La lloable iniciativa de Jordi Cervera de publicar poesia, amb força noms destacats, no es pot qualificar sinó de valenta en aquests temps de penúria. Escassesa de mitjans, que no de creativitat, la que hi ha al país. Aquí ens trobem davant d'un llibre històric en edició singular.
Sam Abrams ho expressa, curador de l'edició: "Poques literatures del món tenen el privilegi de comptar amb un llibre d'aquesta magnitud sobre la gran aventura final de la vida". Ben equipats de notes, els poemes, malgrat tot, es poden llegir nus, tal com van arribar al món, tal com Agustí Bartra els va concebre. Bartra, que havia estudiat i reflexionat sobre poesia, que havia muntat antologies, i n'havia escrit molta, era, sobretot, un vitalista i un creient de la poesia, perquè la vivia, no en vivia. Això l'allunyava de l'academicisme. I vés a saber si això no el va condemnar a un cert ostracisme en el nostre món literari. Sempre em lamentaré de no haver-lo anat a conèixer quan en vaig tenir l'oportunitat. L'amic comú de Terrassa, l'artista Francesc Abad, em va regalar la plaquette del poema en homenatge a Rilke, on Bartra deixa, simbòlicament, un ram de flors a la seva tomba. Era l'any 1975, i una mica per timidesa adolescent, i potser també per excessiva reverència, la visita no es va arribar a produir.
El gall canta per tots dos és un llibre testamentari en què trobem, com a mínim, quatre poemes antològics: Lai de Ningú , d'imatgeria "africana" i una segura dicció visionària, amb l'empremta de l'estil bartrià; La sínia i l'estrella , la rèplica a Pablo Neruda en què apareixen moltes de les figures simbòliques de Bartra; L'Àngel de la Llum , en què vola alt i és immens, whitmanià, definitiu, amb una cadència fluïda i sobirana fora de l'ordinari: "No m'abandonis, àngel, al salari d'almoina/ amb què paga el dolor durant les seves minves./ Estic nu".
També hi trobem I vulnerable al diamant del dia i Anna dorm , un poema d'amor senzillament magistral, ple de música de campanes de Shakespeare, una cançó de bressol que enllaça vida, mort i eternitat. Bartra, la ingènua saviesa poètica. I tot el que em deixo.
