Aquesta portada inclou una subtil declaració de principis. El llibre que ens ocupa (Algún dia este dolor te resultarà útil , divertidíssim malgrat el títol) ha estat adaptat al cinema. Però la il·lustradora de la portada, Juliet Pomés, va desestimar els fotogrames que li van arribar amb l'encàrrec i va preferir imaginar-se el seu protagonista. "El llibre va ser primer, i mai la pel·lícula n'hauria de determinar la portada", m'explica. Habituada a treballar amb total llibertat i prenent les decisions, tenir un encàrrec amb les pautes marcades (tots els llibres d'Asteroide segueixen un mateix disseny d'Enric Jardí) confessa que ha estat "una benedicció".

El que s'hi veu en aquest cas: un noi mig desmanegat al costat d'un semàfor (" don't walk!" ) que assenyala una cruïlla. La forma dels rètols ens permet endevinar que som a Nova York. El jove protagonista del llibre té, de fet, una decisió important a prendre: anar a la universitat, tal com s'espera d'ell, o buscar-se la vida, que és el que realment li ve de gust. Durant uns mesos del 2003, examinarà les seves opcions. Mentrestant, anirà narrant en primera persona diverses vinyetes familiars: estampes quotidianes que revelen fracassos vitals severs. Ell s'ho mirarà, alternativament, entre el cinisme i l'empatia.

Probablement és aquesta la gran cruïlla que té el jove James: decidir si creu en la vida (i en l'amor) o bé amargar-se la resta de la seva vida.