Exterior de la cafeteria Snickarbacken

VIATGE

Estocolm, ciutat d’aigua

Nascuda a Göteborg, Alicia Vikander es va traslladar a la capital sueca per formar-se com a ballarina a l’escola del Royal Swedish Ballet d’Estocolm. Recorrem la ciutat de les catorze illes

Exterior de la cafeteria Snickarbacken

Estocolm és una ciutat d’aigua, una capital nòrdica on el mar sembla entrar per tot arreu. Repartida en catorze illes, compta amb un entramat de ponts que envolten la ciutat antiga, Gamla Stan, un barri on els carrers empedrats i les cases pintades de colors semblen escapats d’un conte. Just al bell mig d’aquesta part antiga hi ha la plaça Major, Stortorget, on hi ha l’Acadèmia Sueca i el Museu Nobel, dues de les institucions amb més anomenada de Suècia.
Sempre que vaig a Estocolm m’agrada passejar per Gamla Stan, tot i que va ser just allà on el rei danès Cristià II va ordenar decapitar 82 burgesos el 1520. Sigui com sigui, aquell bany de sang queda molt enrere, i unes copes en un bar tranquil, o un bon sopar a la popular taverna The Flying Elk, oberta pel xef Björn Frantzén al número 15 de Mälartorget, ajuden a girar full de la història i a situar-nos en els temps actuals.
La visió de l’exagerat Palau Reial, encastat com una gran capsa de sabates en un costat de Gamla Stan, m’acostuma a provocar desconcert. Per molt que els turistes no es cansin de fotografiar els soldats que hi munten guàrdia, no puc evitar pensar que l’harmonia del barri es trenca per culpa del palau. Més enllà, però, la visió del mar omnipresent contribueix a suavitzar aquesta impressió.
Just al davant del Palau Reial destaca el Grand Hotel, una altra de les institucions ben arrelades a la ciutat. Es va inaugurar el 1872 i continua conservant un luxe d’un altre temps. És allà, per cert, on s’allotgen els guardonats amb el premi Nobel quan, cada mes de desembre, se celebra la gran cerimònia que té per escenaris la Sala de Concerts, a la plaça de Hötorget, on es lliuren les medalles acreditatives, i l’Ajuntament de la ciutat, on es fa el sopar de gala presidit pels reis de Suècia.
Com a prova que Estocolm és una ciutat amb dues cares, és a dir, que pot ser solemne i divertida a la vegada, a prop del Grand Hotel hi ha les descarades escultures de colors de Niki de Saint Phalle i el Museu d’Art Modern. Des de la punta d’aquesta illa verda es pot veure una altra illa, la de Djurgården, on triomfen el parc d’atraccions de Gröna Lund, el museu a l’aire lliure de Skansen, el vaixell 'Vasa' (enfonsat el 1628 i recuperat el 1961) i un museu de caràcter molt diferent, el dedicat a la banda sueca més exitosa de tots els temps, ABBA.

Els vestits de coloraines i farbalans, i les botes altíssimes dels quatre membres del grup musical, s’exposen en aquest museu, obert el 2013, que repassa la trajectòria i la discografia d’ABBA i que et permet ballar amb hologrames dels quatre músics i fins i tot, si tens sort, parlar amb algun d’ells per un telèfon vermell que sona molt de tant en tant. El primer que l’agafa és l’afortunat que podrà mantenir una conversa amb Agnetha, Björn, Benny o Anni-Frid.
Per als partidaris de l’art més clàssic, hi ha a la mateixa illa el Nordiska Museet i el palauet de Waldemarsudde, on s’exposen pintures i escultures dels segles XIX i XX. A més de per l’art que conté, val la pena visitar aquest museu pel parc que l’envolta i el mirador de la punta de l’illa.
Però ens hem allunyat del centre i val la pena tornar-hi. Ho podem fer en tramvia des de Djurgården, així podrem veure l’encaix de les diferents illes d’Estocolm a un ritme lent. Una de les parades on val la pena baixar, passat el port esportiu, és la del Dramaten, el Teatre Reial Dramàtic, on van triomfar el director de cinema Ingmar Bergman i grans actors suecs com Ingrid Bergman, Greta Garbo, Max von Sydow i Bibi Andersson.
Si pugem pel carrer que queda a mà esquerra del Dramaten, Nybrogatan, veurem uns quants bars, restaurants i botigues de disseny i, al final, el mercat cobert Östermalms Saluhall, del 1888. Allà, a part de comprar a les parades, es pot menjar en un ambient informal, des d’un plat de salmó fumat fins a mitja dotzena d’ostres. Molt a prop hi ha Birger Jarlsgatan, un carrer amb bars i restaurants moderns, com ara l’Sturehof i l’East, on als vespres se citen els joves amb ganes de festa.
De tota manera, els turistes amb memòria faran bé d’arribar-se a l’avinguda de Sveavägen. Allà, a la cruïlla amb Tunnelgata, una placa encastada a la vorera recorda que el 1986 hi van matar el primer ministre Olof Palme, en un atemptat no aclarit que va suposar la fi de l’edat de la innocència sueca.
La moderna Casa de Cultura, inaugurada als anys setanta a la plaça de vianants de Sergels Torg, continua sent un centre cultural bàsic per a la ciutat, tot i que els més clàssics prefereixen anar a l’Òpera, un edifici de finals del XIX que també acull espectacles de ballet. A la seva escola, per cert, es va formar com a ballarina l’actriu Alicia Vikander.

Els jardins del davant de l’Òpera, Kungsträdgården, els dies de sol acullen nombrosos passejants, però una manera millor de conèixer Estocolm és pujar a un dels vaixells que surten del davant del Grand Hotel. És així com ens podrem adonar del vessant aquàtic de la capital sueca, passant sota els ponts i veient les comportes que salven les diferències de nivell que hi ha entre el mar i el llac Mälaren.
La visió de l’Ajuntament d’Estocolm, que s’alça majestuós al costat de l’aigua a l’illa de Kungsholmen, permet evocar la majestuositat del banquet dels Nobel, que se celebra cada desembre al Saló Blau. L’edifici, per cert, es va inaugurar el 1923 i es pot visitar pagant 80 corones sueques (uns 8 euros). Per als que no tinguin la sort de ser convidats al sopar dels Nobel, poden menjar el mateix menú al restaurant de l’Ajuntament, Stadshuskällaren, per un preu que s’acosta als 200 euros. L’entorn no és el mateix, evidentment, però el menjar de premi està garantit.
Al davant de l’Ajuntament hi ha l’illa de Södermalm, amb un barri que era obrer fa cent anys i que últimament s’ha posat de moda. Allà es pot seguir una ruta que mostra les diferents cases vinculades a l’escriptor Stieg Larsson, autor de la trilogia 'Millennium', o repassar els locals de moda, com ara Grandpa, una botiga de roba 'vintage', Urban Deli o el Södra Teatern, amb el seu restaurant Etablissemanget, des del jardí del qual hi ha una bona vista de la ciutat.
No gaire lluny, per cert, hi ha la casa on vivia Lisbeth Salander, la protagonista de 'Millennium'. Un passeig pel caminet de Moleniusvägen, molt a prop de l’aigua i amb un ambient rural, permet refer un dels itineraris d’aquest personatge, però la bogeria per la sèrie va arribar a tal punt que els fans de Larsson es feien fotos davant del 7 Eleven de la cantonada de Götsgatan amb Svartensgatan perquè Lisbeth Salander hi anava a comprar.

Per als amants de la novel·la negra, i per als partidaris de dormir en un lloc original, al mateix barri hi ha l’Hotel Långholmen, instal·lat en una antiga presó que va tancar el 1975. Passar la nit en una de les seves cel·les promet emocions intenses, sempre que sàpigues que en podràs sortir quan vulguis.
Els interessats en l’art que vulguin veure un Estocolm diferent faran bé de baixar a la profunditat del metro, on hi ha estacions que destaquen per les seves pintures i escultures, com ara les de Rådhuset, Kungsträdgården, T-Centralen i Östermalmstorg. Tot plegat fa que Estocolm tingui la galeria d’art més llarga del món, un altre al·licient per visitar la capital de Suècia.

Més continguts de