Els grans reptes que té la Convenció del Patrimoni Mundial es plantegen precisament en els seus objectius estratègics, les anomenades cinc c. Enfortir la credibilitat de la llista del Patrimoni Mundial com a testimoni representatiu i geogràficament equilibrat dels béns culturals i naturals de valor universal excepcional és especialment important quan s’ha superat el llindar dels 1.000 béns inscrits. En realitat la llista és més gran, ja que hi ha expedients de béns en sèrie, com és el cas de l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, que inclou 727 indrets -60 dels quals són a Catalunya-, els monuments de la Tarragona romana, les esglésies romàniques de la vall de Boí o l’obra de Gaudí. Per aquest motiu, cal una conservació eficaç dels béns del Patrimoni Mundial per assegurar-ne la transmissió a les generacions futures. Per assolir-ho és molt important promoure l’elaboració de mesures eficaces de creació de capacitats, i això vol dir formació -com el curs sobre Patrimoni Mundial i Projectes Culturals que promou la Universitat de Barcelona i la Universitat de Torí amb la Unesco i altres institucions-, però també assistència tècnica i assessorament per contribuir al coneixement i la posada en pràctica de la Convenció del Patrimoni Mundial i dels seus instruments.

L’altre gran repte és la comunicació, explicar la tasca de la Unesco a la ciutadania i a les entitats relaciones amb el Patrimoni Mundial per fer augmentar els nivells de participació, sensibilització i de suport a les activitats vinculades als béns inscrits. I l’últim, però no menys important, són les persones. Cal millorar el paper de la comunitat local en l’aplicació de la Convenció. Si bé la Convenció és de l’any 1972, les directrius pràctiques es van renovant en les reunions del Comitè del Patrimoni Mundial. A més dels objectius estratègics esmentats, hi ha conceptes nous que s’han incorporat en els últims anys, com els itineraris culturals, els llocs de memòria o els paisatges urbans històrics. Hi ha també instruments que cal mencionar, com la llista indicativa, on els estats proposen a la Unesco els béns per ser inscrits en la llista del Patrimoni Mundial, o la llista dels Béns en Perill, una de les més temudes pels estats, però una mena d’alerta internacional per donar suport als responsables de la seva gestió per implementar les cinc c. En definitiva, la llista del Patrimoni Mundial és una mostra representativa dels béns culturals i naturals a escala global, que s’han escollit perquè tenen un valor universal excepcional. No és un segell de màrqueting per a les marques de país ni per al desenvolupament turístic, malgrat que els estats i les destinacions se n’aprofitin. Per això és tan important desenvolupar plans de gestió de veritat, no perquè es quedin en un calaix, sinó per conservar el patrimoni i generar conscienciació i oportunitats per a la comunitat local a través d’una participació real, sense exclusions. I si es promou el turisme, que sigui un turisme sostenible.