Publicitat
Publicitat

En panxo i la seva pomada

Una exposició s’endinsa en la controvertida figura de Francisco Fontdevila

Francisco Fontdevila i Jofré (1837-1913), conegut popularment com a Panxo, va ser un dels personatges colomencs més singulars. Peculiar i enigmàtic, es va fer famós per haver inventat una miraculosa pomada que, segons ell, podia curar ferides, nafres, cremades, contusions o berrugues, entre altres malures. Fill d’una família pobra de Santa Coloma de Farners, primer va fer de pastor i després es va embarcar a la primera Guerra de Cuba (1868-1878), on va passar penúries fins al punt d’haver de vendre’s els pantalons per poder menjar. Es diu que a Cuba va fer diners i que va tornar el 1877 com a indià ric, però que la seva fortuna aviat es va esgotar. El 1882, 29 homes del poble van crear el Círculo de la Unión Farnense, a l’actual edifici de Can Panxo, el van contractar i es va poder refer una mica econòmicament. Deu anys després es va associar amb Ramon Rosquellas, un colomenc d’il·lustre nissaga ratafiaire, ja que les receptes de ratafia més antigues que s’han trobat a Catalunya -1842- eren del seu pare. Junts van regentar el cafè del Círculo fins que, amb el temps, Fontdevila es va quedar sol el bar, i hi va fer pintar figures de dones nues en honor de les principals civilitzacions dels cinc continents, cosa que va escandalitzar les autoritats eclesiàstiques de l’època.

La pomada miraculosa

Després d’una època en què es va implicar en la vida social i política del poble (va arribar a ser regidor de l’Ajuntament), el 1893 Fontdevila es va centrar a comercialitzar la seva pomada per vendre-la a tot Catalunya i tot Espanya, amb l’objectiu de curar els pobres de franc. Per això es presentava en mercats amb el seu cavall blanc, amb un lloro a l’espatlla, per presentar la seva pomada, amb operacions amb animals vius, que avui sens dubte serien considerades sàdiques i cruels, per demostrar les propietats curatives del seu invent.

Però tot això li va donar renom i va fer que vengués la seva pomada a cabassos. L’ungüent es va arribar a vendre al carrer Canuda de Barcelona i va ser tan conegut que fins i tot va sortir a la novel·la L’impenitent (1848), de Prudenci Bertrana.

Per reivindicar i endinsar-se en la figura d’aquest home inquiet, rebel, heterodox i sense pèls a la llengua; estrafolari, xarlatà, entabanador i venedor de fum per a uns, i visionari, avançat al seu temps, gairebé un geni per a altres, hi ha l’exposició En Panxo li va dir..., que es pot veure a la Casa de la Paraula des d’avui fins al 30 de novembre. També s’ha reeditat la seva pomada, que està feta amb ingredients fàcils de trobar a la comarca, i es podrà comprar a la Parada de la Confraria dins la Vela de la Ratafia.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT