimentel, l'obra no es va publicar en castellà, com altres de les seves novel·les en català, per exprés desig de Terenci, però tampoc es va reeditar en la seva versió original. La germana de l'escriptor barceloní, Ana Maria Moix, ha explicat que "el Terenci no va voler que s'edités en castellà, la va anar deixant i al final, quan ho volia, es va quedar en una espècie de letargia", i hi afegeix que hi ha una altra raó: "En reeditar les seves obres, tornava a escriure, tenia els seus dubtes, i a més li faltava temps".

Sadístico, esperpéntico i incluso metafísico condensa, segons Ana Maria Moix, "totes les particularitats de l'univers eròtic i sentimental de Terenci". La novel·la és el retrat d'un personatge singular, Joan Manuel Forcadella, Manelet, i el relat d'un doble itinerari. D'una banda, la formació del petit Manelet, "aixafada per les deformacions educacionals" de la circumstància històrica de la dictadura franquista, en què va créixer la generació nascuda en la postguerra barcelonina. De fet, en tota la novel·la es manté el record constant de la Barcelona dels anys 50 com un mirall deformant.

El segon itinerari descobreix al lector una relació amorosa condemnada a ser malaltissa a causa del trauma del protagonista, derivat, comenta Ana Maria Moix, de "la mitologia educativa, l'autèntic martirologi burgès i nacionalcatòlic, que desemboca en una perversió eròtica". En oposició a la seva visió tempestuosa de l'erotisme, la trobada a Itàlia amb un jove i ambigu venecià, Canalazzo, i l'autèntic viatge de consumació de tots dos a Grècia ho canviarà tot.

Ana Maria Moix s'ha mostrat agraïda a Berenice i a Pimentel per haver rescatat aquesta novel·la 35 anys després i ha justificat la seva acceptació a aquesta edició perquè la traducció era de Juan Bonilla, que a més acaba d'escriure una biografia de Terenci, que publicarà RBA. Tant Ana Maria Moix com Pimentel han elogiat la feina de Bonilla, que "ha sabut traduir un text difícil, amb alguns fragments en els quals Terenci era molt enrevessat".

Ana Maria Moix situa Sadístico, esperpéntico e incluso metafísico en el cicle de novel·les de la línia de Mundo macho o algun conte de La torre de los vicios capitales, en què destil·la una crítica àcida a l'educació a Espanya en els anys 40 i 50. "És una línia més trencadora, en un moment en què volia ser el Sade català, sempre a partir d'una visió del franquisme i de l'educació religiosa", subratlla Moix.

Per Pimentel, aquesta novel·la és "Terenci en estat pur", amb algunes escenes divertides com la del protagonista i la seva trobada amb una prostituta culta, un reflex d' "aquella Barcelona que brillava en el que és literari, amb aquesta contundència i obertura al món, que després no ha tingut relleu". L'editor defensa la seva publicació 35 anys després perquè "és una novel·la que encara avui segueix sent irreverent".

Després de la publicació de Sadístico, esperpéntico e incluso metafísico, ja no queda cap novel·la inèdita en castellà, assegura Moix, que anuncia que Planeta té el projecte de reeditar Amami, Alfredo! o polvo de estrellas (1984).