MoscouEl Kremlin fa anys que lluita per configurar un món més multipolar, amb l’objectiu de fer contrapès al predomini dels Estats Units. Aquesta tesi, complementada amb els interessos econòmics i geoestratègics, és una de les línies argumentals de la política exterior russa i de les aliances de Moscou amb determinats socis en el tauler internacional, com és el del grup dels BRICS.

La desacceleració econòmica, el baix preu del petroli i la conjuntura internacional no han permès complir les expectatives de creixement que s’havien creat per als països emergents. Però tot i això, durant la presidència rotatòria dels BRICS que va exercir el govern rus fins al 15 de febrer passat, s’ha impulsat el Nou Banc de Desenvolupament (NDB) i el Fons de Reserves, com a alternativa al Banc Mundial i al Fons Monetari Internacional, institucions dominades pels nord-americans. El Nou Banc de Desenvolupament dels BRICS, que té la seu a Xangai, ha de servir per impulsar la cooperació econòmica i financera entre els països membres. Aquests organismes de recent creació haurien de servir també per donar al grup dels BRICS una dimensió política. A part de crear aquestes estructures i dels esforços per enfortir la cooperació econòmica entre Rússia, la Xina, l’Índia i Sud-àfrica, oficialment la presidència rotatòria de Rússia també s’havia plantejat reforçar la pau i la seguretat mundials i ampliar la col·laboració entre els estats en matèria de desenvolupament social i cooperació humanitària. Aquest èmfasi en aspectes més enllà de temes estrictament econòmics reforça la idea que Moscou vol que el grup tingui també una agenda comuna.

La presidència de Rússia ha coincidit precisament amb un dels moments en què Moscou ha estat més aïllat internacionalment, arran del conflicte amb Ucraïna i la posterior aplicació de sancions comercials per part d’Occident. Poder fer d’amfitrió de la VII Cimera dels Països BRICS el juliol passat va ser per al Kremlin una oportunitat en safata per reforçar la idea que Rússia vol cooperar en altres direccions.

Aleksandra Arkhànguelskaia, africanista de l’Acadèmia de Ciències de Rússia i investigadora dels BRICS, admet que “per culpa de la conjuntura econòmica i els problemes interns concrets de cada país no s’han pogut complir les expectatives ni realitzar tot el que s’havia anunciat”. Tot i això, aquesta investigadora considera que els BRICS tenen un gran potencial i que s’estan posant els fonaments d’una nova estructura mundial. Arkhànguelskaia valora que durant la presidència de Rússia, a més de l’impuls que s’ha donat a les noves institucions, s’hagi creat l’Associació Juvenil dels BRICS per potenciar les relacions entre els ciutadans dels països membres, més enllà dels aspectes estrictament econòmics.

Els economistes, però, són més crítics en la valoració del grup BRICS, sobretot a l’hora d’analitzar la falta de resultats concrets. Vassili Koltaixov, economista de l’Institut de la Globalització i Moviments Socials de Moscou, creu que “les cimeres, els anuncis i les declaracions pomposes dels BRICS només són un intent de voler fer por a les estructures occidentals, però això no va acompanyat de resultats reals”. Koltaixov afegeix que, a més de la delicada situació interna d’alguns dels països BRICS, que els impedeix ser del tot competitius amb el model capitalista neoliberal predominant, els cinc països membres tenen tantes contradiccions entre ells i interessos diferents que la cooperació es fa molt difícil.