Un no sap què agrair més a Steve Jobs: la seva intuïció per convertir els ordinadors en un objecte artístic o la seva aliança amb Pixar, que acabà donant clàssics del cinema com les tres parts de Toy Story, Bichos i altres meravelles que per fi van fer entendre a la Disney que la seva carrinclona visió del món ja no tenia futur.

Fins i tot el naixement del gran guru d'una secta que acabaria tenint molts més adeptes que l'Opus Dei -tot i no ser tan perillosa- va venir marcat per unes circumstàncies singulars: la mare biològica, Joanne Schieble, el va tenir de fadrina amb Abdulfattah Jandali, un siri que havia arribat a Wisconsin. Davant l'amenaça de repudiar-la del seu pare, i després de descartar l'avortament, el donaren en adopció i fou recollit per Paul i Clara Jobs. Educat en els idealitzats Estats Units de finals de la dècada dels 50, el pare de Steve li va intentar trametre la passió per la mecànica i els cotxes, però l'invent dels transistors de silici ho capgiraria tot. Dues coses marcaren la infantesa de Jobs, descobrir que era més llest que els seus pares i la pèrdua de la fe en veure una portada de Life del juliol del 1968 on es veien uns nens famèlics de Biafra, que feren que l'adolescent Jobs es qüestionés què dimonis feia aquell senyor a qui tothom anomenava Déu.

La trobada amb Stephen Gary Wozniak va ser el catalitzador que el portaria cap al món de la informàtica, i l'amistat amb Daniel Kottke el duria cap a la seva altra passió: la filosofia zen i l'espiritualitat alternativa. El zen i el despullament de tot el que és accessori serien les influències més grans de la seva vida: tant en el seu entorn privat -la seva manera de vestir-se i les cases que habità-, com en els productes que posteriorment el farien famós: l'Apple, el Mac, l'iPod, l'iPhone i l'iPad. La puresa de línies i la forma quasi abstracta dels objectes serien la marca de fàbrica de Jobs. L'espiritualitat alternativa el guià, ja des de molt jove, a dietes fructícoles i vegetarianes que, tot s'ha de dir, no el beneficiarien en la lluita contra el càncer.

Des del principi, la fita de Jobs va ser crear objectes que fossin alhora útils i atractius, començant per "un teclat que pogués ser utilitzat per un ésser humà, en lloc d'un panell absurd i críptic amb llums i interruptors", i continuant per tot un seguit de característiques que el fessin diferent i que ningú més que la seva empresa pogués controlar. I com si d'un Stanley Kubrick es tractés, la seva carrera va girar al voltant d'aquestes dues obsessions: fer una cosa diferent, estilitzada i millor, i controlar el producte.

El llibre que ens ofereix Walter Isaacson, expresident de la CNN, és exemplar en la seva escrupolositat i imparcialitat. Sap oferir-nos amb mesura i distància les múltiples cares de Jobs: el cap d'empresa insuportable, el visionari dels negocis, l'enemic acarnissat de Bill Gates, el jove femeller i espòs fidel, el pare de família amorós i workaholic al que no veuen mai per casa, l'home públic capaç de cantar les quaranta a Murdoch pel seu innoble Fox News -el canal Intereconomía americà-, l'amfitrió que alliçona Obama sobre el poc ús dels ordinadors a les escoles, el mascle testosteronat i malparlat quan s'enfronta amb els seus competidors i rivals. Però no és només una biografia: el llibre queda com un retrat espectacular d'una època en què s'havia d'inventar tot, i en què d'entre tots els gegants que lluitaven per aconseguir un lloc al sol, Steve Jobs sempre anava ple de l'arma més letal dels nostres temps: el carisma.