"El Trueta, l’hospital de Girona, el formen una desena d’edificis enganxats entorn del bloc principal, una construcció rectangular amb dos braços curts que surten com per oferir acolliment. Aquest bloc té deu plantes i soterranis. L’hospital va ser construït a mitjans del segle passat, a tocar de la carretera nacional perquè els estrangers —som a seixanta quilòmetres de la frontera— es fessin una idea de la bondat i el poder del règim del general Franco.

A l’esquena d’aquests edificis d’obra vista, massissos, funcionals i sense balcons, hi ha l’entrada d’urgències. Com que és una mica elevada, les ambulàncies hi han de pujar per una rampa estreta que només permet passar un vehicle. Fa l’efecte del passadís d’un servei de taxi d’aeroport o estació, perquè arriben tantes ambulàncies, de tota la província, que a l’estiu, amb el turisme, han de fer cua una darrere l’altra per descarregar.

Quan l’ambulància s’atura a sota la marquesina de l’entrada, el conductor baixa i obre la porta de darrere, mentre l’infermer que és a dintre l’ambulància desfalca la llitera groga i l’empeny enfora. La llitera perd peu i se li despleguen automàticament unes potes amb rodes, de manera que el pacient conserva la posició respecte a terra mentre se l’enduen cap a les portes automàtiques i l’ingressen.

Encara que els últims pisos tenen unes vistes de cine a l’església de Sant Feliu i la catedral de Girona, l’hospital sembla que funcioni com una bèstia autònoma, al marge de la ciutat i el món, atemporal i extramurs com els cementiris, com una ciutat dolorosa aïllada del món. Naturalment no és veritat: les últimes setmanes, per exemple, han aparegut uns llençols penjats a l’entrada de les ambulàncies per denunciar les retallades en sanitat pública que el govern està imposant amb la crisi. Al cartell hi ha una equació, representada amb dibuixos: menys ambulàncies és igual a més taüts.

Però aquesta és una altra història".