Llegim 07/07/2012

Un 'thriller' per explorar el conflicte àrabo-israelià

Pere Antoni Pons
3 min
Un 'thriller' per explorar  el conflicte àrabo-israelià

Les millors novel·les policíaques són aquelles que, mitjançant un argument entretingut i comercialment apetitós -amb un misteri central per resoldre i una trama plena de girs insòlits i de cops d'efecte més o menys espectaculars-, exploren críticament la societat en què transcorren. Tant Dashiell Hammett com Raymond Chandler, els dos patriarques de la novel·la negra moderna, van ser uns virtuosos a l'hora de fer servir la literatura com un instrument per detectar, analitzar i denunciar (més des d'un punt de vista ètic que no pas ideològic) les misèries i les falles estructurals dels Estats Units de la primera meitat del segle XX.

Deutor reconegut de la novel·la policíaca, el thriller d'espionatge que va sorgir durant els anys més calents de la Guerra Freda (de la ploma dels Graham Greene, John le Carré i companyia) va recollir aquella herència d'exploració crítica del context sociopolític i el va aplicar, amb resultats esplèndids, a escala planetària. És evident que el nostre coneixement sobre els entrellats de la política internacional durant la dècada dels 50, 60 i 70, i sobre la manera com aquells entrellats podien arribar a afectar les vides dels individus que s'hi veien implicats, seria molt menor, menys complex i matisat, sense L'americà tranquil o sense El factor humà , per esmentar només dos títols.

Òbviament, les novel·les no tenen com a finalitat radiografiar com funciona una realitat politicosocial determinada, ni tampoc com els conflictes que la remouen limiten, condicionen i/o estimulen els éssers humans que en pateixen les conseqüències. Amb tot, quan una novel·la és literàriament poderosa -bona prosa, escenes ben construïdes, ritme àgil, personatges ben dibuixats- i alhora és capaç de dramatitzar sense simplificar-lo un assumpte tan complex i ple d'arestes com, per exemple, el conflicte àrabo-israelià, el resultat és doblement gratificant. Això és el que aconsegueix Yishai Sarid (Tel Aviv, 1965) amb Limassol , guanyadora dels dos màxims premis de novel·la negra francesos, tan entretinguda i emocionant com trasbalsadora i tèrbola.

L'argument presenta alguns dels ingredients més clàssics del gènere. Un agent dels serveis de seguretat interior d'Israel que treballa interrogant (a vegades brutalment) palestins detinguts, rep la missió d'establir una relació de confiança amb la Dafna, una escriptora israeliana que viu amargada per culpa del seu fill drogoaddicte. L'objectiu de l'espia protagonista i narrador és, mitjançant l'amistat de la Dafna, contactar amb en Hani, un poeta palestí de renom que està molt malalt, treure'l de Gaza i, a través d'ell, descobrir on para el cervell organitzador d'un gran atemptat terrorista que, segons tots els indicis, és imminent. Tot es complica, però, quan la professionalitat del protagonista comença a veure's minada per l'afecte i l'admiració que li desperten la Dafna i en Hani. Aleshores el seu sentit del que està bé i malament es difumina, i un dilema l'assalta: fins a quin punt és lícit actuar de manera immoral per evitar una mortaldat?

Limassol està escrita amb molt d'ofici. I s'hi nota, positivament, la influència del cinema: en la construcció de les escenes (dramàticament clares i eficaces), en la manera tan elegant com es dosifiquen les informacions per crear suspens i mantenir la tensió del lector, i en el ritme àgil però mai accelerat amb què es precipiten els esdeveniments. No crec que triguem gaire a veure-la convertida en pel·lícula. Confiem que el guionista i el director de torn sabran plasmar a la pantalla la mescla de força i de subtilesa, d'intriga crispada i d'intimitat a flor de pell, que dóna veritable entitat a la novel·la. La traducció de Roser Lluch s'intueix excel·lent.

stats