Més i millor informació: Una qüestió d'autoexigència

“Hem entrat en una nova era de la propaganda”. Ho denuncia l’organització Reporters Sense Fronteres en el seu últim informe, 2016 world press freedom index, publicat aquesta mateixa setmana.

Després d’analitzar en 180 països indicadors com la independència dels mitjans de comunicació, els nivells d’autocensura, l’estat de dret, la transparència de les institucions públiques i els abusos contra els periodistes, l’informe conclou que a tot el món hi ha un retrocés i un deteriorament de la llibertat d’informació.

Mai havíem tingut tantes eines, tan barates i tan fàcils d’utilitzar per portar qualsevol tema a debat públic, i mai com ara els governs havien tingut tanta aversió a aquesta submissió permanent a l’àgora global. Això s’ha traduït, segons Reporters Sense Fronteres, en un augment de la coacció i de la violència contra periodistes i mitjans.

L’informe afegeix que la situació és particularment greu a Llatinoamèrica, amb violència directa contra els periodistes en països com Veneçuela i l’Equador, actes de crim organitzat a Hondures, o corrupció i concentració de mitjans al Brasil i l’Argentina. També s’assenyalen Turquia, Egipte i Polònia, on el govern ha tancat mitjans de comunicació, empresonat periodistes o endurit les lleis que limiten la llibertat de premsa. Síria, la Xina, Corea del Nord i Eritrea són al capdavall del rànquing, mentre que Finlàndia, Holanda, Noruega i Dinamarca és on més es respecta la llibertat d’informació. Espanya figura en el lloc 34, i es considera que la “llei de transparència” que va entrar en vigor el 2014 és més aviat un pas enrere, perquè no recull l’accés a la informació com un dret fonamental.

Cal estar més atents que mai a les guerres d’informació i qüestionar l’origen i el perquè de cada notícia, però no hauríem de caure en el pessimisme sinó en l’autoexigència davant d’uns governs que s’entesten a postergar el control sobre un bé que ja no els pertany en exclusiva.

Més continguts de