Lideratge

Xi jinping acumula més poder que els seus predecessors

Xi Jinping és el segon president de la Xina triat per consens. El primer va ser Mao Zedong. Però el seu ascens al poder el 2012 va tenir lloc després d’una intensa lluita interna al Partit Comunista. Jinping en va sortir erigit com a nou líder i des de llavors ha anat centralitzant el poder en la seva figura, tant el polític com el militar. És el líder que acumula més poder des de Deng Xiaoping (1978-1992). Però la Xina d’avui és molt diferent d’aquella, pel poder que el desenvolupament econòmic ha conferit als governs locals.

Corrupció

Campanya de depuració amb rerefons polític

Més de 100.000 funcionaris han sigut detinguts en la campanya anticorrupció que Xi Jinping va posar en marxa just arribar al poder. Una croada sense precedents que ha fet caure alguns dels tigres polítics més alts, com l’exministre de Seguretat o l’antic número dos de l’exèrcit. Ja des de l’inici, molts analistes han vist en aquesta campanya una purga política dels dissidents, emmarcada en l’esforç per refermar el lideratge de Xi Jinping. Però a més d’afermar el seu poder, Xi Jinping sembla decidit a acabar amb una corrupció i clientelisme que s’ha convertit en la forma habitual de treballar a la Xina.

Reclams territorials

Una política de defensa més agressiva

La nova Xina que lidera Xi Jinping ha fet també un salt en la seva política de defensa i militar, molt més agressiva a l’hora de reclamar territoris disputats al mar de la Xina Oriental i Meridional. La picabaralla s’ha avivat en l’última dècada, però des del 2012 són cada cop més habituals els episodis de tensió amb el Japó en aigües de les illes Senkaku (en nipó)o Diaoyu (en xinès). Més al sud, la Xina també es disputa les illes Spratly amb el Vietnam, les Filipines, Malàisia i Brunei. Allà, directament hi ha fet construccions, que han indignat els veïns i els EUA, decidits a frenar les aspiracions xineses a la zona. A més del component nacionalista –un reclam històric que ven a casa–, l’interès en aquestes illes és econòmic –hi pot haver reserves de petroli i gas– i geoestratègic –per les rutes marítimes que les travessen.

Fill únic

Punt final a la política del fill únic, 36 anys després

Només 3 anys després de ser elegit, Xi Jinping ja ha deixat un dels seus principals llegats. Aquest octubre ha posat fi a la política del fill únic instaurada el 1979. La prohibició de tenir més d’un fill a l’ètnia han ha evitat 400 milions de naixements i ha comportat fins i tot casos d’infanticidi femení. Però és l’envelliment de la població i els seus efectes en l’economia el que ha portat a eliminar-la.

Censura

Control ferri i pocs canvis en el capítol de drets humans

La situació dels drets humans a la Xina segueix sent un forat negre. Amb el nou líder xinès, la lluita contra l’oposició no només no ha minvat, sinó que s’ha eixamplat. Les disputes internes que van precedir l’elecció de Xi Jinping el van portar a voler tallar de soca-rel les veus crítiques. Va enfortir el control sobre internet i va detenir advocats i opinadors. Alhora, els conflictes al Tibet i amb la minoria musulmana dels uigurs a Xinjiang segueixen oberts i sagnants.

Reformes

Impuls al “somni xinès” i al canvi econòmic

El tretzè pla quinquennal aprovat aquesta setmana, el primer del president Xi Jinping, enceta el camí per a la reforma que ha d’aconseguir passar d’una economia basada en les exportacions a una de centrada en el consum intern. És la part econòmica del “somni xinès” de Xi, com ell mateix ha batejat la Xina de “prosperitat” i lideratge mundial que vol aconseguir. Però es troba encara amb algunes resistències internes. Per això, serà molt important la renovació del Politburó que s’ha de dur a terme el març del 2016, amb la jubilació d’alguns dels seus membres. Xi es desfarà d’una part de la vella guàrdia i la seva embranzida reformista podrà agafar més força.

Projecció Exterior

Una xina que vol ser líder mundial

Tot i el sotrac del iuan d’aquest estiu, la Xina segueix sent la segona economia mundial i primera de l’Àsia. Amb l’anomenada diplomàcia de la infraestructura, que nodreix els veïns d’inversions per construir la seva nova Ruta de la Seda, i moviments com el Banc Asiàtic d’Inversió, que disputa el lloc a l’FMIi el Banc Mundial, la Xina de Xi busca fer-se un lloc molt més destacat en l’escenari internacional.