Periodista especialitzat en viatgesHi ha moltes Sicílies, però per sort totes es poden veure en un sol viatge. Hi ha la Sicília dels antics fenicis, de la Magna Grècia, dels àrabs, dels antics romans, dels normands, dels catalans, dels anglesos, d’‘Il gattopardo', d’‘El Padrí', de Camilleri, de la Màfia… Sicília és un palimpsest de civilitzacions que ofereix una gran varietat de paisatges mediterranis, a mig camí entre Europa i Àfrica.

Una bona manera de visitar l’illa és començar per la capital, Palerm, i més en concret pels Quattro Canti [quatre cantonades], una plaça barroca del segle XVII. Aquí tot sembla endreçat, amb els palaus ben a prop i amb esglésies com la Martorana, fundada al segle XII, que compta amb uns magnífics mosaics bizantins. Les esglésies enlluernen a Sicília, i d’aquests temples no en falten a Palerm. N’hi ha de totes les èpoques, i sempre proveïdes d’unes quantes velletes vestides de negre que sembla que hi estiguin resant des de fa segles. Val la pena entrar-hi, ja que a dins sempre hi ha tresors, com el de la corona del segle XIII de la reina Constança d’Aragó, que es mostra a la catedral.

La religió i l’art solen ser protagonistes a les esglésies, però sorprèn la bufetada mortuòria que reps a les catacumbes dels Caputxins. Estremeix la visió dels esquelets de vuit mil palermitans, sense taüt i vestits d’època, classificats en seccions: nens, verges, monjos, oficials, comerciants, burgesos... Francesco Rossi els va mostrar a la pel·lícula 'Excel·lentíssims cadàvers', el 1975, i encara avui sorprèn que pugui haver-hi un escenari com aquest.

Però és evident que no només d’esglésies viu Palerm. Hi ha també palaus com el dels Normands, avui seu del Parlament sicilià, amb la meravella de la Capella Palatina. Altres palaus: el que avui acull el Grand Hotel et des Palmes, on van hostatjar-se famosos com ara el músic Richard Wagner i el poeta Raymond Roussel. Els sicilians afegeixen en veu baixa que als seus salons s’hi reunien els caps mafiosos.

A Sicília, però, cal trepitjar el carrer, que és on sovint tenen lloc les escenes més impactants. Cal anar al mercat de la Vucciria (nom que recorda el de la Boqueria), on pots veure tot un mostrari de productes sicilians i de personatges de l’illa, amb alguns pinxos que semblen clars candidats a ser reclutats per la Màfia. Als restaurants dels voltants es pot tastar l’excel·lent gastronomia siciliana, d’arrels populars.

Una mica més lluny, a la plaça Giuseppe Verdi, hi ha l’escenari més famós de les pel·lícules rodades a Sicília: el Teatro Massimo. Va ser allà on Francis Ford Coppola va situar el 1990 les escenes finals de la tercera part d’‘El Padrí', amb Al Pacino i Sofia Coppola com a protagonistes. Per rodar 'Il gattopardo', l’altra pel·lícula famosa de Sicília, basada en la novel·la de Lampedusa, Visconti va triar un palau de Palerm, el de Valguarnera-Gangi, un altre palau a Mondello i el poble de Cimmina, a uns cinquanta quilòmetres de la capital. També per als exteriors de 'Cinema Paradiso' es va triar un poble a prop de Palerm, Palazzo Adriano.

Sortint de Palerm, val la pena una visita a la catedral de Monreale, fundada el 1172, i les mansions que hi ha al voltant, com Villa Palagonia, a Bagheria, amb el mur que l’envolta ple d’escultures de monstres per evitar, segons diuen, que l’esposa del propietari s’escapés a la recerca d’aventures galants. Si anem a l’interior, podem aprofundir en l’aspecte mafiós de l’illa visitant Corleone, el poble que dóna nom al patriarca d’‘El Padrí'. De passada veurem el rebrec de muntanyes i l’estesa d’oliveres que han donat fama a l’illa. Cap a l’est, Cefalù és parada obligada. La trobada de la platja amb la ciutat antiga, la fortalesa de la Rocca i la catedral s’ho valen. En direcció contrària, cal visitar el temple i el teatre grec de Segesta, de camí a Trapani, la ciutat on el 1282 va desembarcar el rei Pere II per iniciar la conquesta de l’illa. Els catalans hi van governar fins al 1442. Una pizza al popular restaurant Calvino sempre ve de gust.

Si pugem a l’antiga Erice, que domina Trapani, hi trobem l’església Matriu, amb fragments de frescos de l’escola catalana del segle XV, i una fortalesa amb grans vistes sobre aquesta part de Sicília. A la part sud de l’illa, Agrigento regna sense discussió, tant pels seus carrers medievals com per la meravella de la vall dels Temples, lloada per Goethe al XVIII. Els set temples que es poden contemplar en aquesta vall plena d’ametllers són una meravella. D’altra banda, a prop d’Agrigento hi tenim la casa natal de Pirandello i el port d’Empedocle, on va néixer l’autor Andrea Camilleri i on viu el seu comissari Montalbano. És tanta la fama del seu personatge que fins i tot hi té una estàtua, repenjat en un fanal, encara que a les novel·les el poble dugui el nom de Vigata.

La banda oriental de l’illa està dominada per la rotunda presència de l’Etna, un volcà de 3.330 metres d’altitud que continua en actiu. Veure’l escopir lava de lluny és un espectacle, com també ho és acostar-s’hi fins on permet la seguretat. Les ciutats que s’alcen als peus de l’Etna, com ara Catània, Taormina i Siracusa, també són recomanables. Catània pel seu centre històric, Taormina pel teatre grec, que sortia a la pel·lícula de Woody Allen 'Poderosa Afrodita', i Siracusa per les constants referències gregues. Taormina, per cert, tot i la invasió de turistes, és un bon lloc per menjar un plat típic sicilià, els deliciosos 'spaghetti con acciughe e pan grattato' [espaguetis amb anxoves i pa ratllat].

Siracusa va ser la ciutat grega més important de Sicília. Va ser fundada per grecs procedents de Corint el 734 aC, inicialment a l’illa d’Ortígia, i avui encara té moltes restes gregues, entre les quals el monumental teatre, un dels més grans que es conserven, i la cova coneguda com a Orella de Dionís. De 65 metres de fondària i 23 d’alçada, es diu que li va posar aquest nom el pintor Caravaggio, per la seva forma, que recorda la d’una orella. Diu la llegenda que el tirà Dionís podia escoltar, al segle V aC, el que deien els presoners que hi tancava, gràcies a les formes arrodonides de la cova.

La catedral, de façana barroca, també impressiona, però s’ha de tenir en compte que va ser construïda sobre les restes del temple d’Atenea, del V aC. Les columnes gregues encara es poden veure encastades en els murs exteriors. Un dels personatges més famosos de Siracusa va ser, al segle III aC, el matemàtic Arquimedes. Va ser ell qui va dissenyar els miralls que, en concentrar els raigs del sol, calaven foc als vaixells enemics que s’acostaven al port. Va morir durant el setge de Siracusa, el 212 aC. Estava tan concentrat en els seus invents que, quan se li va acostar un soldat romà, li va dir que no el molestés. Aquest, enfurismat, el va matar.

A Messina, només tres quilòmetres separen Sicília de la península Itàlica. Segons la mitologia grega hi havia, a cada banda de l’estret, els monstres Escil·la i Caribdis, i els mariners havien de ser molt hàbils per passar entre ells. El perill era que, en voler-ne esquivar un, anessin a parar a l’altre. D’aquí ve la frase “estar entre Escil·la i Caribdis”, una altra aportació de Sicília a la literatura.