HISTÒRIA

La Mata-Hari del Carib

De tots els intents d’assassinar Castro, el protagonizat per la seva amant Marita Lorenz és potser el més colpidor. S’hi barregen grans dosis de passió i traïció amb la Guerra Freda com a teló de fons

Ho va anunciar la revista ‘Variety’ el gener d’aquest mateix any: l’actriu nord-americana Jennifer Lawrence –guanyadora d’un Oscar per 'El lado bueno de las cosas' (2012), de David O’Russell– encarnarà al cinema “la Mata-Hari del Carib”, àlies de Marita Lorenz. Ara que Steven Spielberg ha posat de moda, un cop més, els 'thrillers' ambientats en la Guerra Freda, el projecte, produït per Sony Pictures i amb el títol provisional de 'Dear Fidel', recupera una de les figures més misterioses dels anys 60, tot just un capítol més en els llibres d’història que estudien els joveníssims admiradors de Lawrence.
Nascuda a Bremen, Alemanya, el 18 agost del 1939 –un mes abans que Hitler envaís Polònia i, amb això, esclatés la Segona Guerra Mundial–, la vida de Marita Lorenz sembla, realment, escrita pel guionista de Hollywood més imaginatiu. Filla del capità de la marina civil alemanya Heinrich Lorenz i de la nord-americana Alice June Loflanda –actriu i ballarina originària de Delaware, que va treballar amb el nom artístic de June Page–, els seus pares van realitzar missions de contraespionatge per als britànics durant la guerra, motiu pel qual Marita Lorenz i la seva mare van ser confinades al camp de concentració de Bergen Belsen.
Acabat el conflicte, a l’edat de set anys, Lorenz va ser violada per un soldat nord-americà d’ocupació –que, gràcies a les influències del pare de la noia, va ser capturat i condemnat a 39 anys de presó–, una experiència traumàtica que va endurir, i molt, el seu caràcter. Poc després, tota la família Lorenz es va traslladar a Nova York, on els seus pares van començar a col·laborar amb la CIA (Central Inteligence Agency) ajudant-se dels contactes d’Alice June, assistent del responsable militar de Bremerhaven anys enrere.
Després de l’èxit de la revolució cubana, el febrer del 1959 Marita Lorenz viatja a l’Havana a bord del vaixell 'Berlin IV', capitanejat pel seu pare. Aquest li va presentar Fidel Castro, de 33 anys. Ella només en tenia 19. Enlluernat per l’encant i la bellesa de la noia, el líder cubà no va dubtar a demanar-li el seu número de telèfon a Nova York. Ella, captivada també per la volcànica personalitat del revolucionari, va confessar que “va ser un amor a primera vista”. Una setmana després, Marita Lorenz rebia una trucada de Castro, que li demanava que tornés a l’Havana; ella li va dir que sí. El 20 de maig del 1959, des de la seva suite, 1222, a l’hotel Havana Riviera, ella li va escriure a la seva mare: “Estic bé, tinc de tot i sóc feliç”.
A partir d’aquest moment, Lorenz es va convertir en secretària personal i amant de Fidel Castro, que afectuosament l’anomenava “mi alemanita”. Passats set mesos, Lorenz va quedar embarassada. Tot i això, mai va somiar a casar-se amb ell: “Sabia que Fidel Castro mai es casaria amb ningú; estava casat amb Cuba”. Actualment, retirada a Baltimore, Maryland, declara: “Castro era per a mi només un home, no el líder que és. Després d’ell no vaig tenir un home ideal, ell ho era. Era conscient que mai en trobaria un altre com ell”.
Però cap al gener del 1960 Marita Lorenz va ser segrestada per agents de la CIA, que, després de sotmetre-la a tortures, li van dir que havia avortat. “La CIA em va rentar el cervell, em va transformar en un robot. Volien utilitzar-me per matar Castro i la meva relació amb ell, però sobretot els irritava el meu embaràs”, puntualitza. No obstant, aquest fill va sobreviure; el va conèixer vint anys després amb el nom d’Andrés Vázquez, el cognom de la família adoptiva del nadó.
Controlada per la CIA, el desembre del 1960 Lorenz va ser enviada altre cop a l’Havana amb una missió: assassinar Fidel Castro. La noia duia amagades en un pot de crema facial dues píndoles d’una toxina botulínica per enverinar-lo. Però no va ser-ne capaç. A més, les píndoles es van desfer en la crema. “Estava tan alleujada, em vaig sentir com nova, a punt de plorar”, explica. Assabentat del complot, Castro va irrompre a la seva habitació i li va lliurar la seva pistola. “Aquí la tens, pots matar-me!”, li va dir. Però Marita Lorenz li va contestar que no podia fer-ho, que no volia fer-ho. “El meu amor era més fort. No el vaig matar perquè per naturalesa no sóc una assassina, no podia arrabassar-li la vida a algú que estimava, encara que la CIA em va entrenar per a això”, va explicar. Una decisió que li va marcar la vida per sempre, malgrat que va seguir vinculada a la CIA.
Des de llavors el govern dels EUA no ha parat d’assetjar-la. El 1976 va haver de declarar davant d’una comissió investigadora per aclarir què hi feia a Dallas, el novembre del 1963, juntament amb un comando de la CIA i un bagul amb armes, pocs dies abans de l’assassinat de John F. Kennedy: un dels seus acompanyants era Lee Harvey Oswald. “No vaig tenir una gran relació amb Oswald –aclareix–. De fet, no confiava gaire en ell; només era algú amb qui vaig entrenar-me un temps, a Florida, en un campament que té la CIA per ensinistrar gent perquè aprengui a matar”. Actualment viu en una casa modesta envoltada de records i de secrets encara no revelats. Això sí, no dubta a confessar que encara estima Fidel Castro. “Cada dia hi ha petites coses que me’l recorden”, conclou.

Més continguts de