Un gran cub de miralls que et retorna en forma de reflexos desenes de versions de tu mateix, amb esclats de llum blava. Aquesta és la primera impressió de qui s’endinsa en The Art Room, una instal·lació efímera iniciativa de Bombay Sapphire que durant només dos dies, els pròxims 1 i 2 d’abril, es podrà visitar al Convent dels Àngels de Barcelona (C/ dels Àngels, 4, de 17.00 a 21.00 hores). Però el joc de miralls, ideat pel dissenyador gràfic especialitzat en experiències sensorials Mau Morgó, és només la primera capa de lectura d’una proposta que sorgeix de la interacció de diferents disciplines artístiques, en una intervenció en què han participat també el músic Francesco Tristano, el col·lectiu de 'videoart' i interactivitat Eyesberg Studio i el 'group bar manager' d’El Barri, Marc Álvarez.

“La idea és que no vegis els límits de l’habitació, que l’entrada i la sortida et resultin una mica difícils de trobar, que et sembli un espai infinit”, explica Mau Morgó com a primera declaració d’intencions d’aquesta experiència. Morgó, que entre els seus treballs més recents té una instal·lació interactiva al Palais de Tokyo de París i una altra a Vancouver, va partir d’un plantejament conceptual amb la seva cambra de miralls en forma de safir. “Volia proposar un viatge de l’ego, que et plantegis qui ets tu després de veure’t reflectit 20 o 30 vegades a les parets, al sostre, a terra”. Un exercici introspectiu que ja van poder fer els assistents a la Mercedes-Benz Fashion Week de Madrid, on el mes passat es va estrenar la proposta. “La meva intenció és que la gent visqui les creacions en què participo. Em costa definir-me com a artista, però sempre treballo amb artistes”, diu Morgó, que se situa “a mig camí entre l’art i el disseny”.

Però a més d’interrogar-se sobre ell mateix, el visitant de The Art Room hi té reservat un paper protagonista, de generador de continguts: el seu moviment es transforma en imatge, la imatge esdevé so per obra i gràcia d’un sintetitzador virtual. Rere aquest visat creatiu hi ha la tecnologia Kinect, facilitadora de la interactivitat. Però sobretot hi ha el potencial artístic i tècnic d’Eyesberg Studio (on Martina Ampuero exerceix de directora d’art i dissenyadora 3D, mentre que José Vaaliña oficia com a director tècnic i 'new media artist') i del músic i productor Francesco Tristano. Ells són els artífexs de la dimensió videogràfica i sonora de The Art Room.

Eyesberg Studio s’ha inspirat en el procés d’elaboració artesanal de la ginebra 'premium' per dissenyar la 'Sublimes interactions', com es titula la seva intervenció. A partir dels conceptes de vapor, gel fred i botànica, tres elements cabdals en la producció de la ginebra Bombay Sapphire, han generat un film que es modifica quan l’espectador se situa davant de la pantalla led, de 20 metres de longitud, on es projecten les imatges. 'Real time' + vídeo dóna aquí com a resultat una experiència immersiva, coherent amb la línia de treball d’Eyesberg Studio. Durant les últimes Festes de la Mercè, l’estudi va tenir la seva connexió més popular amb la Cúpula Full Dome, amb experiències de projecció immersiva per a públic familiar i adults. “El Dome s’ha convertit en la nostra joia creativa, i ara estem creant una xarxa internacional de 'domes' per interconnectar-los”, explica Ampuero.

El luxemburguès amb estudi a Barcelona Francesco Tristano també és un vell conegut per al públic català, que l’ha pogut veure en directe en escenaris com el Sónar. Productor, DJ i pianista, és un dels grans noms de la música electrònica internacional, i ha sabut conjugar amb admirable coherència el 'techno' amb el piano més clàssic. Ell ha dissenyat la banda sonora de The Art Room, també modificada per acció del públic. El que s’hi sentirà és, en paraules del seu artífex, “una música híbrida: so de piano, de sintetitzadors, seqüències electròniques i 'field recording' (sons de gravacions realitzades a l’aire lliure: mar, muntanyes, rius, ciutats…)”. La seva música, a la vegada, transforma el joc de miralls creat per Mau Morgó: els leds es modifiquen al ritme de la música i reforcen la sensació d’espai infinit.

Format en la prestigiosa Juilliard School de Nova York, i considerat un dels pianistes més prestigiosos de la seva generació, Tristano no es deixa influenciar per possibles prejudicis de qui jutja la seva dualitat 'techno-piano', i explica que, en qualsevol cas, la intransigència més gran l’ha trobat entre els adeptes a l’electrònica. Tristano, que actualment té entre mans “un xou bastant important per a l’escena electrònica i un projecte audiovisual basat en les 'Variacions Goldberg' de Bach” oferirà dos concerts a The Art Room a la Capella dels Àngels, les nits del divendres i el dissabte de 23.00 a 1.00 hores.

Durant els dos dies, els visitants de la instal·lació al Convent dels Àngels hi podran degustar el The Art Room, el còctel que Marc Álvarez, 'group bar manager' d’El Barri, ha ideat com a complement de l’experiència. El seu objectiu va ser aconseguir un combinat que agradi a un públic ampli. “The Art Room és un aglutinant de gent molt diferent, i es tracta d’aconseguir que tothom s’hi sentí a gust. Per això he buscat una proposta fresca i fàcil”. El seu punt de partida per aconseguir-ho ha sigut potenciar els cítrics, ja presents d’origen en la ginebra. Álvarez va crear un Bombay Sapphire & Tonic per a Madrid, que remetia molt a la frescor i la humitat del sotabosc, mentre que per a Barcelona n’ha ideat un altre de més mediterrani i molt més centrat en la primavera. Per aconseguir-ho hi ha afegit aigua de pi (obtinguda a base d’infusionar les fulles d’aquest arbre). Álvarez és un especialista en l’alquímia de les begudes, i li agrada treballar a partir d’un concepte. “A vegades en dues hores tens un combinat ideal, i a vegades trigues dies i dies. No hi ha una pauta exacta”, diu, convençut en el fons que aquesta incertesa forma part de la gràcia de la seva feina. També té clara una altra cosa: “La febre del gintònic ha vingut per quedar-se”. Al contrari que The Art Room, que té com un dels seus atractius el caràcter efímer.