La CUP posa en qüestió el poder de CiU a Berga

BergaBERGA, CIUTAT DE CANVI. O, si més no, el municipi de la renovació dels caps de cartell. La capital de la comarca del Berguedà afronta les eleccions del 24 de maig amb una flaire de revulsiu polític. Si als comicis del 2011 CiU va arrasar i va aconseguir la majoria absoluta al consistori, amb l’aval a un segon mandat de Juli Gendrau -el delegat del Govern a la Catalunya Central-, enguany s’augura la fi de les grans majories per donar pas a un ple municipal més dividit i amb equilibris difícils. Gendrau es retira i entra en escena un nou candidat, Antoni Biarnés, una figura menys coneguda a Berga -ha viscut anys fora- però amb una sòlida experiència en la consultoria i la gestió pública. CiU ha optat per un perfil tècnic, i no és l’única que canvia de líder. Totes les formacions renoven el seu cap de cartell -PSC, CUP, ERC i ICV-, i el PP, que repetia candidat, s’ha quedat fora de la cursa per decisió de la Junta Electoral.

Malgrat la còmoda majoria de CiU al consistori -9 de 17 regidors-, amb una oposició de quatre regidors no adscrits (ex-PSC), tres de la CUP i un de popular, el mandat ha estat marcat per la polèmica, la falta de recursos municipals i una bona colla de concessions, bona part de les quals han acabat als jutjats. La vida interna dels partits tampoc ha sigut plàcida: a ERC hi ha hagut lluites de poder i CiU tampoc ha tingut un relleu gens tranquil. La configuració de les llistes no ha sigut fàcil. En el cas de CiU, el resultat ha sigut una candidatura amb més independents que mai i la majoria dels actuals regidors han sigut apartats dels llocs preeminents de la candidatura. L’alcaldable per CiU, Biarnés, ho redueix tot al fet que “hi havia més persones vàlides que llocs a la llista” i assegura que se sent “molt còmode” i “satisfet” de l’equip, però no és menys cert que Gendrau ha exercit un lideratge fort dins el partit i tenia els seus enclavaments a la federació. L’actual candidat ha fet carrera política fora de la comarca, a Barcelona. No és de la corda política del seu predecessor dins de CDC i ha hagut de teixir noves aliances dins i fora de la formació. Pel que fa a la presència d’Unió a la llista, fonts del partit confirmen que no compten amb una presència explícita de cap militant de la formació de Josep A. Duran i Lleida. El president d’UDC a Berga, Xavier Güell, va declinar a última hora la seva participació en la candidatura al·legant “falta de disponibilitat”. Ara bé, des de CDC afirmen que els independents de la llista han sigut consensuats amb els democristians.

La incògnita ara és fins a quin punt el nou alcaldable convergent aconseguirà que CiU segueixi pilotant la capital berguedana. Conscients que repetir la majoria absoluta serà difícil, qui perseguirà els convergents? A Berga no és ERC ni el PSC, sinó la CUP, a qui s’augura doblar la seva actual representació. Actualment té 3 regidors de 17 però una enquesta encarregada fa unes setmanes per Nació Berguedà mostrava el frec a frec de CiU i els cupaires per l’alcaldia. En aquest mandat, la CUP ha aparegut com el principal partit de l’oposició, segurament pels problemes interns socialistes. Arran del procés, la indefinició del PSC va propiciar una desbandada a Berga amb la dimissió dels quatre regidors, i es van quedar sense grup municipal a l’Ajuntament. La majoria de socialistes díscols han acabat a ERC.

Els exsocialistes van continuar com a no adscrits. En vista de la contesa interna socialista, la CUP s’ha erigit en alternativa. Des de l’esquerra independentista asseguren que els bons resultats que se’ls auguren no tenen res a veure amb les picabaralles dels altres sinó amb la “feina feta” i l’aposta per una oposició que, més enllà de la crítica, presenta projectes. En el programa econòmic, anunciat les últimes setmanes, la CUP es veu capaç de tenir superàvit en cada exercici pressupostari.

La CUP, esquerra austera

A Berga els cupaires alcen la bandera de l’esquerra austera: aposten per liquidar els deutes contrets a través d’una fiscalitat progressiva i la reducció de les despeses sense afectar els serveis bàsics per assolir la sobirania econòmica. Sobre la política de pactes de la formació, ja han aprovat en assemblea que no estan disposats a teixir aliances per formar govern. Si piloten l’Ajuntament serà perquè hauran obtingut, sols, la majoria.

Després de la renúncia dels regidors socialistes, els ja ex-PSC van buscar una fórmula que els permetés representar el mateix espectre ideològic i, alhora, advocar per l’estat independent. És per això que la batalla ha sigut l’aliança amb ERC, sota les sigles de la qual ara es presenta l’antiga cap de llista socialista, Ermínia Altarriba. Ara bé, la manera com ERC nacional va gestionar la integració dels socialistes no es va rebre amb entusiasme a la secció republicana de Berga. Tant és així que el preu va ser la dimissió de l’executiva local i de l’aspirant a candidat d’ERC, Enric Barrios. A hores d’ara el dubte és fins a quin punt la nova ERC aconseguirà arrossegar el vot tradicional del PSC i motivar el seu electorat.

Els republicans no tenen representació. A les eleccions del 2011 van treure un dels seus pitjors resultats: només van aconseguir un 4,6% dels vots (306) -cinc vots més que la xenòfoba PxC, amb 301 suports i que aquest cop no es presenta-. A ERC, en plena disputa per discutir l’hegemonia a CiU al territori, consideren vital recuperar la seva presència en els feus més sobiranistes. El repte és entrar al consistori una altra vegada -havien estat al govern amb el PSC- i la mateixa Altarriba diu que aspiren a “ser decisius”. De moment, però, no es mullen amb possibles pactes.

I, en aquest embolic, on ha quedat el PSC? Després que més de 100 militants es donessin de baixa de l’agrupació local, els socialistes han aconseguit la seva cap de cartell, Rosalia Monroy, en un municipi molt proper a Berga: Monroy ha sigut segona tinent d’alcalde d’Avià. Amb la nova candidatura, farcida d’independents, intentaran mantenir-se a l’Ajuntament. Mentrestant, ICV es disputa l’entrada al consistori amb el sindicalista Joan Torres.

Ara bé, el tema estrella de la precampanya ha sigut el cop de porta de la Junta Electoral al PP de Berga. Els berguedans no tindran l’opció de votar el partit d’Alícia Sánchez-Camacho, ja que els tribunals van fer-lo sortir de la cursa. La història és rocambolesca: el seu número 14 formava part de la llista d’UPyD a Ferrol (Galícia) i, malgrat que les llistes fantasma estan permeses, ser a dos llocs alhora està prohibit, i per això els han tombat la llista.

Els ‘hits’ del mandat

El principal problema de Berga és l’endeutament. L’Ajuntament té un deute del 116% del PIB i va ser un dels municipis que es va acollir al pla de sanejament dissenyat pel govern espanyol. Els grups polítics quantifiquen el deute entre 17 i 18 milions (el ministeri d’Hisenda en 21, tal com recull el gràfic), tot i que en els últims anys ha anat a la baixa. Ara bé, l’oposició atribueix aquesta reducció al pla de proveïdors; en cap cas, asseguren, és “mèrit” de l’actual equip de govern. CiU, per la seva banda, situa l’arrel del problema en l’augment de despesa en l’època del govern del PSC -del 2003 al 2007-. Un altre dels temes candents d’aquests quatre anys ha sigut l’embolic de les concessions. Tres de les més importants -Ràdio Berga, el gimnàs municipal El Tossalet i l’adjudicació a Inbergatur- han acabat judicialitzades. La polèmica ha esclatat per raons diverses, ja sigui perquè el consistori ha retirat l’adjudicació o perquè les parts implicades retreuen a l’Ajuntament no haver complit el contracte. Tot es resumeix en un ball de culpes: l’oposició retreu a CiU la “deixadesa” en la gestió, i els convergents diuen que no poden intervenir mentre els casos siguin als jutjats. Són patates calentes per al pròxim govern.

Tampoc es poden obviar els problemes de l’hospital comarcal Sant Bernabé i l’Institut Serra de Noet. El primer està immers en una transformació jurídica per garantir-ne, segons el govern, la viabilitat. L’institut, que encara té una estructura de mòduls prefabricats, espera, des de fa més de dos mandats, la construcció d’un edifici definitiu per instal·lar-s’hi. Després del 24-M, Berga no serà la mateixa.

ELS CANDIDATS

ANTONI BIARNÉ, CiU

De 48 anys i especialista en gestió pública. El punt fort, el seu perfil tècnic; la seva debilitat, que és poc conegut a la ciutat. Aspira a revalidar l’alcaldia, tot i que admet que les grans majories són difícils.

ROSALIA MONROY, PSC

Candidata in extremis del PSC. De fora de Berga -provinent d’Avià- i amb experiència de govern. Espera fer tornar el PSC al consistori després de l’enrenou socialista.

MONTSE VENTURÓ, CUP

De la fornada jove de la CUP. Candidata orgànica i militant del Casal Panxo. S’estrena com a cap de cartell. Llicenciada en dret, es dedica al petit comerç a Berga.

ERMÍNIA ALTARRIBA, ERC

Dedicada al petit comerç i excap de llista del PSC, ara cap de cartell d’ERC. Té molta experiència en política municipal. Aspira a recuperar la representació d’ERC a Berga.

JOAN TORRES, ICV-EUiA

Berguedà d’arrels andaluses. El seu objectiu és entrar a l’Ajuntament. És president del comitè d’empresa de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé.

TONI LÓPEZ NOGUERA, PP

La Junta Electoral li ha tombat la llista perquè un dels membres estava fitxat per UPyD de Ferrol. Era l’únic regidor del PP a la comarca.

ELS REPTES

1. Sanejament dels comptes

Reduir el deute de la ciutat és un objectiu compartit per totes les formacions polítiques. Berga es va acollir al pla de sanejament del govern espanyol i auguren l’equilibri pressupostari el 2021. Alhora, la meta és la recuperació i la diversificació econòmica.

2. Potenciar el turisme

Berga és en una zona de pas cap a la Cerdanya, cosa que la situa com un potencial atractiu turístic de muntanya i familiar. Actius com el santuari de Queralt o l’antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera són dos elements al voltant dels quals pot girar aquesta activitat econòmica. Un altre projecte de futur és el Parc de la Natura, que permetria preservar el medi ambient i, alhora, beneficiar-se de la consideració de zona protegida.

3. L’Eix Llobregat

Una de les apostes estratègiques per a la comarca és l’Eix Llobregat per aconseguir la connexió directa amb França. Ara l’autovia arriba fins a Berga. En el pròxim mandat es preveuen ampliacions en el tram fins a Bagà, però el territori haurà de fer pressió perquè també la Generalitat, el govern de l’Estat i Europa assumeixin el projecte com a prioritari. La ciutat se situaria en un punt central d’aquest eix.

4. La marca Patum

Aprofitar l’empenta de la Patum durant tot l’any i fer de la ciutat un centre de la cultura popular tradicional.

5. Rehabilitació del barri vell

Una qüestió pendent és la revitalització del barri antic: impulsar-hi el comerç de proximitat i millorar l’accessibilitat als serveis.