“Les amenaces ja no són dels narcos sinó dels funcionaris”

Entrevista a Lucy Sosa, reportera de ‘El Diario de Ciudad Juárez’

Lucy Sosa, reportera de  ‘El Diario de Ciudad Juárez’ i cofundadora de la Red de Periodistas de Juárez

Lucy Sosa és redactora de successos a El Diario de Ciudad Juárez en una de les ciutats mexicanes amb les taxes d’homicidis més elevades i coneguda pels nombrosos casos de feminicidis sense resoldre. En concret parlem de l’assassinat d’un miler de dones, moltes de les quals treballadores de les maquilas, empreses de mà d’obra barata.

Com és la feina d’un informador a Mèxic? Informar cada dia és un repte. Ara és més difícil perquè l’autoritat ha concentrat la informació i cada cop és més opaca. També és més gran el risc amb les fonts amb les quals intentem contrastar-la. La nostra vulnerabilitat també prové del fet que hi ha un gran nombre de periodistes que no tenen un sou digne, cobren poc més d’un euro la peça, no tenen seguretat social i es veuen obligats a fer diferents feines per sobreviure. Les empreses no han aconseguit protegir-los.

I vostè, treballant a Juárez, com s’ho fa? M’agrada parlar poc de la meva feina, tracto de fer periodisme, senzillament. No sóc l’única. Només sóc una més.

Les amenaces, fins i tot la por que podeu tenir, com afecta l’ofici? Aquests fets violents ens obliguen a fer més la nostra feina. A molts companys els van prendre la vida però nosaltres hem de continuar la feina perquè quan es perd un periodista la societat hi perd.

Vosaltres practiqueu periodisme de guerra. Sí, però estem en pau i en teoria vivim en un estat de dret.

On és la responsabilitat del govern? El govern de Mèxic ha demostrat falta de voluntat per resoldre el gran mal mexicà, la corrupció. I ha fet de la població civil un ostatge d’una administració corrupta i de les màfies. És difícil ser enmig. Mèxic ha tingut en els últims anys moltes víctimes per la violència, i les institucions continuen actuant com si no passés res. La política a Mèxic és una enorme màfia, del món local a la cúpula. Mèxic és ostatge de la violència organitzada.

És irreal limitar-ho tot a la violència dels narcos? A Ciudad Juárez, les amenaces ja no provenen dels narcos sinó dels mateixos funcionaris públics.

El seu diari va publicar un valent editorial adreçat als violents sota el títol ¿Qué quieren de nosotros? quan el 2010 els van matar un company, i també tenen una cadira buida per un segon assassinat. Sí, nosaltres no ens creiem la versió oficial que el Grupo Línea [braç armat del càrtel de Juárez] és l’únic assassí d’Armando. El van matar per la seva feina periodística. Feia seguiment de la violència a Juárez i això incomodava.

Què és la Red de Periodistas de Juárez que vostè ha fundat? Som un grup de periodistes que des del 2011 treballem per a la capacitació de reporters, per protegir-nos, professionalitzant la nostra feina. Fem tallers de narrativa, cròniques, estratègies per parlar de víctimes de la violència i també de la violència que nosaltres patim, dels drets humans. Ara que Juárez ha rebaixat finalment els nivells de violència ja ens podem permetre parlar de seqüeles. Estem en una fase de recuperació. La violència s’ha traslladat a d’altres estats i nosaltres intentem capacitar i acompanyar aquests altres periodistes.

El + vist

El + comentat