Novetat editorial
Llegim 22/03/2012

"La màquina menja sense gana, mata sense odi"

'Aprender a rezar en la era de la técnica', la nova novel·la del portuguès Gonçalo M. Tavares, publicada per Mondadori, captiva i atemoreix

Jordi Nopca
2 min
"La màquina menja sense gana, mata sense odi"

Barcelona"Quan vaig començar la tetralogia del Regne vaig voler situar l'acció en un espai i un temps indeterminats. La voluntat era estudiar el mal, que no té nacionalitat i que travessa totes les èpoques". Nascut l'any 1970 a Luanda, Gonçalo M. Tavares va començar a donar a conèixer el seu projecte literari fa tot just una dècada amb 'Livro da dança' (Assírio e Alvim, 2001). Des de llavors ha publicat una vintena llarga de títols: llibres de contes, assajos, obres de teatre i les quatre novel·les en què estudia la malícia, l'abjecció, les pulsions assassines i la dominació -és a dir, les parts més fosques de l'ànima humana-, que li han suposat multitud de reconeixements i més de 200 traduccions, una part de les quals estan en curs.

'Un hombre: Klaus Klump' (2003), 'La máquina de Joseph Walser' (2004), 'Jerusalén' (2005) i 'Aprender a rezar en la era de la técnica' (2007) són les quatre peces d'un trencaclosques que configura un retrat feridor d'una societat que coincideix, d'una manera gens anecdòtica, amb la nostra. Mondadori acaba de publicar l'última peça de la tetralogia de Tavares, que en aquest cas explica la vida de Lenz Buchmann, cirurgià reciclat en polític en un entorn de regust totalitari i en què l'ànima que el catolicisme brandava com a gran estendard és substituïda per la fredor implacable de les màquines. "La imatge que tenia al cap quan vaig començar a escriure aquesta novel·la era d'algú resant al costat d'una màquina industrial -diu Tavares-. El contrast entre el prec i el so de la màquina és molt gran. Volia explorar de quina manera la competència tècnica pot afectar les qualitats morals. Ara mateix ens fa més vergonya admetre que no sabem fer anar l'ordinador que no recordar el parenostre".

'Aprender a rezar en la era de la técnica' captiva i atemoreix. A la primera part de la novel·la, Lenz Buchmann salva vides gràcies al bisturí: "La seva mà esdevé un material, fred i implacable -admet Tavares-. Si li tremolés, molt probablement acabaria amb la vida del pacient. En comptes de ser un instrument per salvar, esdevindria un instrument que condemna". A la segona part, Buchman canvia el gest precís de la intervenció quirúrgica per l'enaltiment de les masses a través de l'acció política. "Aixecant les mans en un míting, Lenz pot canviar moltes més vides que quan operava un malalt", recorda Tavares.

"Durant el segle XX hi va haver una fascinació considerable pel metall. Els instruments quirúrgics i les bales podien incidir directament en la fragilitat del cos humà, curant-lo o aniquilant-lo". Tavares descriu una societat en què els valors militars són fonamentals: disciplina, lluita i obsessió per la victòria. "La màquina menja sense gana, mata sense odi -explica l'escriptor-. En la nostra societat, el perill no és la convivència amb les màquines sinó arribar a comportar-nos com si ho fóssim. L'amenaça és pensar la societat des d'un punt de vista funcional. Ja fa temps que aquestes nocions s'han instal·lat en l'entorn laboral. El treballador manté la feina fins que deixa de ser útil: no pot protestar i cada vegada té menys drets. Una màquina no surt a fumar. No té esperit ni agafa febre. I no tremola".

stats