Sota l’enigmàtic pseudònim de Blind Joes s’hi amaguen el Florenci 'Fluren' Ferrer i el Santos Berrocal. Una parella d’amics i també un equip professional. Orfebres del so, apassionats de la música i caçadors d’emocions. Van començar a treballar junts a mitjans dels noranta i es van estrenar produint Is, el disc de la desapareguda banda barcelonina Something, una obra que en aquell moment va ser trencadora, per la gran elegància sònica que abrigaven unes cançons que actuaven com una flassada de fresca psicodèlia que captivava l’oient. L’elegància per a aquest tàndem, més que en un atribut, es va convertir en un recurs, un aliat, una veta d’investigació sense fi cap a les profunditats insondables de la producció musical. Eren moments iniciàtics, bregats en l’era analògica, darrere dels potenciòmetres, les vàlvules i les cintes d’un quart de polzada. Eren temps romàntics, d’aprenentatge d’un ofici amb la passió i la constància d’un artesà.

Amb aquesta sòlida base, a Santos i Fluren no els va costar gens fer el salt al món digital i ben aviat va arribar una de les seves produccions més recordades: el 'Shell kids' de Sidonie. Aquell va ser un punt d’inflexió en la seva carrera. Un salt qualitatiu que els va permetre consolidar-se com a productors musicals amb els quals qualsevol artista volia treballar. Els estudis Blind Records del carrer Pallars van esdevenir la llar de la musa, el laboratori musical des del qual no han parat d’investigar, sempre intentant arribar un passet més lluny per sentir-se una mica més a prop. La seva carrera sempre ha tingut un ull posat a la música, però també un altre enfocat a les emocions, impregnant-se de l’ànima de l’artista per aconseguir treure’n el millor. Ells millor que ningú saben que per ser un gran productor musical no tan sols s’ha de ser un mag del comandaments sinó que també s’ha de ser un excel·lent psicòleg. Amb aquesta premissa i molta feina els Blind Joes han anat evolucionant al costat de bandes germanes que els han anat confiant els seus discos, fins a crear una gran família musical.

La meitat de l’‘indie' nacional ha passat per les seves mans. Els mateixos Sidonie, amb qui han creat una carrera junts, els Love of Lesbian, de qui han produït els últims discos en col·laboració amb el seu germà bessó musical, Ricky Falkner, el retorn dels Elefantes, l’últim disc d’Izal, els dos primers discos de Mucho, Iván Ferreiro o Supersubmarina, entre d’altres.

Si fossin americans segurament ja els hauríem fet un documental, però com que no és el cas, és un bon moment per descobrir l’enorme contribució de Santos & Fluren al nostre patrimoni musical i seguir la seva frenètica activitat artística.