WashingtonSi una cosa ha deixat clara barack Obama durant el 2015 és que no és un ànec coix –la metàfora política d’un president impotent perquè no es pot presentar a la reelecció–. L’últim any, tot just acabat, ha sigut un dels millors del primer president afroamericà dels Estats Units. L’economia ha continuat creixent i l’atur baixant; va aconseguir un històric acord nuclear amb l’Iran, un buscat pacte comercial amb països asiàtics per contrarestar l’auge econòmic de la Xina i un important acord sobre el canvi climàtic a París; i ha firmat accions executives sobre immigració i medi ambient, i lleis bipartidistes sobre el pressupost federal.

“Vaig dir a principis d’aquest any que en el quart quart [de la presidència] passen coses interessants i només n’hem recorregut la meitat”, va afirmar Obama en la seva última conferència de premsa de l’any, la que es fa habitualment dies abans de Cap d’Any. Tot i així, no tot és de color de rosa a la Casa Blanca. Els últims atemptats a París i San Bernardino (Califòrnia) han revelat que el terrorisme jihadista segueix sent una gran amenaça i una majoria de nord-americans creuen que l’estratègia del president contra el grup Estat Islàmic hauria de ser més dura. D’altra banda, la millora de les dades econòmiques no s’ha notat en els sous dels treballadors. Per primer cop en més de 40 anys la classe mitjana no és majoria als Estats Units, segons una enquesta recent de Pew Research: cada cop hi ha més rics i més pobres.

En el seu últim any de presidència, Obama seguirà a l’ofensiva i espera treballar amb el Congrés, amb majoria republicana, per tirar endavant legislacions per reformar el sistema penal del país i augmentar el salari mínim.

Els candidats republicans a la presidència, però, ja han promès que desfaran tota la feina feta pel president demòcrata si guanyen la Casa Blanca i el seu partit manté el control de les dues cambres legislatives. Asseguren que derogaran la reforma sanitària, retiraran els decrets per combatre el canvi climàtic, revocaran l’acord nuclear amb l’Iran i aturaran el procés de normalització de les relacions diplomàtiques amb Cuba. Així, si Obama vol que el seu llegat sobrevisqui, necessita que un candidat demòcrata guanyi el novembre vinent.

El mandatari nord-americà va afirmar, en la mateixa trobada de periodistes abans de les vacances de Nadal, que ajudarà tant com pugui el seu partit perquè torni a guanyar les eleccions presidencials. “Crec que tindré un successor demòcrata –va dir Obama– i m’implicaré en la campanya amb molta força perquè sigui així”.

Aquest febrer els dos grans partits iniciaran les primàries per escollir el seu candidat. Els demòcrates sembla que aquest cop sí que apostaran per l’ex primera dama i ex secretària d’Estat dels EUA, Hillary Clinton. Mentrestant, els republicans tindran uns comicis més incerts, ja que han d’escollir entre una dotzena de candidats i el favorit en els sondejos, el multimilionari Donald Trump, no té el triomf assegurat.

Un duel de Clinton contra Trump és, de moment, el més plausible, però tot pot canviar els pròxims mesos. El demòcrata de Vermont Bernie Sanders, autodenominat “socialista demòcrata” i amb unes bases actives, és capaç de plantar cara a la maquinària electoral de Clinton. I Trump haurà de convèncer els republicans que, tot i ser un candidat sense experiència política, és el millor per recuperar la Casa Blanca per al seu partit.

Els analistes polítics esperen una victòria de l’ex secretària d’Estat però pocs s’atreveixen a predir el guanyador de les primàries republicanes. Alguns, de fet, creuen que es podria arribar a la convenció del partit que se celebrarà a Cleveland (Ohio) sense un clar guanyador. Si aquest escenari es compleix, podria sumir el partit en el caos i milloraria molt les opcions demòcrates de conservar la presidència.

L’aspirant demòcrata, però, necessita sobretot reeditar la coalició de votants que va fer possible la victòria d’Obama. “Els demòcrates –amb l’ajuda de votants joves, minories, dones solteres i professionals– tindran avantatges clars en estats clau que determinen el resultat de les eleccions”, diu el demògraf Ruy Teixeira al seu informe The Path to 270 in 2016.

Obama vol tenir un paper actiu en els comicis sense que això afecti la seva feina. El mandatari té prevista una agenda legislativa que es concentrarà en temes que també són prioritaris per a alguns legisladors republicans, com la reforma de la justícia penal o l’aprovació al Congrés del pacte comercial amb 11 països de la conca del Pacífic, conegut com l’Acord d’Associació Transpacífic (TPP). A més, seguirà bregant amb l’oposició per tancar Guantánamo i limitar l’accés a les armes. També farà una mitja dotzena de viatges a l’exterior, entre els quals un podria ser per visitar Cuba per reforçar la seva aposta per restablir el diàleg amb l’Havana després de més de 50 anys d’enemistat. Un altre gest històric que s’apuntaria la seva presidència.

En el seu últim discurs de l’estat de la Unió –programat per al 12 de gener– parlarà d’aquests temes i altres com la lluita contra el terrorisme, però no farà la tradicional llista d’objectius legislatius i executius per als pròxims dotze mesos que fan sempre els presidents en aquesta cita. Pensa abordar els temes més importants del país des d’una perspectiva general. I tornar a deixar ben clar que ell serà un president actiu fins al final.