Les GAFA fan teatre al Congrés

Google, Amazon, Facebook i Apple afronten l’evidència de les seves pràctiques anticompetitives sense admetre-les

Si alguna cosa es va comprovar dimecres en la compareixença telemàtica dels màxims directius de Google, Amazon, Facebook i Apple davant la subcomissió antimonopoli del Congrés dels EUA és precisament la dificultat de definir un monopoli en l’era digital. Tant Sundar Pichai com Mark Zuckerberg i Tim Cook tenen al catàleg de les seves empreses -Google, Facebook i Apple, respectivament- serveis i aplicacions per fer videotrucades de grup, però tots tres, juntament amb Jeff Bezos, d’Amazon, van haver d’intervenir mitjançant Cisco Webex, l’eina corporativa de videoconferències de la institució. Així, la sessió va ser en bona part un llarg anunci del producte d’una firma rival.

Durant cinc hores i mitja vam contemplar quatre de les persones més poderoses del món digital respondre dòcilment les bateries de preguntes d’uns parlamentaris probablement més interessats en quedar bé de cara a les seves parròquies que en obtenir unes respostes que els quatre directius tampoc tenien gaire interès en proporcionar. De fet, les posicions d’aquests últims ja havien quedat prou clares en les declaracions que les seves empreses havien publicat hores abans.

Per exemple, mentre els congressistes acusen Google d’abús de posició dominant en el mercat de publicitat digital, Pichai assegura que la competència amb altres empreses com Twitter, Instagram (propietat de Facebook) o Comcast ha fet baixar les tarifes un 40% en l’última dècada. A l’acusació de manipular els resultats de cerca en benefici dels seus propis productes, el directiu de Google respon que els usuaris poden seguir informant-se i comunicant-se amb plataformes com WhatsApp (també de Facebook), Twitter o Snapchat.

Quan es retreu a Facebook que contribueixi a propagar desinformació i a desincentivar els votants, Zuckerberg reconeix que la seva empresa ha de millorar en aquest aspecte, però també recorda que ser massa estricte en el control del contingut pot acabar en un internet sense llibertat d’expressió com el que hi ha a la Xina.

En el cas d’Apple, Tim Cook assegura que no ostenta la posició dominant en cap dels mercats en què opera i posa com a exemple que els consumidors poden optar, en lloc d’un iPhone, per smartphones de Samsung, Google o LG (i evita, significativament, mencionar la xinesa Huawei). I respecte a l’obligació de passar per l’App Store per distribuir aplicacions als iPhones, Cook recorda que només 60 dels 1,7 milions de títols que hi ha al catàleg són d’Apple, i que el 30% de comissió que cobra per les vendes d’aplis de pagament és un percentatge similar al d’altres plataformes.

Tots tres, a més, s’havien afanyat també a tocar la fibra patriòtica recordant la nacionalitat estatunidenca de les seves empreses, les aportacions que fan a l’economia del país en general i a la dels accionistes en particular, i els llocs de treball que generen. Bezos és qui més s’havia esplaiat en aquest sentit, amb un emotiu document el doble de llarg que els dels seus companys de compareixença.

Per això l’acte de dimecres va ser, més que cap altra cosa, un teatret per les dues bandes. Cal admetre que el format no afavoria una discussió amb contingut, perquè cada parlamentari disposava només de cinc minuts per ronda i acabaven tallant els compareixents sense donar-los temps per desenvolupar els arguments. Tampoc no és que els directius es lluïssin gaire. Quan la pregunta era molt compromesa, sovint fugien d’estudi dient que no recordaven el cas però que s’informarien i es posarien en contacte més endavant amb qui els interrogava. Unes actituds xocants tractant-se de quatre directius coneguts per l’atenció obsessiva als detalls.

També hi va haver episodis memorables als escons, com el del congressista que va demanar a Pichai explicacions sobre per què els correus de la seva campanya política acabaven a la carpeta de correu brossa. O el de Zuckerberg, que va haver d’aclarir a un parlamentari que, si troba que es practica la censura de tuits, potser ho hauria de retreure a algú de Twitter i no a ell, amo de Facebook.

Malgrat les anècdotes, entre el milió de documents interns recopilats pels investigadors n’han aflorat alguns que posen al descobert pràctiques clarament anticompetitives per part de les quatre empreses. Entre ells, el llançament de bolquers de marca pròpia per part d’Amazon quan va observar l’èxit de Diapers.com venent aquest producte a la seva plataforma. O l’amenaça gens discreta de Facebook als fundadors d’Instagram de treure un servei rival si no es deixaven comprar, complementada amb missatges interns de Zuckerberg, que presumia de “tenir prou diners per comprar qualsevol start-up que ens faci ombra; amb Google encara trigarem una mica”.

Amb tota seguretat, aquest material acabarà determinant l’actitud futura de les autoritats dels EUA de cara als gegants tecnològics. És poc probable que se’ls acabi obligant a dividir els seus negocis entre diverses empreses com es va fer fa dècades amb la telefònica AT&T -¿algú creu a aquestes altures que segregant YouTube de Google sortiran molts portals nous de vídeos?-. Però sí que és d’esperar, per exemple, que s’hagi acabat l’era de les adquisicions multimilionàries de possibles rivals.

De moment el negoci continua i ho fa més bé que mai. Les quatre empreses van ajornar fins després de la compareixença la presentació dels seus resultats empresarials trimestrals, i veient-los s’entén el motiu: Amazon, Facebook i Apple han superat les previsions de facturació i beneficis, i hauria sigut incòmode presentar-se a l’escrutini amb aquestes xifres. I Google, l’única a qui el covid ha fet perdre pistonada comercial per primer cop en la seva història, sembla estar negociant amb Samsung la prioritat de la seva majordoma digital, Google Assistant, i la seva botiga d’aplis, Play Store, per sobre de Bixby i Galaxy Apps als mòbils de l’empresa sud-coreana. Com diuen a Wall Street, business as usual.