Set cares de la generació 'millennial'

L'ARA entrevista a 'millenials' de tot el món

Sigui etiqueta o estratègia de màrqueting, els trets 'millennial' s'han associat a la generació nascuda entre el 1980 i el 2000. A l' ARA hem entrevistat a set joves d'arreu del món per comprovar si realment són infidels als llocs de treball, viuen enganxats a les xarxes socials, són addictes als viatges i moltes d'altres característiques associades als 'millenials'.

Jiyou Lou, de la Xina

Jiyou Lou va néixer l’últim any del segle XX i lògicament és una jove del XXI. La seva història no és la típica de la joventut xinesa. Pertany a la classe mitjana i urbana en alça. Als 16 anys ha viatjat a diferents països del sud-est asiàtic i, des del setembre, viu amb una família a Martorell i va a l’institut públic Pompeu Fabra. Hi serà fins al juny, en un programa d’intercanvis culturals de l’associació AFS, que possibilita viure a l’estranger durant un curs acadèmic no només per aprendre idiomes sinó també per obrir la ment a noves experiències. A Lou aquests mesos li estan canviant la vida, afirma, perquè tot és tan diferent a la seva Xina natal que està entre admirada i sorpresa. Sobretot, apunta, l’escola. Aquí no hi ha la disciplina rígida que exigeix el professorat xinès i sí un alumnat que xerra mentre s’explica la lliçó o un sistema menys exigent. "Ui, això és una de les coses que més m’ha xocat, tant que els meus amics xinesos ni s’ho creuran". Allà, explica, la majoria d’estudiants van a internats i només tornen a la casa familiar algun cap de setmana o per vacances i "són uns estudis tan durs" que tot plegat fa que ella s’estimi més passar el seu escàs temps d’oci amb els pares i la germana de sis anys, nascuda a Hong Kong, molt a prop de la seva ciutat natal, Canton.

Amb telèfon mòbil i internet a casa, la Lou admet que treu suc a la xarxa. "La faig servir per parlar amb els pares i els amics, escoltar música, jugar i també per comprar, com fa tothom a la Xina", assenyala, i arrufa el nas quan explica que el govern xinès barra l’accés a diverses pàgines, tot i que hi ha alternatives. "Tenim un Facebook i un YouTube xinesos", diu. D’ençà que és a Martorell també té perfil a la plataforma occidental, tot i que hi és poc activa perquè la majoria dels seus amics no hi poden accedir des de la Xina. La idiosincràsia xinesa manté en aquesta millennial l’hàbit de llegir periòdicament diaris xinesos, que troba al seu centre d’estudis. Més que per plaer o interès, la Lou diu que no té cap més remei que estar al dia perquè ha de passar exàmens sobre l’actualitat, així que diu que no tindria cap problema per recitar la llista de noms del govern de Xi Jinping. "Des de fa dos anys la situació és millor a la Xina", assegura, i posa com a exemple l’augment de famílies com la seva, que "sense ser riques" han millorat la situació econòmica i social de la generació anterior. El seu futur el veu "estudiant molt i després treballant", potser en una gran empresa, com els pares. A la Xina, potser, però és que "a Catalunya, la vida és tan relaxada", diu rient.

Michelle Lumumba, de Kènia

On et veus d’aquí 10 anys? "Ni idea". I d’aquí cinc? "Tampoc ho sé". Michelle Lumumba es confessa perduda. En algun moment, la jove keniana de 23 anys, ara vivint temporalment a Barcelona, va adonar-se que la societat pressiona per assolir certes fites: diners, una carrera. Ella, però, creu que "les coses senzilles són les més importants". Res de cotxes. Ni tan sols una casa. "Sense possessions tens llibertat".

En el cas de la Michelle, per "coses senzilles" entén els llibres i el ioga, que són les seves principals despeses, més enllà de les necessitats bàsiques. Va ser gràcies als llibres i a les pel·lícules amb subtítols, per exemple, que va aprendre el castellà pel seu compte.

La Michelle combina els seus estudis a la UAB amb feines d’editora i de traductora freelance. Els encàrrecs els troba en una pàgina web amb ofertes per a traductors arreu del món. La feina en xarxa és una qüestió purament professional, ja que la jove, que només té perfil a Facebook, té opinions molt crítiques amb les xarxes socials. "Crec que per a les relacions interpersonals són superficials; en canvi, són bones per difondre els moviments socials". Al seu Facebook no hi ha fotos de gatets ni del brunch del diumenge. Quan vol informar-se, aquesta jove keniana, que als set anys es va traslladar amb la seva família al Regne Unit, va directament a la web del The Guardian, un mitjà que li agrada perquè té tradició d’esquerres.

D’esquerres? "Bé, de cor em considero anarquista", diu la jove, que, no en va, en el context actual, abandona l’ànima rebel per donar suport a les "polítiques socials inclusives". A Barcelona, la Michelle estudia un màster en política, una tria que s’allunya dels seus estudis previs en psicologia i criminologia. De fet, acostumava a escriure sobre política en un blog propi, ara aturat. "Però m’ha desil·lusionat molt", sentencia la Michelle, que ha canviat la seva faceta de bloguera per la de poeta.

A casa seva el fil musical que sona va dels clàssics del rock dels setanta a la música africana i el reggae, mentre que els seus pares "no saben ni qui són els Beatles". La Michelle també es considera seguidora de la Generació Beat, ella, que emulant Jack Kerouac d’ A la carretera, gaudeix més del trajecte que del destí, i no vol fer com la seva germana gran, casada i vivint a Ghana, ni com els seus pares, que han tornat a Kènia.

Mary Duhon, dels Estats Units 

Com a digna representant dels millennials, Mary Duhon és la responsable tecnològica a casa seva. "És divertit -explica enriolada- veure com els pares recorren a tu per a tota mena de consultes sobre l’ús de l’ smartphone, la tauleta i les aplicacions". Als seus 20 anys, la Mary gaudeix amb naturalitat del know how que proporciona haver crescut amb les noves eines tecnològiques, i contempla amb simpatia els esforços d’immigrants digitals com els seus pares per posar-se al dia. La tecnològica és una de les dues grans fractures que destaca la Mary quan compara els millennials amb la generació dels seus pares; l’altra serien els canvis de la moral. "Hem passat de considerar una parella casada a partir del moment que compartia el llit a veure gent practicant sexe a la tele", exemplifica aquesta estudiant de segon any de màrqueting a la Universitat d’Emerson, a Boston. Una universitat on està aprenent a transmetre missatges de la millor manera possible, perquè comunicar és el gran objectiu professional de futur de la Mary, comunicar com ja fa ara a través d’una gran diversitat de xarxes socials, saltant de Facebook a Twitter, d’Instagram a Snapshot, mínim 4 o 5 consultes diàries a cadascun.

Contràriament al prototipus de millennial, és poc prosumer, és a dir, consumeix molt, comparteix sovint però produeix menys. Prudent de mena, vigila el que penja a les xarxes per evitar que, quan en el futur busqui feina, la cerca a Google que faci el potencial contractador se li giri en contra. Prudent però realista, perquè té assumit que és un terreny que ha de trepitjar. L’única i poc recomanable alternativa seria aïllar-se offline. Pel que fa a la televisió, la Mary es confessa addicta a Netflix. No mira habitualment les cadenes de televisió i, per a les sèries, amb aquest proveïdor en té prou. Hi segueix històries de metges a Private practice i Anatomia de Grey. En canvi, la més que popular House of cards no l’ha enganxat, i a un altre dels celebèrrims, Game of Thrones, no hi arriba, perquè no és de Netflix, i la Mary diu que ja paga una subscripció i no en vol pagar més. De la pirateria en fuig, i respon, una mica sorpresa per la pregunta, que piratejar la posaria nerviosa, que és il·legal. A l’hora d’informar-se, la Mary tira d’ online. "A la televisió he d’aguantar massa opinions dels presentadors -explica-, prefereixo buscar-ho a la web, a la BBC, perquè hi ha poca opinió i l’accés és obert". En canvi, per als fets en directe tria la CNN, i si vol aprofundir-hi tria o bé Google o bé el Wall Street Journal, que la seva universitat posa a disposició dels alumnes. La Mary, amb les idees molt clares, ja té una idea de com es veu d’aquí 10 anys: treballant en màrqueting, col·laborant en causes socials i "formant una cosa semblant a una família, amb nens o sense", i si pot ser instal·lada a Seattle, on va viure quan tenia tres anys i on vol tornar.

Liza Komarova, de Rússia

A Rússia de vegades es parla de la generació perduda dels que van néixer a la dècada dels 90, uns anys de moltes dificultats pels estralls que va provocar la desintegració de la Unió Soviètica, però Liza Komarova, una jove moscovita de 21 anys, es mostra convençuda que les coses han canviat. "La gent de la meva edat ens ho hem trobat tot fet i no hem hagut de lluitar tant com els nostres pares", deixa anar. A més, considera que la seva generació és privilegiada perquè quan eren petits no hi havia tants gadgets com els que tenen els nens d’ara, cosa que, segons aquesta noia, els converteixen en asocials i sense gaire interès per res.

De tota manera, ella reconeix que està enganxada a les xarxes socials, que si té internet al telèfon està tot el dia pendent de converses amb els amics a Vkontakte, de les notícies que veu al Facebook o al Yandex, de les fotografies que els seus amics pengen a Instagram o del servei de missatges de Telegram. Això sí, quan no té internet al mòbil és molt feliç amb la quantitat de temps lliure que de sobte li apareix. Li agrada fer esport, llegir, mirar sèries estrangeres i sortir amb els amics, sobretot amb els que viuen a prop perquè poden passejar una estona pel centre de Moscou sense haver de quedar amb antelació. No entén com algunes amigues seves poden anar a passejar als centres comercials sense cap objectiu concret, ella quan hi va és per anar al gimnàs, al cinema o a una botiga concreta.

Amb només 21 anys la Liza ha viatjat molt perquè els seus pares tenen una agència de viatges i sovint se l’enduen, i explica amb orgull que una revista russa publicarà el seu primer article, un reportatge sobre Corea del Nord. La Liza estudia quart curs de geografia econòmica i li agradaria també anar a fer una estada curta a l’estranger, però, això sí: "Que sigui un país amb gent de caràcter semblant als russos, com Portugal, Espanya o la República Txeca".

Té ganes de provar coses diferents al món laboral, però a partir dels 27 anys ja li agradaria tenir una estabilitat professional per poder formar una família i no haver de dependre econòmicament del futur marit. Creu que a Rússia hi ha igualtat entre homes i dones però que les dones sempre acaben treballant més perquè s’han de dedicar també a les coses de la casa. La Liza es considera tolerant pel que fa a les diferents orientacions sexuals i races, però admet que entre els seus amics la majoria no comparteixen les seves visions, sobretot els nois, que són molt homòfobs.

Vladímir Putin ha sigut l’home fort de Rússia durant tota la vida conscient de la Liza, i dubta que amb un altre president la situació al país seria millor. "Putin ens transmet seguretat, té sentit del deure, de la responsabilitat, és de fiar, no ho sé, fa la sensació que mentre sigui amb nosaltres al país hi haurà certa estabilitat", considera la Liza. Aquesta visió del president no li impedeix ser crítica amb altres coses perquè no troba normal que en un país amb tant de petroli no es faci prou per la gent, per millorar les condicions de vida del poble.

Clara Ferrer, de Catalunya

Fa dies que no s’asseu davant de la tele. De fet, Clara Ferrer, de 18 anys, diu que no segueix cap sèrie, ni mira cap pel·lícula ni molt menys s’informa a través de la tele, un aparell que continua, però, en un lloc destacat al menjador de casa seva. Ella és més de tauleta i d’iPhone. A través d’aquests dispositius mira sèries nord-americanes per millorar el seu nivell d’anglès, que va aprendre en una estada d’un any a les Filipines amb una família musulmana. Allà va fer el primer de batxillerat, que va haver de repetir en tornar al seu institut públic. "Ara intento escoltar accents britànics", afegeix, però lluny de la BBC o de les pel·lícules, la seva opció passa pels " influencers, persones que tenen coses a dir i que influeixen molta gent". Fins i tot, s’imagina que ella podria guanyar-s’hi la vida, "influint i tenint poder sobre altres persones però en sentit positiu".

La de les Filipines va ser la seva segona experiència a l’exterior. Als 13 anys va estudiar un trimestre en una escola suïssa, on va adquirir nocions d’alemany, i ara es planteja un estiu d’ au-pair a Itàlia. "De gran, em veig treballant en el sector del turisme, viatjant per tot el món i parlant moltes llengües", afirma, abans de dir que el futur no li fa por, tot i que sap que ni pot "reduir" les seves expectatives "a Europa o els Estats Units" ni pensar que "la primera sigui la feina ideal". El mes vinent farà la selectivitat i confia que les hores de dedicació i els sacrificis la premiïn amb una bona nota, tot i que, com que s’ha decidit per direcció hotelera en un centre privat, no necessitarà una nota alta.

Recorda rient que totes les seves amigues ja tenien mòbil i ella va haver d’esperar a marxar a les Filipines. Ara té perfils a Facebook i Instagram, la seva autèntica font d’informació i també d’esbarjo. Les notícies de l’actualitat li interessen més aviat poc i en té prou amb el que "el professor de geografia explica a classe" o el que sent a la ràdio de la seva mare. "Ara amb l’institut, la feina -fa classes de repàs- i l’esport -fa waterpolo- no tinc temps per a res i a casa vull desconnectar", explica sense tallar-se un pèl. A Instagram hi busca "cuiners o nutricionistes" que donen respostes a les seves inquietuds culinàries i d’alimentació equilibrada. No és gaire activa a les xarxes socials a l’hora d’exposar-se perquè, subratlla, abans de penjar cap foto analitza si la podrà "perjudicar". Sense assignació setmanal, es paga els capricis de roba amb els diners que guanya per les classes, però sosté que "ara" té el "propòsit de ser minimalista, de no consumir per consumir" i de mirar si el menjar que consumeix és "sostenible, que no vol dir ecològic".

Mehrnouix Asadi, de l'Iran

Amb la intenció de rebatre qualsevol falsa percepció, la Mehrnouix, que mai havia sentit a parlar del terme millennial, reivindica les semblances entre la joventut catalana i la de l’Iran. Orgullosa de la seva ciutat d’origen, Teheran, destaca que, com aquí, els joves porten texans estripats -al seu pare no li agraden- i les noies vesteixen amb molta elegància. "I el hijab, esclar", diu, amb els cabells al descobert.

A les estones lliures, la Mehrnouix gaudeix passejant pels parcs o amb llargues sessions amb les amigues a les cafeteries, com a Teheran, excepte que allà no hi ha bars ni discoteques. "Però també ens divertim molt", afirma la jove, que ha deixat en suspensió la seva vida a l’Iran -on va treballar en una ràdio que emetia en espanyol- per venir a Barcelona a estudiar un màster en integració europea.

Com molts millennials, però, és incapaç de concretar on es veu d’aquí deu anys. Confessa que li agrada comprar roba i sabates i veu molta diferència entre ella i la generació anterior, molt més austera. "Al meu pare no li agrada que les noies portin massa maquillatge, segons quins pentinats o que escoltin música moderna. Ell reivindica la música tradicional iraniana", explica.

La Mehrnouix creu que les xarxes socials són una eina molt positiva perquè redueixen la distància: li permeten, per exemple, posar-se en contacte amb companyes de l’escola que potser ja s’han casat i tenen fills. "A l’Iran la xarxa social més popular és Instagram. De llarg, molt més que Facebook", afirma. Les utilitza, sobretot, per mantenir-se en contacte amb els amics i, en molt poques ocasions, per compartir-hi informació sobre política. No va poder estar-se, però, de penjar una fotografia de Mohammad Javad Zarif, el ministre d’Exteriors de l’Iran que va conduir les negociacions per l’acord sobre el programa nuclear. "És el nostre protagonista i gràcies a ell podem donar una millor imatge al món i a Europa", es justifica. La Mehrnouix sosté que les relacions internacionals són molt importants, però no es considera "una persona política". No en va, continua informant-se sobre l’Iran, ja que té moltes ganes de saber què hi passarà arran de l’acord sobre el programa nuclear i l’aixecament de les sancions, que creu que "és bo si els beneficis que se n’obtinguin es destinen a educació i sanitat".

Letícia Angel, del Brasil

"Som impacients, tenim pressa, ho volem tot immediatament", assenyalen Letícia Angel (a la imatge de la dreta) i Mariana Reis. Són amigues, tenen 21 anys i estudien dret a la Pontíficia Universidade Católica (PUC), a São Paulo. Multifuncionals, sobreestimulats i connectats, els millennials brasilers urbans, de classe mitjana i mitjana-alta, han nascut per ser "protagonistes". "Som una generació més preparada, més independent i amb una ment més oberta, estem sempre informats i endollats, no volem estar mai en un segon pla", diu la Letícia. "Som ambiciosos, volem un lloc de treball, volem els diners, però, sobretot, volem marcar la diferència allà on som, ens creiem importants", afegeix la Mariana, que fa pràctiques en un bufet i l’atrau el dret mediambiental.

La primera generació post-televisió domina l’entorn. Des d’un mòbil o una tauleta, defugen l’estandardització consumint continguts personalitzats. "La meva vida és tota online, compro de tot, devoro les sèries de Netflix, entro a les xarxes socials i m’informo llegint blogs polítics, perquè busco què pensa una persona específica, no m’interessa la línia editorial d’un diari", indica la Letícia, que viu en un barri exclusiu i parla anglès i castellà. "Nosaltres som els que posem els límits", sentencia la Mariana.

La costumització dels millennials és un repte per al mercat i per al món polític. La Letícia diu: "No he de tenir un partit, escullo allò en què crec, dono més importància a allò que és més a prop de les meves creences". La combustió pel procés d’ impeachment de la presidenta Dilma Rousseff marca l’agenda d’un país polaritzat. "Hi estem molt interessats, reforcem la nostra pròpia posició diferenciant-nos de la resta, però hi ha molta superficialitat, potser no llegim prou", apunta la Mariana. "La nostra generació -diu la Letícia-és més d’esquerres que la dels nostres pares. Hem estudiat els assassinats de la dictadura, la persecució als nostres professors de la facultat". Per als millennials, ser progressista no és incompatible amb la influència de l’ American way of life [estil de vida nord-americà] en la societat brasilera. "Treballem moltes hores com als Estats Units, també som molt consumistes, el 90% de les sèries i pel·lis que veiem són d’allà...", corrobora la Mariana.

I els punts febles? Per a la Mariana, falta visió estratègica: "No pensem mai a llarg termini, no sabem com estarem d’aquí dos anys". La Letícia creu que "no sabem enfrontar-nos a les frustracions: ho tenim tot programat, però quan arriba la nostra hora ens adonem que el món és complex i hi ha coses que s’escapen del nostre suposat control".

Més continguts de

El + vist

El + comentat