Algú li va penjar un dia el cartell de diva picassiana i el gran públic la coneix com una de les noies Almodóvar per excel·lència. I és que Rossy de Palma és pur art i cinema. Però també, i eminentment: moda. Encara que molts no hi caiguin, des de les seves primeres col·laboracions amb dissenyadors com Antonio Alvarado o Sybilla, no ha deixat de ser inspiració 'fashion'. Model i musa de grans mestres de l’escena internacional com els fotògrafs Herb Ritts i Bruce Weber o els creadors Thierry Mugler i Azzedine Alaïa, entre d’altres, si hi ha un nom propi lligat a la seva (selecta) trajectòria sobre la passarel·la, sens dubte, és el de Jean Paul Gaultier.

Des del seu debut a finals dels 70, l’anomenat 'enfant terrible' de la moda porta més de tres dècades sacsejant una indústria que, arrossegada per la rigidesa del mercat, a vegades s’oblida que, a més d’indústria, també és art, creació i transgressió. Qui no recorda els (i)cònics sostenidors d’aquell Blond Ambition Tour de la Madonna d’ara fa un quart de segle? Evocar-los transporta directament a l’univers fascinant i trencador d’aquest 'grand couturier', emblema del 'chic' francès, amb influències reconegudes de visionaris com Cardin, Saint Laurent o el recentment desaparegut Courrèges, però també artista subversiu marcat des dels seus inicis pels moviments alternatius (punk, 'new wave', pop, 'trash'), els corrents globals i la cultura de carrer, font d’inspiració inesgotable de la seva obra, sempre compromesa amb la revolta contra els estereotips i les convencions de bellesa, classe o gènere, a través de la moda com a vehicle d’expressió: faldilles per a ells i esmòquings per a elles, les mítiques ratlles marineres, els pírcings i tatuatges o les omnipresents cotilles, que només un insurgent com Gaultier podia elevar al rang d’insígnia de l’alliberació sexual de la dona, quan tradicionalment havien sigut considerades tot el contrari: més aviat un símbol d’opressió.

Però més enllà de la seva obra llegendària, què seria de l’artista sense una bona posada en escena? A part de les seves creacions, les desfilades de Gaultier també han sigut sempre un referent, més semblants a espectacles o 'performances' artístiques que no pas a simples actes de presentació d’una col·lecció. Per la seva passarel·la no només s’hi han passejat les grans 'top models' d’ahir i d’avui, també muses revolucionàries com la mateixa Madonna, Amanda Lear, Dita Von Teese, Beth Ditto i Conchita Wurst, i n’ha vestit altres com Catherine Deneuve, Kylie Minogue, Lady Gaga i fins i tot Boy George... I una 'égérie' molt especial: la Rossy, de qui es va encapritxar després de veure-la en una pel·lícula d’Almodóvar i amb qui ha mantingut una relació estreta tots aquests anys. No és casualitat que fos l’escollida per al rol d’animadora del xou de presentació de l’última col·lecció de 'prêt-à-porter' de Gaultier, el setembre del 2014: una gran festa, que no fi de festa, ja que el dissenyador francès continua en actiu des d’aleshores, si bé centrat en els vessants més genuïnament creatius de la seva feina: la perfumeria i l’alta costura, de la qual acaba de presentar nova col·lecció a París aquesta darrera setmana.

Mentrestant, entre temporada i temporada, es pot veure una retrospectiva de la seva obra a l’exposició itinerant 'Jean Paul Gaultier: from the sidewalk to the catwalk' [de la vorera a la passarel·la], ara a Munic, on estarà oberta fins al 14 de febrer. La mostra ja ha rebut un milió i mig de visitants en una gira que l’ha dut a més d’una desena de ciutats que inclouen Mont-real, on es va inaugurar el 2011, San Francisco, Madrid, Nova York, Londres, Melbourne i París. Pròxima parada: Barcelona?