BarcelonaFa 50 anys que Joan Fuster va escriure 'Nosaltres, els valencians', i en fa 15 que Joan F. Mira va publicar 'Sobre la nació dels valencians'. Ara, un altre valencià, el periodista Vicent Sanchis (València, 1961) ha aprofitat l'efemèride per aportar la seva visió, optimista, sobre el futur del territori. Amb 'Valencians, encara' (Proa), premi Carles Rahola d'assaig, traça un full de ruta pel qual hauria d'avançar el País Valencià i que ha de passar perquè "el catalanisme, el valencianisme i el nacionalisme valencià es deixin de barallar entre ells".

Per Sanchis, la tesi central del llibre de Fuster segueix sent "vàlida", ja que històricament els valencians són allò que Fuster va escriure, i el seu crit d'alerta enfront de la dissolució, també. No obstant això, li discuteix dos elements. Creu que hi ha "un debat molt més complicat" rere la idea que pel fet de ser fundacionalment catalans els valencians continuen sent catalans. Per altra part, el camí que ha seguit la societat valenciana, "que no ha anat per on Fuster preveia que anés, és el punt més dèbil i mereix reflexions actuals", creu Sanchis.

Pel periodista i escriptor, el País Valencià del 1961, any en què Joan Fuster va escriure el llibre, era "molt valencià", ja que un 80% de valencians que vivien en zones catalanoparlants parlaven català. Fuster "hi veia un pòsit que si s'activava, un cop acabada la dictadura podia fermentar". "Aquell pòsit ja no és tant, ara podrem parlar d'un 30% a les zones catalanoparlants i la dictadura fa temps que s'ha acabat", comenta Sanchis.

El canvi possible

"El País Valencià pitjor no pot anar. Pitjor políticament, com a col·lectivitat i com a estil de govern, no hi pot anar", confessa un optimista Sanchis que veu impossible "caure més baix". L'optimisme li ve també perquè la reacció a les polítiques del PP s'ha canalitzat i no cap al PSPV-PSOE, sinó cap a "dos partits amb una consciència nacional més exigent i ambiciosa", Compromís i EU, que sobre les enquestes duplicarien els resultats.

El full de ruta de Vicent Sanchis té tres passos. El primer és que "la gent conscient que ser valencià és més que el tòpic, s'ha de deixar de barallar entre ella", i que "el catalanisme, el valencianisme i el nacionalisme valencià han de deixar les picabaralles de corral". La segona és que aquesta gent ha de ser conscient que durant molts anys no tindrà una majoria suficient que permeti redreçar el país com vol, ha de ser una minoria de pressió". Finalment, la tercera és que ho ha de fer "molt bé".