La crisi de l’aigua

El canvi climàtic i el creixement de la població amenacen les reserves d’aigua del planeta

El Niño ha provocat les pitjors sequeres en dècades en diversos països de l’Àfrica, des d’Etiòpia fins a Sud-àfrica. Aquest fenomen cíclic ha sigut especialment llarg i intens aquest 2015-16, i ha destruït conreus i ha assecat fonts d’aigua en molts estats de l’Àsia i el Pacífic, de les Filipines a Indonèsia. Però el problema de l’aigua no comença ni acaba amb el Niño. Més d’un milió i mig de nens moren cada any per falta d’aigua potable, un recurs al qual encara no tenen accés 663 milions de persones al món, prop del 10% de la població mundial. Les causes van des de l’esgotament dels recursos per sobreexplotació fins a la contaminació de l’aigua, passant per les sequeres, que cada cop són més freqüents a causa del canvi climàtic.

A mitjans de l’any passat, setmanes abans que el Niño fes acte de presència, un estudi amb dades captades per satèl·lit per la NASA alertava que la meitat dels 37 aqüífers més grans del món s’estaven esgotant (mapa 1). Aquestes grans reserves d’aigua dolça subterrània han superat el seu límit de sostenibilitat, és a dir, que la quantitat d’aigua que se n’extreu supera la que les renova de manera natural. Entre aquests aqüífers n’hi ha que estan en una situació especialment dramàtica, com per exemple el del nord de la Xina, el de Califòrnia, l’aqüífer del Ganges-Brahmaputra, a l’Índia, o el de la península Aràbiga.

L’extracció d'aigua del subsol s'ha triplicat en els últims 50 anys i el ritme de creixement de la població mundial només fa preveure que la demanda d’aigua continuarà creixent: el 2025 caldrà extreure’n un 50% més als països en desenvolupament i un 18% als països desenvolupats. Entre el 2011 i el 2050 s’espera que la població mundial creixi un 33% i passi dels 7.000 milions actuals als 9.300 milions d’habitants, la qual cosa incrementarà en un 60% la demanda d’aliments (que requereixen aigua per ser conreats).

L’impacte del canvi climàtic només fa que agreujar un problema que ja existia. El Grup Intergovernamental d’Experts de l’ONU pel Canvi Climàtic (IPCC) preveu que per cada grau d’augment de la temperatura global (que ara es preveu d’almenys 3 ºC cap a finals de segle, si els estats compleixen la retallada d’emissions promesa), un 7% més de la població mundial estarà exposada a una davallada del 20% dels recursos hídrics. “A curt termini el desgel de les glaceres està afegint aigua als rius i incrementarà les reserves d’aigua (en certes zones); a llarg termini (dècades o segles), a mesura que les glaceres desapareguin, les fonts addicionals d’aigua disminuiran i els efectes d’emmagatzematge de les glaceres es reduiran”, adverteix UN Water i la Unesco en el seu informe Gestió de l’aigua sota la incertesa i el risc.

“Al planeta hi haurà la mateixa aigua, però estarà repartida de manera diferent (mapa 3) i en algunes zones la quantitat d’aigua disponible baixarà molt, entre les quals hi ha el Mediterrani”, explica l’investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua Rafael Marcé. Segons un estudi de la revista Nature del 2010, fins a 4.800 milions de persones (el 70% de la població mundial actual) viuen avui en zones amb “una alta amenaça per a la seguretat hídrica”, és a dir, que tenen un risc del 75% o més de patir per falta d’aigua potable. L’ONU calcula, de fet, que l’any 2025 hi haurà 1.800 milions de persones vivint en zones amb escassetat absoluta d’aigua, a les quals s’afegiran 2.300 milions més el 2050, alerta l’informe del 2016 de Desenvolupament de l’aigua de l’ONU.

Però a més de l’escassetat física d’aigua, bona part del món viu amb escassetat econòmica d’aigua (mapa 2). “Hi ha moltes zones de l’Àfrica on el subsòl té aigua però no hi ha infraestructures per accedir-hi perquè l’administració no hi destina els serveis necessaris”, explica Xavier Torras, director de la Fundació We Are Water, dedicada a finançar projectes humanitaris de gestió de l’aigua arreu del món. Torras destaca que l’evolució en aquest sentit és positiva i que en els últims anys s’ha donat accés a molts milions de persones a l’aigua potable, “però encara queden 2.500 milions que no tenen sistemes de sanejament adequat”, fet que genera cada any milions de morts per malalties curables com la diarrea.

Als problemes d’escassetat d’aigua cal afegir-hi també el de la contaminació, que ha anat en augment des dels anys 90 a tots els rius de l’Amèrica Llatina, l’Àsia i l’Àfrica, principalment a causa de les aigües residuals i els químics procedents de l’agricultura. Un problema que es retroalimenta amb l’altre, adverteix Marcé: “Si disminueix la quantitat d’aigua als rius, la capacitat de dissolució natural que tenen també es redueix. Aquestes aigües residuals tindran un impacte molt més gran en els ecosistemes”, explica l’investigador de l’ICRA.

L’agricultura fa servir el 70% de l’aigua que es consumeix al món, mentre que un 20% va a la indústria i el 10% restant cobreix el consum domèstic a les ciutats. En tots tres àmbits la demanda no farà res més que augmentar per l’augment de població, que a les zones urbanes passarà dels 3.400 milions que hi havia el 2009 als 6.300 milions el 2050.

És per tots aquests elements que l’OCDE preveu que l’any 2050 “augmentaran les tensions per la disponibilitat de l’aigua”. Hi ha molts estats i organismes internacionals que consideren l’escassetat d’aigua com una amenaça per a la seguretat, ja que és un factor de desestabilització social que pot desembocar en conflictes armats. Hi ha més debat sobre la possibilitat real d’una guerra pel control directe dels recursos hídrics d’una zona. Només el conflicte entre Israel i Palestina sembla haver tingut fins ara aquest component. Però potser en el futur sí que haurem de sentir a parlar més sovint de les guerres de l’aigua.

Més continguts de