MALGRAT NO HAVER COMPLERT gairebé ni una de les promeses electorals que Syriza va fer al gener, Alexis Tsipras continua sent vist per la majoria de grecs com el millor primer ministre possible. Així ho diuen les enquestes. Una de les últimes, feta per l’institut demoscòpic ProRata per al diari progressista Efymerida Ton Syntakton, dóna a la formació d’esquerra alternativa una intenció de vot amb vista a les eleccions de demà d’un 28,5% (a la darrera convocatòria electoral va obtenir un 36%). Però segons el sondeig, el jove líder d’esquerres continua rebent un suport d’un 37% de la població, molt per sobre de tota la resta. La Syriza d’avui, responsable de signar el tercer rescat financer amb els creditors internacionals de Grècia, és tan conscient d’aquesta situació que acaba el seu espot electoral amb una frase clara: “El 20 de setembre, votem el primer ministre”.

La Maria, una enginyera civil retirada que es defineix com a progressista però que als comicis del 25 de gener va votar la formació conservadora Nova Democràcia, veu Tsipras com “un noi bo i llest que es va envoltar de la gent equivocada”. Es refereix a l’ala més a l’esquerra de Syriza, que després de la dimissió de Tsipras es va escindir del partit i va constituir una nova força parlamentària anomenada Unitat Popular. De manera molt semblant a la Maria s’expressava en Iorgos, professor d’una escola privada que va votar el partit centrista liberal To Potami. “A Tsipras li sobren els elements radicals que té al voltant”, deia abans de saber que es convocarien eleccions. Per a ell, les virtuts del centre és que “permet aplicar mesures socials pròximes a l’esquerra acatant estratègies econòmiques serioses, més pròpies de la dreta”.

En aquesta franja del centre és on ha acabat situant-se Tsipras, a partir d’un discurs que es mou sobre dos sentiments: l’“orgull” d’haver negociat “durament” amb les institucions (el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional) i la “responsabilitat” d’haver escollit signar un “mal acord” per evitar una “fallida incontrolada” del país i la sortida de la zona euro. Tot plegat, un cop duríssim per a l’esquerra grega, que havia arribat al poder amb les promeses de posar fi als rescats, deixar de pagar una part del deute i revertir les polítiques d’austeritat. Això no només no s’ha pogut complir, sinó que s’ha fet just al contrari. Tsipras es justifica assegurant que no hi havia alternativa.

DESPRÉS D’ASSUMIR EL PODER, Syriza va triplicar el nombre de militants afiliats al partit. Però molts dels que feia anys que picaven pedra per aconseguir aquella fita han abandonat el vaixell. Diuen que s’han sentit traïts pel primer ministre dimissionari. La signatura del rescat era només la gota que feia vessar el got, però la desfeta del partit ja es veia venir de molt abans. Amb les negociacions encallades, la formació va començar a esfondrar-se a causa de les contradiccions internes. Alguns defensaven la ruptura amb la UE, aixecar-se de la taula de negociacions i deixar de pagar el deute, però uns altres no estaven disposats a córrer riscos. El pitjor cop, el va rebre Grècia quan va adonar-se que el resultat del referèndum sobre les mesures dels creditors convocat per Tsipras no serviria per a res. Uns dies abans un grup de les joventuts de Syriza pretenien penjar al cim de l’Acròpolis una pancarta gegant demanant el no. Ho feien secretament, però la policia va interceptar-los abans que iniciessin l’acte. Malgrat la pressió de celebrar la consulta amb els bancs tancats, enmig d’un control de capitals i amb els líders europeus fent campanya pel sí, un 62% dels grecs va dir igualment “no” a les imposicions de Brussel·les. A canvi, Atenes va rebre un programa encara més dur, amb terminis més estrictes i noves mesures recessives.

En només dues setmanes Grècia havia d’aprovar al Parlament dos paquets de lleis com a condició prèvia per negociar amb els socis el tercer programa de rescat. Aquesta pressa va indignar la presidenta de la Cambra, Zoe Konstandopoulu, que va lamentar un “escanyament del sistema democràtic del país”. Ella també havia sigut la impulsora d’una comissió sobre el deute públic que va dictaminar que hi havia raons de pes per no pagar-lo, però el nou rescat l’incrementa. Avui, Konstandopoulu és part d’Unitat Popular i continua defensant tot allò que el partit de Tsipras no ha dut a terme. Si cal, també la sortida de l’euro.

Només durant els primers mesos Grècia va viure un oasi progressista. Per primera vegada a la història el primer ministre jurava el càrrec en una cerimònia civil i el seu primer acte era homenatjar membres de la resistència comunista assassinats pels nazis. Es va reduir la policia als carrers i els antidisturbis no van carregar contra els manifestants en les primeres mobilitzacions. Les primeres lleis, encara que van tardar a arribar, van ser una iniciativa per donar llum i aigua als més pobres, l’abolició de les presons d’alta seguretat, el tancament d’alguns centres per a internament d’estrangers, els CIE, la unió civil per a parelles del mateix sexe i l’accés a la ciutadania per a immigrants de segona generació.

Uns turistes s’aturen davant d’un quiosc electoral de Syriza, al centre d’Atenes.