La nevera de casa. Fins ara, un electrodomèstic com un altre. A partir d’ara, un servei capaç de suggerir-nos la llista de la compra d’acord amb les reserves emmagatzemades, de fer la comanda online directament al supermercat i d’avisar-nos que ens han caducat els iogurts. El futur ja és aquí. “En la mesura que la societat sigui capaç d’absorbir aquests avenços, aquests serveis i d’altres de més sofisticats es convertiran en elements quotidians com ho és ara el WhatsApp”, adverteix Oriol Rius, director de tecnologia (CTO) a l’empresa M2M Cloud Factory. Aquest només és un exemple del que suposa l’internet de les coses (IoT, sigles en anglès), o el que és el mateix, la possibilitat de connectar els objectes quotidians que ens envolten a través de la xarxa “per fer-nos la vida més senzilla”.
El director tecnològic de M2M Cloud Factory recorda que, malgrat que l’IoT és un concepte que es presenta com a nou, manté una estreta relació amb el concepte M2M -màquina a màquina- aparegut fa anys i que incloïa innovacions com la domòtica, l’aplicació d’automatismes en les instal·lacions dels habitatges per millorar-ne la gestió energètica. “La capacitat de crear dispositius molt petits i econòmics ha permès ara un nivell de capil·laritat molt més profunda en la indústria i en la societat”, sosté Rius, que afegeix que l’impacte real de l’IoT avui encara és petit però que “s’hi està invertint molt perquè es converteixi en una tendència consolidada”.
Un exemple són els wearables, un component bàsic de l’internet de les coses. Són dispositius intel·ligents, com a peces de roba o complements, que recullen i emeten dades. Les seves aplicacions són múltiples, ja sigui en forma de braçalets intel·ligents que monitoritzen l’activitat física i quantifiquen calories o de teixits que inclouen tecnologies d’identificació per ràdio freqüència. El futur més immediat passa per generalitzar-ne l’aplicació en la medicina.
“La tecnologia està creixent a un ritme rapidíssim, possiblement més del que la societat pot assimilar”, assegura Jordi Boix, professor del TecnoCampus i conseller delegat (CEO) de Duel4it, que també assenyala que, igual com els wearables, altres actors “amb un gran potencial” com la realitat augmentada i la virtual “han vingut per quedar-se”.
“L’internet de les coses és clau per a un desenvolupament sostenible de la societat. Tenint en compte que els aparells que s’hi connecten ho fan sense fils, l’impacte al medi ambient és mínim; en canvi, els resultats són de més qualitat i precisió que mai”, afegeix Ignasi Vilajosana, CEO de Worldsensing.
L’auge de les Smart Cities
“Internet va néixer connectant persones a través de màquines. Ara una part de la xarxa connecta màquines que parlen entre elles per complir una tasca sense necessitat de les persones”, assenyala Vicenç Llobet, responsable IT i d’infraestructures a la Fundació Cetemmsa.
És el cas del concepte smart cities, amb el qual s’apliquen les possibilitats de l’internet de les coses per afavorir el creixement intel·ligent de les urbs gràcies a l’ús de les dades dels ciutadans i a la seva interacció amb el seu entorn. “A causa de l’augment de la població en zones urbanes, es fa del tot necessari trobar fórmules intel·ligents per reduir el trànsit, gestionar millor les vies urbanes, etc., i assegurar així la fiabilitat de grans infraestructures i minimitzar riscos innecessaris”, afirma Vilajosana.
Vicenç Llobet destaca el fet que les ciutats que s’imbueixen del concepte smart city aprofiten “els avenços que sorgeixen a nivell tecnològic per estalviar costos i convertir-se en ciutats més eficients i orientades a la sostenibilitat”, i ho exemplifica citant el projecte Smart Region que ciutats com Mataró, Vilanova i la Geltrú, Igualada, Manresa i Granollers han començat a implementar.
Aquesta iniciativa de la Diputació de Barcelona aposta perquè els municipis “adoptin una infraestructura informàtica que permetrà administrar sensors i creuar-los amb informació que controli la il·luminació, el trànsit, la gestió de residus o la neteja urbana”. “La clau de tot és en la competitivitat de les empreses i en la seva capacitat d’innovar, l’eina per convertir idees en equipaments que ens facilitin el dia a dia”, afegeix Llobet.
