L'ofec territorial, econòmic i social a Palestina

Des de la creació d'Israel el 1948, l'objectiu de l'estat jueu ha sigut expulsar els palestins del seu propi territori. L'estratègia s'ha basat en les colònies, la segregació, la demolició de cases a Cisjordània o el bloqueig a la franja de Gaza

Des de la creació unilateral d'Israel el maig de 1948, l'objectiu de l'estat jueu ha sigut expulsar els palestins del seu propi territori, sense respectar el pla de partició proposat per l'ONU el 1947 i les reiterades condemnes de la comunitat internacional. L'estratègia israeliana, amb el vistiplau dels Estats Units, s'ha basat en les colònies, la segregació i aïllament dels palestins, la demolició de cases a Cisjordània o l'ofec a la franja de Gaza.

14.05.1948

Creació d'Israel

El 14 de maig del 1948, un dia abans que expiri el mandat britànic a Palestina, Israel proclama unilateralment el seu estat sense respectar les fronteres del pla de partició aprovat per l’ONU el 1947. Els països veïns li declaren la guerra, al final de la qual Israel completa la Nakba (desastre, per als àrabs): el desallotjament de 531 pobles i l’expulsió de 800.000 palestins a Gaza i Cisjordània.

05.07.1967

Guerra dels Sis Dies

La Guerra dels Sis Dies (del 5 al 10 de juliol del 1967) enfronta un cop més els països àrabs i Israel, que acaba ocupant Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est, el Sinaí a Egipte i els alts del Golan a Síria. Tot i que l’ONU condemna les ocupacions, es disparen els assentaments de colons israelians a Gaza i Cisjordània. El comando palestí Setembre Negre mata 11 atletes israelians als Jocs Olímpics de Munic (1972).

06.10.1973

Guerra del Yom Kippur

Una coalició liderada per Egipte i Síria ataca per sorpresa Israel el 6 d’octubre del 1973 en la guerra del Yom Kippur (nom de la festivitat jueva que se celebra aquell dia). Egipte recupera part del territori perdut al Sinaí, però no aconsegueix la retirada completa d’Israel fins al 1978, quan acaba reconeixent l’estat jueu i els dos governs signen la pau als Acord de Camp David, afavorits pels EUA.

8.12.1987

Primera Intifada

Amb la causa palestina abandonada pels països àrabs, els palestins inicien una revolta popular als territoris ocupats el 8 de desembre del 1987: la Primera Intifada. Els protagonistes de la insurrecció, sobretot joves, s’enfronten amb pedres a l’exèrcit d’Israel. L’aixecament dura gairebé sis anys i acaba amb la vida de més de 2.000 palestins. La imatge d’Israel al món es deteriora.

13.09.1993

Acords d'Oslo

La Conferència de Pau de Madrid (1991), que vol acabar amb la violència de la Primera Intifada, deriva en els Acords d’Oslo, el 13 de setembre del 1993. Després que el líder de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, Iàsser Arafat, reconegués l’Estat d’Israel, es crea l’Autoritat Nacional Palestina i es divideix en tres zones els territoris ocupats, d’on l’exèrcit israelià s’hauria de retirar.

28.09.2000

Segona Intifada

L’incompliment dels Acords d’Oslo per part d’Israel, amb Netanyahu al capdavant, i el fet que no incloguessin els aspectes més controvertits de la relació amb els palestins -els assentaments jueus, les fronteres, el dret al retorn dels refugiats o l’estatut de Jerusalem- desemboquen en la Segona Intifada el 28 de setembre del 2000. El resultat: uns 4.000 morts palestins enfront d’un miler d’israelians.

23.06.2002

Construcció del mur a Cisjordània

En plena espiral de violència, Israel aprova el 23 de juny del 2002 l’inici de la construcció del Mur de Cisjordània, amb l’objectiu oficial de protegir la població israeliana dels atacs o intrusions dels “terroristes palestins”. La barrera, de més de 700 quilòmetres de longitud (encara ara en construcció) i condemnada per l’ONU i la Cort Internacional de Justícia (2004), segrega i aïlla els palestins.

16.02.2005

Retirada (i bloqueig) de la franja de Gaza

Tots els processos de pau fracassen i Israel pren una nova decisió unilateral: retirar els seus efectius i colons de la franja de Gaza (aprovat el 16 de febrer del 2005), on continua mantenint el control de l’espai aeri, les costes i les fronteres. Hamàs guanya les eleccions palestines el 2006, però Fatah -liderat ja per Abbas- no reconeix la victòria. Des del 2007, Fatah controla Cisjordània, i Hamàs, Gaza.

27.12.2008

Operació Plom Fos

Amb l’objectiu d’acabar amb el llançament de coets per part de Hamàs, Israel llança el 27 de desembre del 2008 l’operació militar Plom Fos, la primera de les ofensives que els anys següents emprendrà contra Gaza. Les morts palestines es compten per milers. El 2010, militars israelians maten nou activistes turcs de la Flotilla de la Llibertat, l’objectiu de la qual és trencar el bloqueig a Gaza.

08.07.2014

Operació Marge Protector

Palestina és reconeguda com a membre de ple dret de la Unesco el 2011 i com a estat observador de l’ONU el 2012. Les negociacions de pau, però, continuen estancades i Israel inicia el 8 de juliol del 2014 l’operació Marge Protector a Gaza -la tercera en cinc anys-. Cinquanta-tres dies de guerra deixen 2.200 morts i milers de cases, escoles, hospitals i infraestructures afectats o destruïts.

31.07.2015

'Intifada dels Ganivets'

Les restriccions d’Israel a l’Esplanada de les Mesquites, a Jerusalem Est, i la mort d’un nen palestí de 18 mesos després que uns colons cremessin la casa on dormia (31 de juliol del 2015) desfermen la fúria palestina. La intifada dels ganivets, en què diversos palestins ataquen amb armes blanques israelians, deriva en la detenció o execució d’atacants o sospitosos per part d’Israel.

Més continguts de