A més de la NASA, el Pentàgon també està preocupat pel programa espacial xinès, en especial per les proves per aconseguir un sistema antisatèl·lits. El 2007 la Xina va llançar un projectil sense explosiu contra un dels seus propis satèl·lits meteorològics, per assajar la tecnologia i alhora fer-se valer com a potència militar espacial. Des de llavors, l’estament militar dels EUA ha elevat l’alerta sobre “la vulnerabilitat” d’un exèrcit nord-americà que avui dia depèn per complet dels satèl·lits per a les seves missions. El Pentàgon va anunciar l’any passat que invertiria 5.000 milions de dòlars més en sistemes de defensa a l’espai. I aquest gener el secretari de Defensa, Ash Carter, advertia de nou el Senat: “Si durant un temps en el passat l’espai es veia com un santuari, amenaces noves i emergents estan deixant clar que ja no és així i que hem d’estar preparats per a la possibilitat d’un conflicte que s’estengui a l’espai”.

Una alerta que no tothom comparteix. Per a l’investigador del think tank RAND dels EUA Dave Biaocchi, l’amenaça xinesa contra els satèl·lits militars nord-americans “era real potser fa cinc anys, però amb el seu ràpid creixement a l’espai, la Xina s’ha situat al nivell dels EUA i això la desincentiva per fer esclatar res allà dalt”. Un impacte a l’espai genera milers de deixalles que es converteixen en projectils potencials que amenacen qualsevol satèl·lit, de manera que podria resultar un tret al peu per als mateixos xinesos. Per a Biaocchi, en aquest sentit són més preocupants l’Iran i Corea del Nord, perquè estan desenvolupant també aquestes capacitats i en canvi no són tan dependents de l’espai: “Poden fer molt de mal sense veure’s afectats”.

La mateixa Xina va quedar sorpresa de la quantitat de deixalles que va generar la seva prova del 2007 i per això no n’ha tornat a fer cap més, segons Tong Zhao, del Carnegie Center a Pequín. El Pentàgon acusa el govern xinès de dur a terme un altre assaig el juliol del 2014, però Zhao assegura que les proves de sistemes de defensa antimíssil es poden confondre fàcilment amb proves d’atac antisatèl·lit, perquè la tecnologia és similar. De fet, l’investigador explica l’interès xinès per desenvolupar capacitats militars a l’espai per la sensació d’amenaça nord-americana. “La Xina està preocupada per si els Estats Units i altres nacions amb capacitats espacials avançades les poden utilitzar per soscavar els seus interessos de seguretat”, diu Tong Zhao, per a qui la nova situació respon al “clàssic dilema de seguretat”: el que un estat veu com acte de defensa l’altre ho interpreta com una amenaça i l’espiral es va fent gran.

Però la Xina no està fent res que no hagin fet abans els Estats Units i Rússia, que ja disposen d’aquestes capacitats militars a l’espai. Durant la Guerra Freda Washington i Moscou també van fer proves de míssils antisatèl·lit, però cap dels dos tenia interès a fer-los servir perquè necessitaven els seus recursos intactes a l’espai per vigilar l’enemic. “Però un cop deixem la Guerra Freda i els EUA comencen a utilitzar els satèl·lits àmpliament en les operacions de l’exèrcit, els satèl·lits es converteixen en objectiu militar”, apunta Xavier Pasco, de la Fondation pour la Recherche Strategique, de París.

Les tensions entre els EUA i la Xina al mar de la Xina incentiven aquesta espiral. Però els responsables de defensa i espionatge dels EUA també veuen Rússia com una amenaça en aquest camp, sobretot després del conflicte obert a Ucraïna. Fins i tot diversos experts defensen que hem entrat en una nova Guerra Freda. L’analista de seguretat i defensa Jesús Pérez Triana és un d’ells, i veu clar que la nova escalada entre Moscou i Washington té una branca a l’espai. “Fins ara hi havia enormes interdepedències en el programa espacial -diu- però la crisi ha incentivat tothom a buscar ser autosuficient” en aquest espai. A Síria, l’exèrcit rus està utilitzant sofisticades eines de captació d’imatges i reconeixement electrònic des de l’espai.

Tot i així, Rússia i la Xina han impulsat una iniciativa a l’ONU per signar un tractat que prohibeixi les armes a l’espai. El projecte encara no ha avançat.