BarcelonaCom totes les revoltes i revolucions de la història, l’alçament popular que va esclatar a Síria fa més de cinc anys contra el règim de Baixar al-Assad va ser el resultat d’una acumulació de causes. Els motius de la protesta s’han de buscar en factors polítics, socials, econòmics, culturals o generacionals, tant dins de Síria com en el conjunt del món àrab. Però hi ha un motiu que massa habitualment passa desapercebut, tot i que va ser un detonant clau de la insurrecció: la sequera.

Shifa Mathbout, una meteoròloga siriana refugiada a Barcelona, ho ha investigat a fons en un treball que ha culminat amb la presentació, fa poc, de la seva tesi doctoral a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Javier Martín Vide i Joan Albert López Bustins.

Aquesta investigadora ha estudiat l’evolució de les precipitacions al Mediterrani Oriental entre els anys 1961 i 2012, i ha pogut demostrar una reducció del volum total de pluja, agreujada des dels anys 90, que va ser especialment significativa a Síria, Jordània, Israel, el nord d’Egipte i el nord de Líbia. “A Síria hi va haver una sequera molt severa entre el 2007 i el 2008 i una altra entre el 2009 i el 2013 -recorda Mathbout-. El seu impacte va ser especialment devastador per a poblacions del nord i l’est del país, com ara Alep, Al-Hassakah, Qamixli, Deir al-Zor o Raqqa. La sequera va afectar les principals zones productores de blat de Síria, i aquesta situació va provocar inestabilitat social, problemes de salut, inseguretat alimentària, falta d’aigua i una disminució de les collites”. Tot plegat va ser la causa del desplaçament d’1,5 milions de camperols del camp a la ciutat, i va contribuir de manera notable a un increment de la pobresa. El règim sirià, que des dels temps de Hafiz al-Assad, pare de l’actual president, es presentava als ulls del poble com un pare benefactor, “no va fer res per ajudar tota aquest gent, i el clan dels Al-Assad va continuar governant el país com si fos la seva finca”, apunta aquesta acadèmica. La seva conclusió és clara: “La sequera, agreujada pels efectes de l’escalfament global, va contribuir a l’esclat del conflicte civil i va ser un dels detonants d’una guerra en què han mort centenars de milers de persones”.

El Mediterrani Oriental és un dels punts calents del canvi climàtic, i el treball de Shifa Mathbout demostra que la disminució de les precipitacions és una tendència general a la zona. En els mapes de pluviometria i temperatures, el Pròxim Orient apareix amb el color més vermell de l’escala. Seria exagerat afirmar que la guerra de Síria és producte de l’escalfament global, però el factor climàtic no és negligible: per si mateix i per com el gestionen règims corruptes que només confien en la repressió per sufocar el malestar social. Altres governs de la regió farien bé de prendre’n bona nota.

La investigadora siriana ha volgut dedicar la seva tesi, que ha obtingut un cum laude, a la seva família. “I a tothom que ha patit l’opressió al meu país d’origen, Síria”, afegeix. Mathbout, de 38 anys, que acaba d’obtenir també l’estatut permanent de refugiada, va arribar a Barcelona el 2012, en el marc del programa Erasmus Mundus, sense haver de passar per l’infern que viuen avui molts dels seus compatriotes per arribar a Europa. Vivia amb la seva família a Latakia, una ciutat costanera del nord de Síria sota control del règim, i el seu germà (avui refugiat a Estocolm) col·laborava amb l’oposició. “Era molt perillós quedar-nos a casa i jo volia continuar els meus estudis a Europa”, recorda. Des d’aquí segueix amb angoixa les notícies que arriben de Síria: “No és gens fàcil veure com el teu país, els teus records, la teva gent, han desaparegut de cop i volta”. Ara mira endavant i des de la seva disciplina acadèmica vol dedicar-se a combatre el canvi climàtic.