Director creatiu del 'Rar'Havíem quedat amb la Isabel per fer una volta a la platja. Allà hi havia la Irene, que acabava de sortir de l’aigua. Sempre nedava crol unes dues hores al dia, d’una boia a l’altra, sense parar. La parella de la Irene, que era un nord-americà una mica 'nerd', coneixia molt bé el Roger, així que mesos més tard me’l va presentar i vaig acabar treballant a Nova York. Convertit en tot un consultor coincidia tot sovint amb la Laura, una boníssima professional periodista i productora argentina, que treballava amb el Danilo, un paio força influent en el món dels mitjans de comunicació. El cas és que vam fer algunes feines plegats. En aquella època, un dels seus amics íntims, l’Antonio, festejava i feia de mànager d’una famosa cantant centreamericana, que va actuar a Barcelona i, esclar, em van convidar al concert. Hi vaig anar amb el Vladdo, un compatriota de la cantant, artista i dissenyador de Colòmbia, i col·laborador habitual també del Roger. El concert va ser inoblidable, i ella, encantadora amb nosaltres.

Van passar alguns anys i l’aclamada cantant es va fer encara més famosa. La seva relació amb l’Antonio continuava, però un pèl desgastada. I vet aquí que apareix el Gerard, llest i simpàtic, i la sedueix. Precisament el Mark ha quedat amb ells per sopar, sempre ho fan quan ve aquest parell de dies al Mobile Congress. A tots tres els agrada gaudir del que prepara el Nandu al Petit Comitè, el restaurant que va llançar el Fermí i que la Trini, que escriu al 'Rar', coneix a la perfecció. El Fermí va presentar el llibre de verdures de la Karin, on la Juliet ha fet unes il·lustracions finíssimes, que agraden molt a la seva amiga Isabel, que acostuma a passejar per la platja, mentre la Irene neda crol d’una boia a l’altra.

I el 'Rar' és si fa o no fa el mateix, un munt de connexions que es despleguen cap a infinitat de llocs allunyant-se o retrobant-se quan menys t’ho imagines.