Barcelona"Com més va pitjors són les perspectives per aconseguir la igualtat entre les persones i, per tant, també una qualitat de vida millor per a tots nosaltres", escriu Zygmunt Bauman (Poznan, 1925) al seu últim assaig, 'La riquesa d'uns quants beneficia a tothom?'.

El sociòleg polonès desmenteix aquella "opinió molt estesa" que diu que "la millor manera d'ajudar la gent pobra a sortir de la misèria és estimular que els rics siguin encara més rics, com si la riquesa d'uns quants pogués beneficiar a tothom". En un món on "tots som consumidors abans de tot, consumidors de ple dret i deure", els qui no tenen poder adquisitiu pateixen "un estigma d'absència de plaer" i "d'absència de dignitat humana". El problema és que, amb una classe mitjana cada vegada més empobrida, la franja de "consumidors deficients" –manera amb què Bauman anomena els qui "no tenen"– creix dia rere dia.

L'any 2000, l'1% més ric de la població adulta posseïa el 40% del capital actiu mundial i el 10% més benestant acumulava el 85% de la riquesa del món, mentre que l'altra meitat de la població posseïa l'1% de la riquesa del planeta, segons dades de l'Institut Mundial per a la Recerca sobre l'Economia del Desenvolupament de la Universitat de les Nacions Unides.