La mauvaise réputation és una de les cançons més conegudes de Georges Brassens. Va titular el primer disc del cantautor, publicat l'any 1952, i a França va fer soroll: el narrador de la cançó explica la poca consideració que se li té al poble. Es queda a casa el 14 de juliol (el dia de la fete nationale ) i fa la traveta a la policia per deixar escapar els lladres de pomes. A La mala reputació , primer llibre de contes de Bel Olid -premi Roc Boronat 2012-, l'escriptora observa una col·lecció de personatges que carreguen l'estigma a l'esquena o, per dir-ho en paraules de Brassens, que segueixen un "camí diferent" del de la "bona gent". Hi trobem l'Helena, víctima d'una foguera escolar descontrolada a l'hora del pati ( Garlandes ). L'advocada que decideix prostituir-se i flirteja amb el sadomasoquisme fins que la perversió se li escapa de les mans (Tedi ). O aquella veu en primera persona que es troba en llocs desconeguts sense saber com hi ha arribat, i a qui li toca tornar a casa sabent que acabarà perdent-se una vegada més, quan menys s'ho esperi ( Res no té lloc ).
Els tretze contes que integren La mala reputació parteixen d'un desajustament intern o extern. Olid és capaç d'explorar realitats turbulentes a partir d'escenes condensades -els personatges poden perdre la filla ( Mons petits ) o cometre una heroïcitat perillosa en una estació de metro ( Tender is the night )-, però és en l'exploració del desig i el malestar sexual on l'escriptora furga amb més assiduïtat i resultats òptims. A Lalalà , en només quatre pàgines pot explicar una relació sexual a peu dret, enmig de la cuina i en silenci, no fos cas que el nen se n'adonés: la mare es permet mossegar-se un dit fins a fer-se sang, expressió de la precarietat de la situació familiar. A Roma, città aperta , l'exploració és més promíscua i vibràtil: les cartes que B. adreça a un antic -o una antiga- amant estan esquitxades d'urgència sexual. Plaer i violència es donen la mà en més d'una ocasió, al primer llibre de contes d'Isabel Olid. Es devora amb tanta rapidesa com els cossos. I també s'acaba de cop sobte, com la vida.
