Jean-Marie Aura: "La Xina ja és un actor rellevant en el sector vitivinícola mundial i el seu pes continuarà creixent"

És el director general de l’OIV, reunida al juliol a la ciutat alemanya de Magúncia per analitzar el futur del sector

JEAN-MARIE AURAND. DIRECTOR GENERAL DE L’ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL DE LA VINYA I EL VI (OIV)

Després d’una fase d’estancament del mercat a causa de la crisi econòmica, un augment de la producció i una reducció del consum, com veu l’OIV el futur del sector? Constatem un nombre creixent de països que produeixen vi i, per tant, una competència potencialment més gran a nivell mundial amb aquests nous actors. Ara mateix la producció global de vi és d’uns 280 milions d’hectolitres anuals, òbviament depenent dels factors climàtics que l’afecten positivament o negativament. En el cas del consum, trobem patrons que convergeixen: abans, el consum de vi formava part de la dieta alimentària i, en canvi, avui és un consum més aviat de plaer. Aquest moviment s’aprecia en la majoria de països del món, encara que el consum per càpita és molt diferent en els països que són productors històrics. En països com França, Espanya o Itàlia, el consum de vi està baixant, mentre que augmenta en països com els Estats Units, la Xina, Corea o el Japó, així com també en algunes zones de l’Amèrica Llatina i fins i tot a Europa, com és el cas de la Gran Bretanya i els països escandinaus. La crisi econòmica va frenar el ràpid creixement de consum de vi que hi havia hagut abans del 2008. Ara hi ha una estabilització amb tendència a l’alça però no al ritme que es va tenir en el període 2000-2007. El consum se situa avui sobre els 240 milions d’hectolitres al món. El vi que no es consumeix es destina a l’ús industrial per fer brandi, conyac, vermut o vins d’un altre tipus.

Com es tradueixen aquests alts i baixos de consum en el mercat global? El mercat del vi s’internacionalitza cada vegada més, es globalitza. Un 25% (la quarta part) del vi consumit al món és vi importat, és a dir, no produït al lloc de consum. D’altra banda, actualment un 43% del vi produït s’exporta, i això representa més de 120 milions d’hectolitres a l’any i més de 25 bilions d’euros de facturació. Hi ha una creixent internacionalització dels intercanvis. El 2014 el comerç internacional del vi va augmentar en volum un 2,5%. Espanya, Itàlia i França sumen el 56% de les exportacions mundials.

Els països que són productors tradicionals veuen ara com algunes zones emergents, com la Xina, entren fort al mercat. El sector vitivinícola xinès ja produeix, importa, barreja, transforma, i fins i tot ha desenvolupat una plataforma de consum i està creant una cultura del vi entre el que podríem anomenar la Xina moderna. Quin creu que és el seu veritable potencial? Encara és difícil fer pronòstics. D’entrada, la Xina és el vuitè productor mundial (de 12 a 14 milions d’hectolitres a l’any) i el cinquè país importador i també consumidor. Decididament, s’ha instal·lat com un gran actor en el paisatge vitivinícola mundial. És evident que el consum de vi es desenvoluparà, perquè hi ha una millora del nivell de vida i els consumidors xinesos cada vegada tenen més capacitat de compra. Aquests últims anys la Xina està fent moltes plantacions de vinya, i penso que això anirà en augment. La qüestió clau aquí és saber com o on situar l’equilibri entre l’augment del consum i l’augment de la producció de vi xinès, perquè això determinarà en gran part les importacions de vins d’altres països.

¿Creu que la Xina podria arribar fins i tot a ser el primer productor mundial de vi? És una possibilitat. Actualment la Xina importa el 20% del vi que consumeix. És evident que la producció de vi xinès continuarà augmentant, perquè també en el sector del vi, de la mateixa manera que en altres sectors, els xinesos busquen l’autosuficiència. No obstant, el vi no és un producte uniforme. Encara que es produeixi un vi xinès de certa qualitat, no poden produir un Rioja o un Bordeus o un Champagne. Per tant, sempre hi seguirà havent un alt nivell d’exportació del vi en general, ja que els consumidors busquen la varietat, l’especificitat de cada zona. De moment, ja hi ha dues províncies xineses que són grans regions vitivinícoles, Ningxia i Yantai, a Shandong, al sud de Pequín, i tenen estatut d’observadors a l’OIV. Espero que la Xina hi entri com a país membre en un futur pròxim.

Espanya és el líder en exportacions -més de la meitat del vi es ven a granel-, però això s’ha aconseguit reduint els preus un 22%. Això no és contradictori i, fins i tot, perillós? Tot depèn de les conjuntures i també de l’evolució climàtica, que cada any afecta la producció i la qualitat de les collites. Espanya és un dels tres actors mundials clau en aquest sector, juntament amb França i Itàlia, i segueix sent el primer país en superfície plantada amb més d’un milió d’hectàrees de vinya, seguida de la Xina, que des del 2014 ha superat França.

En algunes vinyes importants del món ja es constata un augment de la mitjana de temperatura. Com els està afectant el canvi climàtic?Podem dir que hi ha un impacte real sobre la vinya i que aquests efectes encara seran més importants en els pròxims anys. Tenim grups de treball dedicats exclusivament al fenomen, i el nostre paper consisteix a fer recomanacions perquè els productors s’adaptin a aquest canvi, considerant varietats de raïm, formes de treballar la vinya i pràctiques enològiques i vitivinícoles que ajudin a compensar els efectes del clima. Estem fent un cens per tot el món sobre com reacciona la vinya a les diferents pràctiques, perquè les que siguin més efectives puguin servir de referència i siguin adoptades pels estats productors.

Jean-Marie Aurand és el director general de l’OIV, reunida al juliol a la ciutat alemanya de Magúncia per analitzar el futur del sector.

Més continguts de