Diumenge Planeta 19/09/2015

Tsipras i Varufakis, l’estranya parella

El seny i la rauxa d’un govern sense marge

Gerard De Josep
3 min
Tsipras i Varufakis, l’estranya parella

ELS ÚLTIMS VUIT MESOS A GRÈCIA s’ho han carregat tot, també la relació amistosa de dos dels personatges més carismàtics que ha exportat el país en molt de temps: la del primer ministre dimissionari Alexis Tsipras i l’exministre de Finances Iannis Varufakis. Al gener eren la viva imatge de l’aire fresc que havia d’aportar l’esquerra alternativa de Syriza al panorama polític grec. Cadascun interpretava un rol, i quedava reflectit en els lemes de campanya. “Grècia es mou, Europa canvia”, es podia llegir als cartells de principis d’any. Tsipras era la jove promesa de 40 anys amb cara de bon nen i facilitat d’oratòria, l’inspirador de confiança que prometia una Grècia en moviment. Varufakis, en canvi, professor d’economia a la Universitat de Texas, de 56 anys, vestit amb jupa de cuir i motard, era la figura irreverent i inflexible. Intel·lectual reconegut internacionalment, Varufakis era, sobretot, l’encarregat de dur l’orgull nacional a Europa.

El primer episodi clau no va tardar a arribar. No feia ni una setmana que havien jurat el càrrec quan Varufakis va sentenciar que el govern de Syriza no reconeixia com a interlocutora la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Ho va dir en una roda de premsa davant del president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que va quedar astorat. Així es posaven els fonaments d’una relació tempestuosa entre Grècia i els seus creditors internacionals, i el germen dels problemes entre Tsipras i Varufakis. L’un volia aconseguir un acord, l’altre sobretot volia tenir raó.

En un moment donat, l’europeisme acèrrim de Varufakis, que en un principi tranquil·litzava Tsipras, va deixar de ser una garantia. L’ombra del Grexit (la sortida de Grècia de la zona euro) guanyava terreny en les negociacions, i el titular de Finances no semblava disposat a fer-se enrere, sinó a tensar la corda fins al final. El reglament de la Unió Europea, argumentava Varufakis, no preveu l’expulsió d’un estat membre. Per tant, si s’arribava a aquesta situació excepcional, la seva aposta passava per recórrer als tribunals internacionals. A principis de maig Tsipras va apartar-lo de la primera línia de negociacions. La mala maror dins de Syriza podia palpar-se. La divergència d’opinions entre els diferents corrents del partit i les contínues declaracions contradictòries del ministre no ajudaven a aclarir un panorama turbulent que conduïa Grècia cap a un futur incert. Després del referèndum sobre les condicions dels creditors, Varufakis va dimitir per calmar les aigües a Europa. “Portaré amb orgull l’aversió dels creditors”, va escriure llavors com a comiat al seu blog. Però no va callar, ni desaparèixer dels mitjans.

Un cop represes les negociacions del tercer rescat, Varufakis va reobrir la capsa de Pandora. S’acusava el govern sobretot d’una cosa: no haver tingut una alternativa creïble a la proposta europea. Amb l’orgull tocat, el ja exministre va negar-se a acceptar les crítiques, i en una conferència amb membres d’un fons d’inversió d’alt risc londinenc va assegurar que sí que havia ideat un pla B. Es tractava de piratejar en secret la web de la secretaria general d’Ingressos Públics, segons ell controlada per la troica, apropiar-se del número d’identificació fiscal de cada contribuent grec i crear un sistema bancari paral·lel que permetria fer front a falta de liquiditat. La culpa de no haver-lo aplicat, va dir Varufakis, era de Tsipras. La revelació va encendre la política grega.

El primer ministre va comparèixer llavors al Parlament per explicar l’episodi i va defensar de manera peculiar el ministre. “Varufakis ha comès errors, com tots, i, si vol, el pot criticar pels seus comentaris, pels plans polítics, pel mal gust en les camises o per les vacances a l’illa d’Egina, però no per ser un corrupte”.

L’estira-i-arronsa encara va deixar una última topada. En una entrevista amb les eleccions ja a la vista, Tsipras va lamentar la decisió d’haver col·locat Varufakis al capdavant de les negociacions. “Ningú no se l’escoltava”, va dir. Varufakis va respondre dient que no participaria en una campanya electoral grega, “trista i estèril”.

stats