'CELEBRITIES' CONSCIENCIADES

Aquest estiu l’estació de metro de Waterloo, a Londres (ubicada, no per casualitat, a escassos metres de la seu britànica de la petroliera Shell), es va veure envaïda per un seguit de fotografies de celebritats abillades amb una samarreta creada per la combativa dissenyadora escocesa Vivienne Westwood amb el lema 'Save the Arctic'. Jeremy Irons, George Clooney, John Hurt, Judy Dench, Vanessa Redgrave, Kylie Minogue, Ian McKellen, Hugh Grant, Kate Moss, Naomi Campbell, Georgia May Jagger i Chris Martin, entre d’altres, es van posar davant l’objectiu del fotògraf Andy Gotts per unir-se a la campanya organitzada en col·laboració amb Greenpeace. “Un cop la temperatura global pugi dos graus, no la podrem aturar. Les prediccions actuals són que veurem un augment de quatre a sis graus”, recordava Westwood.

Al juny Robert Redford es va presentar davant de l’ONU com un “actor de professió, però com un activista per naturalesa”. L’actor va desafiar les nacions a adoptar compromisos de manera immediata quan es reuneixin a París aquest desembre, perquè “els ciutadans del món les estaran vigilant”.

El 21 de setembre del 2014 Leonardo DiCaprio va encapçalar, al costat d’altres actors de Hollywood com Mark Ruffalo i Edward Norton, la gran marxa contra el canvi climàtic de Nova York. Dos dies després, com a missatger per la pau de l’ONU, obria amb el seu discurs la cimera pel clima. “La gent va fer sentir la seva veu diumenge a tot el món i l’impuls no s’aturarà. Ara és el seu torn; el moment per respondre al desafiament més important de la nostra existència en aquest planeta és ara. Els prego que s’hi enfrontin amb valentia i honestedat”, va concloure.

Touré Yaya i Gisele Bündchen, ambaixadors de bona voluntat del programa de les Nacions Unides per al medi ambient, es van afegir a la campanya del Dia Mundial del Medi Ambient del 2014. Proposaven emmagatzemar millor els aliments, reutilitzar els residus, comprar també vegetals amb imperfeccions o cops que no els fan menys apropiats per al consum, fer servir bosses reutilitzables i evitar consumir aigua envasada en ampolles de plàstic.

Sting va fundar el 1989 la Rainforest Foundation, i el 2009 la seva cançó 'Message in a bottle', amb la lletra modificada, es va convertir en el leitmotiv de la cimera del canvi climàtic de Copenhaguen. Des de llavors ha esdevingut un himne que llança al planeta un SOS per lluitar contra l’escalfament global.

Compromès amb nombroses causes mediambientals, el príncep Carles d’Anglaterra ha arribat a qualificar de “pollastres sense cap” els que s’entesten a negar l’amenaça del canvi climàtic. “Hem passat quasi tot el segle passat posant a prova els límits de la destrucció total del món, sense estudiar amb prou detall l’impacte a llarg termini de les nostres accions”, declarava l’any passat, i aquest 2015 pressionava perquè s’aprovin noves lleis internacionals a la cimera del clima de París i l’impuls d’una Carta Magna de la Terra que vetlli per la protecció del medi ambient.

EL COSÍ DE RAJOY I ALTRES NEGACIONISTES

L’octubre del 2007, quan encara era líder de l’oposició, Rajoy va fer unes declaracions, sense recórrer al plasma, en què minimitzava l’efecte del canvi climàtic seguint les peregrines teories del seu cosí científic, catedràtic de física de la Universitat de Sevilla. Deia: “Jo no sé gaire cosa d’aquest tema, però el meu cosí suposo que sí. I llavors va dir: «He portat aquí deu dels científics més importants del món i cap m’ha garantit el temps que faria demà a Sevilla. Com algú pot dir el que passarà al món d’aquí 300 anys?» No ho sé, no ho sé. És un tema al qual hem d’estar molt atents, però, en fi, tampoc el podem convertir en el gran problema mundial”. Aznar s’afegia, indirectament, a la causa negacionista quan, a finals del 2008, la fundació FAES va presentar el llibre del president txec Václav Klaus 'Planeta azul pero no verde', que denunciava l’”alarmisme climàtic”. El polític considerava una realitat l’escalfament global, però relativitzava la intervenció de l’activitat humana en el seu augment.

A George W. Bush li va costar força reconèixer l’amenaça del canvi climàtic, i havia arribat a qualificar el Protocol de Kyoto de “fonamentalment errat”. Fa uns mesos el seu germà Jeb, exgovernador de Florida i possible candidat republicà a la presidència, va censurar les referències del papa Francesc al canvi climàtic. “No em deixaré dictar la política econòmica pels meus bisbes, els meus cardenals o el meu Papa”, va etzibar Bush, i va afegir, abonant la seva línia negacionista, que “és una arrogància sostenir que en relació amb els canvis climàtics existeixi una ciència exacta”.

Richard Lindzen, catedràtic de meteorologia i física de l’atmosfera del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston, és un dels principals escèptics respecte a les teories de l’escalfament global i desmenteix les explicacions antropogèniques. Greenpeace ha pogut demostrar que altres científics estaven a sou d’indústries petrolieres, com el físic solar de Harvard Willie Soon, que va rebre més d’un milió de dòlars del lobi negacionista. El 2005 la premsa denunciava que l’assessor per a temes mediambientals de l’administració Bush Philip Cooney havia manipulat informes sobre el canvi climàtic responent a interessos molt determinats: anteriorment, Cooney havia treballat per a l’American Petroleum Institute i, immediatament després de renunciar al càrrec quan es va destapar l’escàndol, va ser contractat per la companyia Exxonmobil. Segons Greenpeace, els petroliers germans Koch són un dels principals finançadors dels moviments escèptics amb el canvi climàtic. El 2010 el Political Economic Research Institute de Massachusetts va declarar Koch Industries la desena empresa més contaminant dels Estats Units.