Un indici preocupant sobre l'estat actual del sector editorial català és que l'any 2011 no hi ha hagut informe sobre el comerç interior. Per esgarrapar dades dels dos últims exercicis cal acudir a les dades facilitades per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya i a les valoracions que a finals d'any va fer Xavier Mallafrè, el president del Gremi d'Editors de Catalunya. "Si la caiguda del 2011 va ser d'un 6% perquè hi va haver renovació de llibres de text, el 2012 això no ha passat, i el percentatge de retrocés se situa al voltant del 10% -explica-. Hem perdut entre 7 i 10 anys de negoci. Les xifres de facturació han baixat sensiblement". Si l'any 2007 es van facturar un total de 1.662,57 milions d'euros -la xifra més alta de la dècada-, el 2010 van ser 1.434,97 milions. El 2011 es van facturar uns 80 milions menys, i l'any passat la xifra va perdre encara un 10% més (uns 135 milions d'euros), fins a situar-se al voltant dels 1.220 milions. En el camp de l'edició en català, el retrocés també és palpable: Mallafrè estima que la facturació del 2012 és d'entre 235 i 240 milions d'euros, una xifra equivalent al nivell de l'any 2005, quan el negoci va moure 235,62 milions. "Des que es va superar la crisi de principis dels 90, el desenvolupament es va mantenir de manera sostinguda fins al 2008 -admet Mallafrè-. Confio que d'aquí dos anys, quan l'economia millori, el sector s'anirà recuperant".

El sector editorial ha desaccelerat la inversió en la conversió digital, tenint en compte que els últims resultats no han superat els 70 milions d'euros. "Tant a Catalunya com a Espanya la xifra encara no supera el 3% -diu Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya-. Estem tres vegades per sota de les descàrregues d' e-books en països que tenen el mateix nombre de dispositius. Això vol dir que el pirateig no és anecdòtic".

El tancament de la Catalònia és un cas més de la contracció actual del sector. El pla Llibreriaactiva de la Generalitat vol donar un cop de mà a la modernització dels establiments. Paral·lelament, els ajuts a l'edició i la compra institucional han caigut. Jordi Ferré, el president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, recorda: "El total d'ajudes públiques no supera l'1,85% de la facturació. Aquesta dada desmenteix que l'edició en català està massa subvencionada".

L'autor

L'escriptor, matèria primera del sector editorial, també pateix les conseqüències de la crisi. Entre el 2008 i el 2010 la recaptació total de drets d'autor a Catalunya va passar de 114,60 milions d'euros a 103,18. Guillem-Jordi Graells, president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, adverteix que "el 2013 hi haurà problemes per assumir les liquidacions de drets d'autor i els pagaments dels traductors". Les dotacions de quatre grans premis o bé s'han reduït (Mercè Rodoreda, Ramon Llull, Sant Joan) o bé fins i tot han desaparegut (finalista del Sant Jordi).

L'editor

La facturació del llibre en català ha baixat en els últims exercicis, però no tant si es compara amb el retrocés que han experimentat les vendes en castellà: del 2008 al 2010 s'ha passat de 1.373,3 a 1.195,3 milions d'euros. El llibre en català també ha retrocedit, però de manera menys significativa, de 255,5 a 239,7 milions d'euros. "Si ho analitzem per segments de públic, el llibre adult ha patit més que el llibre infantil, en el qual les vendes pràcticament s'han mantingut -comenta Xavier Mallafrè, president del Gremi d'Editors de Catalunya-. En un marc general, fa sis anys, de cada 100 € de consum en llibres només 20 eren per a títols en català. La xifra ha canviat: actualment ja es dediquen entre 26 € i 27 € al llibre en català". Tant en català com en castellà, la tirada mitjana d'exemplars ha registrat un retrocés notable: en català s'ha passat dels 3.113 exemplars del 2007 als 2.582 del 2010; en el mateix període, la tirada en castellà s'ha reduït en 1.300 exemplars, i ha passat des de 5.781 a 4.480. No ha passat el mateix amb els títols publicats, que en castellà no han deixat de créixer, mentre que en català han experimentat una davallada superior al miler en només una dècada. "L'editor en llengua catalana es troba amb una presència cada vegada més gran del llibre en castellà -comenta Jordi Ferré, president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana-. Com més títols es produeixen, més presència a les llibreries. En català, la sobreproducció està molt més controlada".

El llibreter

El nombre de llibreries de Catalunya ha crescut els últims 15 anys, però des del 2010 diversos establiments de rellevància han estat notícia perquè han hagut de tancar: ha estat el cas de l'Ona, l'Áncora y Delfín i la Catalònia. "Des de la sortida de la dictadura, la florida de llibreries i editorials ha estat important -explica Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya-. A la crisi econòmica, financera i de consum actuals s'hi afegeix que hi ha negocis que tanquen perquè el propietari es vol jubilar i no troba continuïtat". Marín considera que els motius del tancament són molt diversos. "Hi ha casos en què els problemes econòmics s'arrosseguen des d'abans de la crisi, i d'altres en què es va créixer massa de pressa. També hi ha botigues que han tingut problemes immobiliaris". El Gremi de Llibreters de Catalunya aglutina uns 280 agremiats del total de llibreries del territori, que ara per ara oscil·la entre 600 i 650. "Una de les grans riqueses del país és que la xarxa de llibreries té una molt bona capil·laritat per tot el territori", diu Marín. En el cas del llibre català, la venda en llibreries suposa un percentatge molt més elevat que en castellà: l'any 2010 representava el 47,6% del total, mentre que en castellà no arribava al 30%. A finals del 2011, el Pla Nacional de Lectura anunciava l'impuls al programa Llibreriactiva, que preveia ajudes per a la modernització de les llibreries, dotades amb 275.000 € l'any 2012. Queda pendent saber si finalment les biblioteques públiques també podran vendre llibres a les seves instal·lacions.

El lector

L'any passat Fundacc va fer públic l'estudi El consum de llibres a Catalunya el 2011 , en què es mostrava que per primera vegada se superava el milió de lectors en català, que representen el 16,2% de la població. "Hi ha un altre estudi, encarregat pel Gremi d'Editors de Catalunya l'any 2011, que dóna unes xifres que mostren que tenim molt camp per córrer -explica Jordi Ferré-. Del total de lectors en català només el 21,2% en són lectors habituals. Hi ha un percentatge molt important de lectors ocasionals que podrien arribar a convertir-se en lectors habituals". Segons l'estudi de Fundacc, l'any 2011 el 8,3% de lectors van consumir llibres procedents de les biblioteques públiques. El préstec bibliotecari, però, no fa decréixer les vendes de llibres: Carme Fenoll, directora del Servei de Biblioteques de la Generalitat, assegura que "si es mira els països europeus que tenen unes vendes de llibres més altes són també els que tenen unes biblioteques més actives i més visitades". Fenoll està convençuda que les biblioteques incentiven el consum "perquè són un gran aparador de novetats, milloren els hàbits de lectura i són prescriptores". Una de les conseqüències de les mesures d'austeritat ha estat la reducció dràstica del Servei d'Adquisició Bibliotecària: l'any 2010 comptava amb 1,7 milions d'euros; el 2012 la partida destinada ha estat d'1,1 milions d'euros. A Ferré li sembla una dada "molt preocupant", i afegeix: "El total d'ajudes públiques a l'edició en català no supera l'1,85% de la facturació, actualment".