Diumenge Planeta 01/01/2016

Estat Islàmic: el 2016 pot ser l’any decisiu en la lluita contra el jihadisme

L’amenaça de nous atemptats terroristes a Occident és la més seriosa que presenta l’organització jihadista de cara al 2016,un cop frenada la seva expansió

Ricard G. Samaranch
3 min
SOTA CONTROL DE L’EI 
 Els jihadistes de l’Estat Islàmic van capturar Raqqa  el juny del 2014.

TunisLa irrupció fulgurant de l’autodenominat Estat Islàmic (EI) el 2014 va agafar per sorpresa tots els serveis secrets occidentals. Davant d’un Pròxim Orient en estat d’implosió, uns confusos governs occidentals van reaccionar tímidament. Tanmateix, els brutals atemptats de París han servit de punt d’inflexió, i ara sí que s’observa una voluntat política ferma de fer caure el califat creat en una franja de Síria i l’Iraq. L’evolució dels esdeveniments l’any 2016 serà clau per saber si els estats implicats en la lluita contra l’EI són capaços de dissenyar un pla d’acció conjunt i aplicar-lo.

El grup jihadista va començar l’any 2015 en una posició de fortalesa. Els bombardejos de la coalició liderada pels Estats Units no semblaven haver debilitat les seves institucions, i al maig encara es va expandir ocupant la ciutat de Ramadi, capital de la província de l’Anbar. Ara bé, últimament la sort de la guerra sembla que ha fet un tomb. Finalment, el suport als peixmergues kurds i els esforços per formar l’exèrcit iraquià comencen a donar fruits. Aquesta va ser l’estratègia de Barack Obama, sempre reticent a tornar a enviar unitats de combat a l’Iraq, per fer front a l’Estat Islàmic. A l’estiu els peixmergues van recuperar l’estratègic mont Sinjar, i a finals del mes de desembre l’exèrcit reocupava Ramadi.

Les derrotes al front de batalla han coincidit amb un increment de les operacions terroristes fora de Síria i l’Iraq, en què la massacre de París ha sigut la més espectacular. Segons l’analista francès Olivier Roy, la coincidència de les dues tendències no és casualitat. L’EI hauria volgut contrarestar la pèrdua de pistonada militar del seu califat amb una exhibició de múscul més enllà de les seves fronteres. Si Roy té raó, l’amenaça de nous atemptats terroristes a Occident és la més seriosa que presenta l’organització jihadista de cara al 2016, un cop frenada la seva capacitat d’expansió.

A Síria, les expectatives per a l'EI no són gaire més favorables que a l’Iraq. Segons els experts, els bombardejos occidentals i russos han debilitat seriosament la seva indústria petroliera, una de les seves principals fonts de finançament. A més, el règim de Baixar al-Assad i l’oposició no han sigut mai tan aprop d’iniciar unes converses de pau serioses per posar fi al conflicte bèl·lic iniciat el 2011. La distància que separa les posicions de les dues parts, sobretot pel que fa al futur d’Al-Assad, continua sent enorme. Però els governs de Washington i Moscou faran la màxima pressió perquè els uns i els altres facin les paus i redirigeixin les seves energies a combatre l’EI. Si ho aconseguissin, el final del califat seria qüestió de temps.

El tercer escenari en importància per a l’EI és Líbia, un país submergit en un caos absolut des de la caiguda de Muammar al-Gaddafi. El grup jihadista, que s’hi ha anat implantat a poc a poc, pretén convertir el país magribí en el seu bastió si s’enfonsa el seu estat al Llevant. Per evitar-ho, la comunitat internacional està pressionant les parts en conflicte per aconseguir un govern d’unitat nacional que es converteixi en un soci fiable en la lluita contra els jihadistes. Ara bé, com ha passat a Síria, encara no és clar que el pla funcioni.

stats