Això és la poesia, la que "es forja a l'arrel de la llengua". Així conclou la Declaració sobre la llengua , al final d'aquest número 100 de Reduccions , la revista degana de poesia de les terres de parla catalana; un text important pel seu contingut i per la seva oportunitat, perquè es fa públic en un moment preocupant, quan sembla que se'ns volen, ací o més enllà, arrabassar drets inalienables. Però la soca i l'arrel no s'han mantingut vives per caprici durant tants segles i, malgrat la perfídia d'alguns governants, aquesta llengua i aquesta cultura romandran encara en esplet mentre aquest planeta continuï el seu periple.
Reduccions va néixer l'any 1977 a Vic, any de promeses i d'il·lusions, algunes no encara assolides, i any també de desastre: un dels membres fundadors de la revista, Antoni Pous, arran mateix de la seva plenitud intel·lectual, fou colpit per la mort. Esdevingut d'alguna manera figura tutelar del projecte, l'estol de poetes i savis amics que engegaren l'aventura saberen servar la seva memòria consolidant el projecte sota la divisa d'una exigència exquisida pel que fa a supòsits poètics i d'un esforç impagable i sostingut pel que fa al servei a la llengua i al país. La colla la formaven Lluís Solà, com a director, i Miquel Martí i Pol, Segimon Serrallonga i Morer, Ricard Torrents i Jordi Sarrate.
La revista ha sabut ser un termòmetre de la poesia universal, amb traduccions de confiança, i de la catalana en particular. Les seccions d'Estudis i comentaris i la de Notes han comptat des de l'inici amb contribucions de primer ordre. Seria massa prolix fer un recorregut detallat de tot el material que s'ha anat publicant a Reduccions durant aquests 35 anys de recorregut. Ara, un cop assolida aquesta fita dels cent números, cal desitjar una continuïtat que, com a mínim, dobli la xifra. No és estrany que aquest número 100 s'hagi volgut celebrar amb la publicació de textos de la poesia que madura, aquí i arreu, i d'estudis i de reflexions sobre "el que és una de les substàncies inherents a la poesia i no solament a la poesia: la llengua i la paraula".
Una revista de poesia és essencial en el sistema literari d'un país: és on s'hi couen coses, on s'hi poden publicar primícies de grans obres, provatures que s'estronquen, experiments, reflexions sòlides sobre poesia o llengua, o bé crítica literària, on s'ha de fer report de la vitalitat poètica d'un poble, on s'ha de consignar la salut de la paraula. Per això ens en calen moltes. N'hi ha, i n'hi ha hagut. I n'hi haurà. Però també per això hem de celebrar que aquesta arribi al 100, perquè vol dir que alguna cosa s'ha fet bé. L'esperit obert de Reduccions ha estat també un element cabdal, en el sentit que no ha caigut en sectarismes: un simple repàs dels índexs dels números (que, per cert, poden trobar-se digitalitzats a la xarxa en el domini de Raco.cat) ens indica que hi han publicat poetes consagrats i joves desconeguts, crítics de molt diversa condició i criteri, figures destacades, principiants que s'estrenen i, sobretot, artistes de la paraula d'arreu dels Països Catalans, a més dels estrangers traduïts de més d'una quarantena de llengües.
Potser tampoc no és estrany que hagin coincidit en el temps la publicació en aquest número de Reduccions de la Declaració sobre la llengua i el Manifest de Girona , redactat pel PEN Club Internacional i impulsat des de Catalunya. Segons el manifest, el dret a l'ús i protecció de la pròpia llengua ha de ser reconegut per les Nacions Unides com un dels drets humans fonamentals. Són dos missatges cosins germans que han de ser escoltats. Llarga vida a Reduccions !
